Plantilla:Infotaula geografia políticaJiddah
جدة (ar) Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Imatge

Localització
Map
 21° 32′ 34″ N, 39° 10′ 22″ E / 21.5428°N,39.1728°E / 21.5428; 39.1728
EstatAràbia Saudita
ProvínciaRegió de la Meca
Governaciógovernació de Jiddah Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població4.697.000 (2021) Modifica el valor a Wikidata (860,26 hab./km²)
Geografia
Superfície5.460 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Roja Modifica el valor a Wikidata
Altitud12 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governSaleh Al-Turki (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal21000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic12 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webjeddah.gov.sa Modifica el valor a Wikidata
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Centre històric de Jiddah, Porta de la Meca
Vista nocturna
Imatge
Casa de Naseef
Nom en la llengua original(ar) جدة Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusGran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície5.460 km²
1.600 km²
espai urbà: 1.765 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud12 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativagovernació de Jiddah (Aràbia Saudita) Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Roja Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjeddah.gov.sa Modifica el valor a Wikidata
Situació de Jiddah

Jiddah o Gidda (àrab: جدة, Jidda), és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga, a l'Aràbia Saudita a la costa de la mar Roja, província de la Meca, segona ciutat del país després de la capital Riad.[1] Té una població (2011) de 3.430.697 habitants.[2] És el port d'entrada dels peregrins que van a la Meca. Disposa d'un aeroport internacional al nord de la ciutat (Aeroport Reis Abd al-Aziz). És la tercera ciutat industrial del país després de Jubail i Yanbo.

Etimologia

El nom pot derivar de jadda (‘àvia’), ja que segons la tradició és el lloc on fou enterrada Eva, la parella d'Adam, els personatges bíblics. Tanmateix, és més probable que el seu nom derivi de judda que vol dir ‘ruta’; en aquest sentit, el gran viatger del segle xiv, Ibn Battuta, l'anomena Judda.[3]

Història

Jiddah el 1924
Jiddah el 1938

Fundada com a port pescador fa dos mil anys per la tribu iemenita dels quada, fou convertida en port per peregrins pel tercer califa Uthman ibn Affan el 647. Va seguir la història de l'Hijaz. Al segle xi tenia uns 5.000 habitants i la governava un esclau del xerif de la Meca. Fou domini dels aiúbides (segle xii) i els mamelucs (1254) que el 1425 van començar a recaptar directament les taxes als peregrins, encara que repartint amb els xerifs. El governador mameluc Husayn al-Kurdi va construir les muralles defensives el 1511. Lope Soares de Albergaria va perseguir fins prop de la ciutat la flota de Salman Reis, però no va atacar la vila (1517).

El 1537 els otomans van entrar a la ciutat, a on van reconstruir els murs amb sis torres d'observació i sis portes. També van construir un castell (Qishla). El 1541 els portuguesos van fer el darrer atac a la ciutat que fou defensada pel xerif Abu Numayr, que va obtenir del sultà otomà el dret de la meitat de les taxes recaptades a la ciutat. El comerç per la mar Roja va entrar en decadència al començament del segle xvii. Sota els otomans era capital d'un sandjak i per un temps capital de la província d'Habesh, i finalment de la d'Hijaz. El gran visir otomà Kara Mustafà Pasha (1676-1683) hi va construir una mesquita i un hammam.

Al segle xix les portes van passar a ser quatre amb quatre torres. El 1803 fou assetjada per forces wahhabites (que atacaven també la resta del Hijaz) que fou defensada pel xerif Ghalib, que finalment es va rendir, passant la ciutat als atacants. El sultà va ordenar al virrei d'Egipte Muhammad Alí de reconquerir Hijaz, cosa que va aconseguir el 1813. Llavors tenia entre 12 i 15 mil habitants. El 1840 els egipcis van abandonar la ciutat i s'hi va establir un valí otomà. El 15 de juny de 1858 s'hi va produir l'anomenada "Matança de Jiddah" provocada probablement per un antic cap de policia i diversos comerciants malcontents, i 25 cristians foren massacrats entre els quals el cònsol de la Gran Bretanya i el de França i uns comerciants grecs. El vapor anglès Cyclops va bombardejar la ciutat durant dos dies i va restablir l'orde.

Mohammed Abu Zenada cap local el 1925

El 1916 els xerifs de la Meca es van revoltar i la ciutat fou la primera que va caure a les seves mans el 17 de juny de 1916 amb el suport de vaixells britànics; va formar part del Regne d'Hijaz creat pel xerif. L'octubre de 1924 la Meca fou ocupada pels saudites i Jiddah va esdevenir capital del regne, quedant assetjada el gener del 1925 i el desembre del 1925 els saudites van entrar a Jiddah. El xerif va fugir a Bagdad. El maig de 1927 es va signar el Tractat de Jiddah pel que Gran Bretanya (representada per Gilbert Clayton) reconeixia al Regne de Najd i Hijaz i la seva completa independència.

El 1932 els saudites hi van construir un palau pel rei Abd al-Aziz.[4] Les muralles antigues foren enderrocades el 1947 i alguns edificis històrics van quedar destruïts pel foc el 1982; així i tot, encara resten edificis antics i segons una inspecció general que es va fer el 1979 se'n va trobar un miler. El 1990 es va fundar el Departament de Preservació de l'Àrea Històrica de Jiddah.[5][6] La ciutat disposa de les universitats "Rei Abd al-Aziz" i "Universitat Àrab Oberta" a més d'escoles superiors i acadèmies.

Ciutats agermanades

Jiddah té 23 ciutats agermanades:

Referències

  1. An article in Al-Riyadh Newspaper
  2. Central Department of Statistics and Information, Saudi Arabia; Population of cities with at least 5,000 inhabitants, at the 2010 Population Census (pdf, in arabic) Arxivat 2012-03-11 a Wayback Machine. Consultat en 13/12/2010
  3. Ibn Battota's Safari :Tuhfat Al-Nothaar Fe Gharaa'ib Al-Amsaar - Chapter: From Cairo to Hejaz to Tunisia again, ISBN 9953-34-180-X
  4. Leaflet for Khuzam Palace Jeddah, Deputy Ministry of Antiquities & Museums
  5. Preserving Jeddah's Historic Buildings
  6. The Biet Nassif in Jeddah Arxivat 2009-02-21 a Wayback Machine. on www.asiarooms.com.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jiddah