Tipus | festivitat eslava |
---|---|
Els Kukeri (en búlgar: кукери; singular: kuker, кукер), són un personatges divíns vestits amb pells, peluts i ornats de manera molt elaborada pròpia de la mitologia de Bulgària que, mitjançant uns rituals tradicionals, que tenen lloc una vegada a l'any, pretenen espantar i fer fora els esperits de mal. Tenen relació amb altres tradicions similars que es poden trobar al llarg dels Balcans i de Grècia (incloent-hi la Romania i la Regió del Pont).
El terme kuker podria derivar del terme *kuka (que significaria "esperit de mal"), del teòric proto-eslau, amb el sufix -unřь (que significaria "empaitador dels esperits del mal"), o bé d'una divinitat pre-eslava, anomenada Kuk.[1]
Una altra teoria suggereix que el nom kuker derivaria del llatí cuculla, que significa "capot" o "barret·, o bé de cucurum, que significa "buirac" (en el sentit d'un contenidor, una abreviatura de koukouros geros), malgrat que es creu que la pràctica dels kukeri precedeix al temps dels romans en diversos segles.[2]
Les figures equivalents a aquests personatges, a la Tràcia greco-parlant, són els Kalogeros (porta-varetes), també escurçat a cuci; a l'antiga Iugoslàvia també coneguts com didici; a Bulgària com a kukeri o babushar; com a momogeros a l'Anatòlia Pòntica; com babari o mechkari a la Macedònia. A Romania, aquesta figura sovint apareix acompanyat d'una cabra i és conegut com a capra, turca o brezaia.[3]
Els vestits de pells cobreixen la major part del cos de l'individus i inclouen màscares d'animals de fusta decorada (sovint bifacials) i amb grans esquelles cenyides a la cintura.
Al voltant d'Any Nou i abans de Quaresma, el kukeri passegen i ballen pels pobles per espantar i foragitar els esperits de mal, amb els seus vestits i el so de les seves esquelles. Es creu que també proporcionen una bona collita i que aporten salut i felicitat al poble durant tot l'any. Els kukeri fan una visita tradicional a les cases dels pobles que visiten, i ho fan a la nit, de manera que el sol no els pugui sorprendre a mig camí. Després de desfilar al voltant del poble, normalment, es reuneixen a la plaça del poble per acabar ballant de manera salvatge i divertint a les persones que els acompanyen. Els rituals dels Kukeri varien a cada regió però en bona part mantenen la mateixa essència.
Aquesta tradició dels kukeri s'acostuma a relacionar amb els cultes tracis al déu Dionís.[4] i rituals similars poden trobar-se a molts llocs de la regió dels Balcans.[5]
El déu Kuker és una divinitat que personifica la fertilitat. De vegades, a Bulgària i a Sèrbia és una divinitat plural. A Bulgària, una espectacle ritual de primavera (una mena de carnaval) té lloc després d'un teatre folklòric on el rol de Kuker és interpretat per un home vestit amb pell d'ovella o de cabra, portant una màscara banyuda i cenyit amb un fal·lus de fusta gran. Durant el ritual, són interpretats diversos actes fisiològics, incloent-hi l'acte sexual, com a símbol del matrimoni sagrat dels déus, mentre el la muller simbòlica, que apareix embarassada, simula els dolors del part. Aquest ritual inaugura els treballs dels camps (llaurada, sembra) i és dut a terme amb la participació de nombrosos personatges al·legòrics, entre els quals hi ha l'Emperador i el seu seguici.[5]
Els Kukeri o els Guerrers Kuker apareixen també com representats com uns dels personatges principals de la sèrie de fantasia animada titulada The Golden Apple, desenvolupada per l'Studio Zmei. A la sèrie, els joves germans Bran i Vlad són entrenats com a guerrers Kuker per lluitar contra esperits de mal, però ells han de qüestionar què han estat aprenent quan són forçats a col·laborar amb el mig-esperit Vihra i amb l'esperit samodiva Tina, per tal de protegir el seu món.[6][7]
El Kuker també és representat en el vídeo de la cançó "Fish on" del grup de música de metall industrial anomenada Lindemann, i a la pel·lícula Toni Erdmann, que va dirigir Maren Ade.