La criatura que apareix sota el nom de guineu de nou cues (九尾狐) en el Shanhaijing, representat en una edició de la dinastía Qing.
La guineu de nou cues (九尾狐) o esperit guineu (狐狸精), és una entitat guineumitològica procedent de la Xina, freqüent en la mitologia de l'Àsia Oriental.
Al folklore de l'Àsia Oriental, les guineus són vistes com a esperits familiars que posseeixen poders màgics. Aquestes guineus són descrites com a nocives, generalment enganyen a les persones, amb la capacitat de camuflar-se com una bella persona que intenta seduir els altres, ja sigui només per jugar-li una broma o per devorar el seu cos o el seu esperit.[1] Té diferents variants: Huli jing a la mitologia xinesa,[2][3] Kyūbi no kitsune a la japonesa[4] i Kumiho a la coreana.[5][6] El disseny del PokémonNinetales es basa en aquesta criatura mitològica.[7]
Història
Les guineus de nou cues apareixen comunament al folklore, literatura i mitologia xinesa, en la qual, segons el conte pot ser un bon o un mal presagi.[8] El tema d'esperits guineus provinent de la cultura xinesa finalment es va transmetre i va introduir a les cultures japoneses i coreanes.[9]
Durant la dinastia Han, el desenvolupament d'idees sobre transformacions interespècies va tenir lloc a la cultura xinesa.[10] La idea que els éssers no humans en arribar a certa edat podrien assumir una forma humana està present en obres com el Lunheng de Wang Chong (27-91).[10] Quan aquestes tradicions es van desenvolupar, la capacitat de transformació de la guineu també va prendre forma.[10]
Tradicions
El popular culte a la guineu durant la dinastia Tang s'esmenta en un text titulat Hu Shen (déus guineus) d'aquesta manera:
«
Des de l'inici de la dinastia Tang, molts plebeus han adorat a l'esperit guineu. Fent ofrenes a les seves recamares per pregar per favor. Les guineus comparteixen l'aliment i la beguda de les persones. Ells no serveixen a un sol senyor.[10]
↑Kang, Xiaofei. The cult of the fox: Power, gender, and popular religion in late imperial and modern China. New York: Columbia University Press.
↑Wallen, Martin. Fox. Londres: Reaktion Books, p. 69–70.
↑ 10,010,110,210,3Huntington, Rania. Alien kind: Foxes and late imperial Chinese narrative. Cambridge: Harvard University Press.
Bibliografia
Huntington, Rania. Alien kind: Foxes and late imperial Chinese narrative. Cambridge: Harvard University Press, 2003. ISBN 9780674010949.
Kang, Xiaofei. The cult of the fox: Power, gender, and popular religion in late imperial and modern China. Nova York: Columbia University Press, 2006. ISBN 9780231133388.
