 Iscle Soler amb 45 anys  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 maig 1843 Barcelona |
| Mort | 1914 (70/71 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor |
| Família | |
| Fills | Joana Soler i Engràcia |
Iscle Soler i Samsot (Barcelona, 13 de maig de 1843[1] - Terrassa, 27 de gener de 1914[2]) va ser un actor català molt popular al segle xix i la primera dècada del segle xx.[3][4][5]
Fill de Josep Soler i Soler, d'ofici argenter, i de Josepa Samsot i Padrós, naturals de Barcelona. En els seus inicis, Soler va compaginar l'ofici d'argenter amb el d'actor fins que el 1864 va decidir dedicar-se exclusivament a la seva carrera com a actor. Havia heretat l'afició pel teatre del seu pare i aviat va fundar una societat de barri que tenia un petit teatre; el van inaugurar amb l'obra El puñal del godo.[6]
Va debutar amb la companyia d'Andreu Cazurro i va consagrar-se amb l'obra La dida, de Frederic Soler i Hubert. Es va casar amb l'actriu Rosalia Engràcia i Oriol el 9 de març de 1864.[3] [7]Varen tenir tres fillesː Emília, Joana, pintora, i Maria.
Va seguir actuant fins al 1908, quan la ceguesa i una malaltia cardíaca el van allunyar dels escenaris.[6][8]
Va destacar amb obres com: Joan Blancas, de Francesc Ubach, L'Eloi i La filla del mar, d'Àngel Guimerà, i Els vells, d'Ignasi Iglésias.[6]
Prop del Teatre Romea, on treballà, hi ha un bust en honor de l'actor, obra de Pau Gargallo. Està situat al carrer Hospital, davant de l'església de Sant Agustí Nou. El seu llegat es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de Barcelona, on es poden trobar fotografies de l'actor i els figurins del vestuari dels seus personatges.[9]
