Argument
A les trinxeres de la Somme, durant la Primera Guerra mundial, cinc soldats estan acusats d'haver-se automutilat per escapar al seu deure. Condemnats a mort per un tribunal militar, són conduïts fins a una posició avançada anomenada «Bingo crepuscle »[3] i abandonats a la seva sort en el no man's land que separa els dos camps. Entre ells està Manech, el promès de l'heroïna de la pel·lícula, una jove romàntica anomenada Mathilde que no creu en la mort del seu amant. Si fos mort, ho sabria. Imbuïda d'aquesta intuïció, fa la seva investigaació i recull a poc a poc els indicis que la portaran a descobrir què va passar aquell dia a «Bingo crepuscle». Utilitzant supersticions, és duta a aixecar la catifa d'aquest assumpte fosc i misteriós.[4]
Anècdotes
- La pel·lícula és l'adaptació de la novel·la del mateix nom de Sébastien Japrisot, els drets de la qual constitueixen la participació minoritària de l'estudi de Hollywood Warner al costat de TF1, Canal+, Tapioca (la societat de producció de Jean-Pierre Jeunet) i la nova societat 2003 Production. Encara que la majoria dels actors siguin francesos i el conjunt de les escenes rodades a França, aquesta coproducció ha estat jutjada de diversos països el 26 de novembre de 2004 per la forta participació de la societat americana Warner Bros. Pictures en les despeses de producció. La pel·lícula participarà no obstant això als Césars en la categoria general. Amb un cost de 45 milions d'euros, és una de les pel·lícules «franceses» més cares que mai no hagin estat produïdes.
- En una de les escenes de la pel·lícula, es veu un dels soldats condemnats a mort anant cap als alemanys cridant «no em mateu! Sóc cors, no francès! ». Una polèmica se n'ha seguit en Còrsega, a més el personatge era apàtic, covard i sorneguer. En principi, el soldat havia de ser marsellès, però el realitzador ha escollit fer-lo cors perquè ell, explica, volia a qualsevol preu filmar la bellesa de l'illa (i no crear una polèmica).
- La pel·lícula ha estat retirada de les sales de cinema a Còrsega per les nombroses crítiques respecte a una frase pronunciada per un dels personatges, Ange Bassignano:
| «
|
jo no sóc francès, sóc cors, jo
|
»
|
. Molts corsos es van apuntar voluntaris per servir en l'exèrcit francès durant la Primera Guerra mundial; aquesta frase perjudicava la seva memòria.
- Es troben en aquesta pel·lícula nombroses fonts d'inspiració: el color sípia de la imatge evoca l'atmosfera dels àlbums de còmics de Jacques Tardi, algunes escenes al·ludeixen al Jour de fête de Jacques Tati, i la banda sonora recorda el tema de la pel·lícula Els senders de la glòria.
- Certes escenes han estat rodades a l'hangar Y de Meudon. Les escenes del poble bretó han estat rodades a Locronan i sobretot als jardins de l'antic presbiteri. Desgraciadament, aquest jardí arreglat per la producció de la pel·lícula no ha durat més que una temporada. El lloc de la residència de Mathilde se situa a Plougrescant.
- Les escenes de trinxera han estat rodades prop de Montmorillon (Vienne), sobre un terreny militar (antigament terreny dels exèrcits de l'OTAN).[5] L'equip havia cavat trinxeres que són ara recobertes.
- El making off de la pel·lícula ( Un any al Front ), verdadera mina d'informacions i d'anècdotes, ha obtingut el premi del Jurat al Festival de Making-of el 2006.
