![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fa) رکن الدین قلج ارسلان بن کیخسرو ![]() valor desconegut ![]() |
Mort | 1265 ![]() |
Sepultura | Província de Konya ![]() |
Soldà de Rum | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | cap d'estat ![]() |
Família | |
Família | Dinastia seljúcida ![]() |
Fills | Kaykhusraw III ![]() |
Pare | Kaykhusraw II ![]() |
Rukn al-Duniya wa l-Din Al-Sultan al-Azim Kilidj Arslan IV ibn Kay Khusraw[1] o Kılıç Arslan IV (l'Espasa Lleó) fou un sultà seljúcida de Rum o Konya. Va néixer el 1236/1237 i la seva mare era turca. Fou el segon fill de Kaykhusraw II.
En 1241 els mongols dirigits pel general Baidju van envair Anatòlia; Erzurum fou conquerida. Kaykhusraw II va reunir un exèrcit amb mercenaris romans d'Orient, armenis i francs i el 26 de juny de 1243 va lliurar la batalla de Köse Dağ en què fou derrotat.[2] Els seljúcides de Rum van quedar sotmesos als mongols.
Al morir el 1246, Kaykhusraw II va deixar tres fills de mares diferents; tots tres eren menors d'edat i sota tutela de visir i del governador hulàgida (Ilkhànida)[3]
Shams al-Din al-Isfahani no va poder impedir a Rukn al-Din Kılıç Arslân d'anar a trobar al Gran Khan en ocasió de l'assemblea que va proclamar com a tal a Güyük. Per assegurar el poder, el visir va fer matar un cert nombre de rivals. Rukn al-Din Kılıç Arslân va obtenir del Gran Khan la partició del sultanat en dues parts: l'Oest per a Kaykaus amb capital a Konya i l'est per a ell mateix amb capital a Sivas. La frontera entre els dos seria el riu Kızılırmak. Quan Kılıç Arslân va tornar a Anatòlia amb el seu títol de sultà es va saber la mort de Güyük i el nomenament del seu successor Möngke i els amirs van decidir que millor que els tres germans regnessin junts.[4] Kılıç Arslân fou enviat a la cort mongola per fer-li acceptar aquesta solució. Es van formar dos partits, un dirigit pel mateix Kılıç Arslân que no volia canviar res i un altre dirigit per Izz al-Din Kaykaus que pretenia oposar-se a la decisió dels mongols i resistir a l'oest amb les tribus turcmanes i l'aliança romana d'Orient.
El visir Djalal al-Din Karatay (en turc : Celaddin Karatay) va aconseguir finalment un acord entre els tres germans que va tenir el suport mongol. El sultanat va quedar dividit en tres parts:
Shams al-Din al-Isfahani, el antic visir de Kaykhusraw II, quedava encarregat del govern en nom dels tres prínceps, el que li donava el poder efectiu.[5]
EL 1249, Shams ad-Dîn al-Isfahani fou arrestat a causa dels seus excessos i assassinat.[6]
El 1256 Möngke va ordenar envair Anatòlia i Kaykaus II va ser derrotat a la batalla d'Aqsarai i es va refugiar a Nicea i el seu germà fou proclamat a Kayseri.[7] Möngke va convocar a la seva cort a Kaykaus que no tenia cap ganes d'anar-hi i va enviar al seu lloc al seu germà petit Kaykubad carregat de valuosos regals pel gran kan. En el camí, a Erzurum, Kaykubad fou assassinat. Möngke va ordenar fer una investigació que no en va treure aigua clara.[4] Llavors els mongols van dividir el regne en dos dos. L'est de l'Anatòlia amb capital a Sivas, per a Kılıç Arslan. L'oest, amb capital a Konya per Kaykaus II (a la frontera grega; la seva mare era grega). Aquesta partició fou satisfactoria.[3] L'hàbil i intrigant visir de Kılıç Arslan, Muin al-Din Sulayman, que tenia el suport dels mongols, va tenir el poder efectiu.[6]
El juliol de 1261 Miquel VIII Paleòleg de Nicea, després d'entrar a Constantinoble, va esdevenir el nou emperador romà d'Orient. Molest per les maniobres de Muin al-Din Sulayman, Kaykaus va oferir la seva ajuda a Miquel Paleòleg en la lluita contra els mongols. El plan fou avortat i Kaykaus fou deposat, empresonat i més tard exiliat a Bizanci.[6]
Kılıç Arslan així va restar sol al tron seljúcida i el seu visir Muin al-Din Sulayman va agafar el títol de Pervaneh » (ordre). El 1265, el pervaneh es va constituir un petit principat personal al conquerir Sinope. Kılıç Arslan fou assassinat en un banquet segurament a instigació del pervaneh.[6] El visir va estar a punt de posar al seu propi fill de tres anys al tron dels sultans però finalment va optar per casar-se amb la vídua de Kılıç Arslan per poder exercir la regència en nom de Kaykhusraw III, de sis anys, fill i hereu de Kılıç Arslan.[6]