Hidroxilbenyacarita | |
---|---|
Fórmula química | (H₂O)₂Mn₂(Ti₂Fe)(PO₄)₄[O(OH)](H₂O)₁₀·4H₂O |
Epònim | grup hidroxi i benyacarita |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DH. |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 10,5500(3) Å; b = 20,7248(5) Å; c = 12,5023(3) Å; |
Grup espacial | pbca |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2023-079 |
Any d'aprovació | 2023 |
Data de publicació | 19 març 2024 |
Publicat a | Mineralogical Magazine |
Símbol | Hbyc |
Referències | [1] |
La hidroxilbenyacarita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la paulkerrita.
La hidroxilbenyacarita és un fosfat de fórmula química (H₂O)₂Mn₂(Ti₂Fe)(PO₄)₄[O(OH)](H₂O)₁₀·4H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de novembre de l'any 2023,[2] i publicada al març de l'any següent.[3] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb el número de catàleg: 76298, i a la col·lecció mineralògica estatal de Múnic (SNSB), amb el número de registre: MSM 38036.[2]
Va ser descoberta a la mina El Criollo, situada a Cerro Blanco, dins el departament de Punila (Província de Córdoba, Argentina), en exemplars de triplita alterada associada a bermanita, fosfosiderita, quars, strengita i òxids de manganès.[3] Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.