La configuració del barri va començar a materialitzar-se l'any 1967 quan l'Ajuntament de Palafrugell va aprovar la construcció d'un bloc de planta baixa i quatre pisos amb un total de 58 habitatges a nom de la Cooperativa de Viviendas San Martín. Després en seguiren més, convertint-se així amb un barri ben definit i amb identitat pròpia.[2]
Després de quasi 40 anys i diverses generacions, la Sauleda disposa d'un col·legi, d'una escola bressol, d'un camp de futbol i d'un parc urbà estrenat el gener de 2011.[3]
Toponímia
Segons l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, queda clar que l'etimologia possible és s'auleda (els alzinars) o saliceta (salzeredes). El topònim Sauleda consta en documents del segle xiv i fa referència a un paratge extens, entre Palafrugell i Mont-ras, on hi havia una riera i una llacuna.
Per això el nom ha de provenir de saule o salze, arbre que es troba en llocs on hi ha força aigua. El palafrugellenc Jordi Cama ha localitzat el topònim en capbreus del segle xiv i ha comprovat que s'ha anat utilitzant sense interrupció fins a l'actualitat.[4]
L'edifici més antic que s'ha conservat de la Sauleda és el mas Gras. Entre 1300 i 1800 es té constància d'aquest mas amb el nom original del mas Poch.[5] El pou-safareig era utilitzat pels veïns de la zona. El 2012 es va dur a terme un pla de consolidació de les restes del pou-safareig.
Referències
↑Bisbe, Elisa; Heras, Marc «Els barris de la Vila». Revista de Palafrugell, núm. 219, gener 2012 [Consulta: 16 agost 2012].
Salvatella, Josep; Colomé, Montserrat. Crònica d'un segle. Palafrugell 1900 – 1999. Palafrugell: Edicions Baix Empordà, abril de 2000.
Cama, Jordi; Turró, Jordi. Dins la vila i fora muralles. Del 1300 al 1800. Ajuntament de Palafrugell/Diputació de Girona, 2009 (Quaderns de Palafrugell).
Solana Solana, Miguel. La gent de Palafrugell. Població i migració del segle xv al segle XX. Ajuntament de Palafrugell/Diputació de Girona, 2003 (Quaderns de Palafrugell).
