  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Joseph Elie Kessel 10 febrer 1898 Villa Clara (Argentina) |
| Mort | 23 juliol 1979 (81 anys) Avernes (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Aneurisma ) |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
| Seient 27 de l'Acadèmia Francesa | |
| 22 novembre 1962 – 23 juliol 1979 ← Auguste de La Force – Michel Droit → | |
| Dades personals | |
| Formació | Liceu Louis-le-Grand |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme, periodisme d'opinió i literatura |
| Ocupació | Escriptor |
| Membre de | Acadèmia Francesa (1962–) |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Premis
| |
        | |
Joseph Kessel (Villa Clara, província d'Entre Ríos, l'Argentina, 1898 – Avernes, Illa de França, 1979) fou un aventurer, periodista i escriptor francès.[1]
Va néixer el 10 de febrer de 1898 a Villa Clara, Entre Ríos, l'Argentina, en el si d'una família jueva d'origen rus. El seu pare, Samuel Kessel, metge voluntari a una colònia agrícola jueva, s'havia doctorat en medicina a Montpeller, França, país on es refugià de les persecucions tsaristes.
Joseph Kessel va viure a Orenburg, Rússia, de 1905 a 1908, i posteriorment a França, on cursà estudis secundaris als prestigiosos instituts Masséna (Niça) i Louis-le-Grand (París).
El 1915 va finalitzar els seus estudis universitaris i amb només 17 anys fou contractat pel reputat diari parisenc Journal des Débats. A finals del 1916 es va allistar com a voluntari, primer a l'artilleria i més tard a l'aviació. Fruit d'aquesta experiència escriurà posteriorment la novel·la L'equipatge (1923). El 1918 va participar en el cos expedicionari francès a Sibèria. Fou condecorat amb la creu de guerra i la medalla militar. Un cop finalitzat el conflicte va esdevenir ciutadà francès.
Després de la guerra va escriure de nou pel diari Journal des Débats i va col·laborar també amb la Liberté, le Figaro, le Mercure, etc. La seva contínua ànsia d'aventura el van portar a recórrer el món com a reporter. Va assistir a la revolució irlandesa i a l'inici del sionisme, va volar amb els pioners de l'aviació de la compagnie générale aéropostale i va navegar amb els mercaders d'esclaus del Mar Roig.
El 1922 va publicar la seva primera obra, l'estepa roja, recull de contes sobre la revolució bolxevic. Posteriorment va escriure l'equipatge (1923), Mary de Cork (1925), Les captifs (gran premi de novel·la de l'Acadèmia francesa el 1926), Nuits de princes (1927), Belle de jour (1928), Le coup de grâce (1931), Fortune carrée (1932), Els cors purs (1934), Les enfants de la chance (1934), La passante du Sans-Souci (1936) i una biografia de Mermoz (1939), aviador de la compagnie génerale aéropostale.
De 1939 a 1940 va treballar com a corresponsal de guerra. Després de l'armistici de juny 1940, s'incorpora a la resistència amb el seu nebot Maurice Druon. Tots dos travessen clandestinament els Pirineus per poder arribar a Londres i incorporar-se a les forces de la França Lliure del general Charles de Gaulle. Al maig de 1943 escriuen plegats la lletra del Cant dels partisans que esdevé l'himne de la resistència. Aquell mateix any, Joseph Kessel va publicar també l'exèrcit de les ombres, un homenatge als resistents.
Al final de la guerra participa com a capità d'aviació d'una esquadrilla encarregada de mantenir la comunicació amb la resistència francesa.
Des del moment de l'alliberació reprèn la feina de reporter i participa en el mític diari France Soir de Pierre Lazareff. Viatja a Palestina, l'Àfrica, Birmània i l'Afganistan. Aquest últim país l'inspirà la seva obra mestra, Els genets (1967). També destaquen Le tour du malheur (1950), Les amants du Tage (1954), La vallée des rubis (1955), El lleó (1958) i Les mains du miracle (1960).
El 22 de novembre de 1962 fou escollit membre de l'Acadèmia Francesa.
Joseph Kessel mor d'un aneurisma el 23 de juliol de 1979.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Kessel |
