![]() ![]() | |
Nom original | Ісаак Єфремович Болеславський Issaak Iefrèmovitx Boleslavski |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 9 juny 1919 ![]() Zolotonoixa (Ucraïna) ![]() |
Mort | 15 febrer 1977 ![]() Minsk ![]() |
Sepultura | Chizhovskoye Cemetery (en) ![]() ![]() |
Dades personals | |
Nacionalitat | ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Escacs ![]() |
Ocupació | Jugador d'escacs |
Nacionalitat esportiva | Unió Soviètica ![]() |
Esport | escacs ![]() |
Títol d'escaquista | Gran Mestre (1950) 3 cops campió d'Ucraïna 2 cops campió de Belarús 1 cop campió de Rússia |
Participà en | |
1952 | Olimpíada d'escacs de 1952 ![]() |
Altres | |
Títol | Gran Mestre (1950) 3 cops campió d'Ucraïna 2 cops campió de Belarús 1 cop campió de Rússia |
Parents | David Bronstein (cunyat) |
Premis |
Issaak Iefrèmovitx Boleslavski (en ucraïnès: Ісаак Єфремович Болеславський), (en rus: Исаак Ефремович Болеславский) (9 de juny de 1919, Zolotonoixa, Ucraïna – 15 de febrer de 1977, Minsk, Belarús), fou un Gran Mestre d'escacs jueu ucraïnès, ciutadà de la Unió Soviètica.[1] Es va llicenciar en filologia a la Universistat de Sverdlovsk.
![]() |
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
El 1933, va ser campió escolar de Dnipropetrovsk. Tres anys més tard, quedà tercer al Campionat Juvenil de l'URSS, el 1936, a Leningrad.
El 1938, amb dinou anys, va guanyar el Campionat d'Ucraïna; l'any següent repetí victòria al campionat ucraïnès, classificatori per al Campionat soviètic, i va obtenir el títol de Mestre Nacional als 20 anys.
El 1940, va participar en la final del 12è Campionat de l'URSS a Moscou, on va empatar als llocs 5è-6è després de guanyar vuit de les seves darreres deu partides. A finals de 1940 va guanyar el campionat d'Ucraïna per tercer any consecutiu. El 1941, va prendre part al torneig per determinar el Campió absolut de l'URSS, i acabà 4t de 6 participants. El 1944 fou 3r al 13è Campionat de l'URSS a Moscou.[2]
El 1945 fou segon al 14è campionat de l'URSS, rere Mikhaïl Botvínnik, amb un extraordinari resultat de (+9, =6, -2),[3] i se li atorgà el prestigiós títol de Gran Mestre de l'URSS. Va jugar al tercer tauler a l'històric Ràdio matx d'escacs USA - URSS de 1945, en què va entaular la primera partida contra Reuben Fine i va guanyar la segona,[4][5] per la qual va obtenir el premi a la millor partida del matx.[6]
El 1946 va néixer la seva germana Tatiana, qui posteriorment es casaria amb el GM David Bronstein, amb qui Boleslavski havia fet amistat a les darreries dels 1930, una amistat que van mantenir al llarg de les seves vides. Aquell any 1946, Boleslavski va guanyar el campionat de la República Soviètica Russa a Sverdlovsk, i va debutar en competició internacional al Memorial Staunton de Groningen, on hi empatà als llocs 6è-7è (el campió fou Botvínnik).[7]
El 1950 fou un dels 27 primers jugadors guardonats al món amb el títol de Gran Mestre Internacional de la FIDE.
Boleslavski es va classificar pel primer Interzonal de la història a Saltsjöbaden 1948,[8] i pel Torneig de Candidats dos anys després a Budapest. Al torneig de candidats, - el guanyador del qual havia de jugar el matx pel Campionat del món contra Mikhaïl Botvínnik – fou l'únic jugador que no va perdre cap partida; va liderar el torneig durant moltes rondes, però fou atrapat per Bronstein a la darrera ronda. Bronstein el va guanyar posteriorment en un matx de desempat a Moscou (+3−2=9).
Aquesta va resultar ser la darrera oportunitat de Boleslavski per a intentar l'assalt al títol mundial. El 1953, participà en el Torneig de Candidats a Zuric, un dels torneigs més forts de la història, que serví per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1954, però hi acabà empatat a la 10a-11a posició,[9] i ja mai més va poder classificar-se per al cicle pel títol mundial.
El 1951, fou el segon de Bronstein durant el seu matx contra Botvínnik pel Campionat del Món, que acabà empatat després de 24 partides, i en què el campió retingué el títol. El 1952, va participar en la X Olimpíada d'escacs amb l'equip de l'URSS, i hi va fer 7 punts de 8 partides. Aquesta fou l'única olimpíada d'escacs en què participà, tot i que va assistir a d'altres donant suport a l'equip soviètic.
Va guanyar el Campionat belarús el 1952 (exaequo) i el 1964.
El 1961, va jugar la seva darrera final del Campionat de l'URSS, i el mateix any fou primer al torneig internacional de Debrecen. Fou l'assistent i entrenador del campió del món Tigran Petrossian entre 1963 i 1969. El 1965 fou primer (fora de concurs) al campionat de l'Uzbekistan.
El 1968 exercí de capità de l'equip soviètic que guanyà el Campionat del Món d'Estudiants per equips a Ybbs (Àustria). La seva darrera aparició en torneigs fou a Minsk el 1971, quan tenia 52 anys. Boleslavski fou l'entrenador en cap de la Federació Soviètica d'Escacs els anys 1960, i fou, fins a la seva mort, un molt respectat analista i escriptor d'escacs.
Una de les principals contribucions de Boleslavski a la teoria d'obertures és la Variant Boleslavski dins la defensa siciliana (1.e4 c5 2.Cf3 d6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 Cc6 6.Ae2 e5). Aquesta estructura es produeix també a la Variant Najdorf, amb 5...a6 en lloc de 5...Cc6.
A partir dels 1930, Boleslavski, conjuntament amb els seus camarades ucraïnesos David Bronstein, Iefim Hèl·ler, i Alexander Konstantinopolski, varen convertir la fins llavors sospitosa Índia de rei en una de les defenses més populars i efectives. Hans Kmoch al seu llibre Pawn Power in Chess (El poder dels peons en escacs) anomena la configuració de peons negres a c6 i d6 a l'Índia de rei (especialment en referència al peó-d en una columna semioberta), "el Mur de Boleslavski".
Lev Polugaievski va dir-ne:
Un llibre amb les seves millors partides, publicat el 1990, va guanyar el premi al millor llibre d'escacs publicat a la Gran Bretanya aquell any.
Boleslavski tenia un marcador favorable contra el Campió del Món Mikhaïl Tal (+2 =3), i fins i tot el va guanyar amb negres a Riga el 1958.[11]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Issaak Boleslavski |
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Fedor Bogatyrchuk |
Campió d'Ucraïna 1938-1940 |
Succeït per: Boris Goldenov |
Precedit per: Aleksandr Tóluix |
Campió de Rússia 1946 |
Succeït per: Nikolai Novotélnov |