Nom original | (es) María Dolores Herrera Arranz |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 30 juny 1935 (88 anys) Valladolid (Espanya) |
Dades personals | |
Altres noms | Lola Herrera |
Activitat | |
Ocupació | actriu |
Activitat | 1957 – |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Daniel Dicenta (1960–1967) |
Fills | Natalia Dicenta |
Premis | |
María Dolores Herrera Arranz, més coneguda pel nom artístic de Lola Herrera, (Valladolid, 30 de juny de 1935) és una actriu de teatre, cinema, televisió i doblatges espanyola. El seu personatge més conegut és Carmen Sotillo, la dona que vetlla el seu difunt marit a Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes, i que Herrera interpreta de manera intermitent des del 1979 als escenaris;[1] aquest fet serviria de base el 1981 per a la pel·lícula Función de noche, de Josefina Molina.[2][3]
Va néixer al barri de Las Delicias de Valladolid.[4] Als dotze anys va guanyar un concurs de cant a la ràdio, imitant la cantant mexicana Irma Vila, "la reina del falset".[5] Començà a treballar a Radio Valladolid,[2] però ja el 1951 va fer la seva primera pel·lícula a Madrid, El pórtico de la gloria.[6][7]
Des de la dàcada del 1970, va participar en obres de teatre per a la televisió dins el programa de TVE Estudio 1. També va col·laborar amb Chicho Ibáñez Serrador a Historias para no dormir (1968), i va treballar fent doblatges de cinema als estudis Cineson i Exa de Madrid.
Va esdevenir molt popular per la seva participació en comèdies de televisió com La casa de los líos, El grupo o Un paso adelante. També va participar en pel·lícules com El amor perjudica seriamente la salud, i en obres de teatre com Cinco horas con Mario, basada en una novel·la de Miguel Delibes.
Es va casar el 1960 amb l'actor Daniel Dicenta, fill de Manuel Dicenta, de qui es divorciaria el 1967.[8] Natalia Dicenta, filla seva, també és actriu.[9]
|
|
|
|
|
|
Entre altres premis, ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1999),[14] la Medalla al Mèrit en el Treball (2006),[15] el Premi Max de les arts escèniques per Solas el 2006[16] i el Max d'Honor el 2016,[2] el Fotogramas de Plata a la millor actriu de teatre[6] per Cinco horas con Mario (2005) i per Solas (2006), i el Premi Ercilla de teatre (2006) a tota una vida dedicada al teatre.[17][7]
També ha rebut dos premis Antena de Oro els anys 1969 i 2010,[6] i el TP d'Or a la millor actriu el 1977 per Las viudas i el 1979 per La barraca, i també un per la seva trajectòria, el 2009.[6]
El 2007 es va inaugurar una plaça amb el seu nom al seu barri natal de Las Delicias (Valladolid), fruit d'una petició veïnal per retre homenatge a l'actriu.[4]
L'any 2010 va rebre el Premi Nacional de Teatre Pepe Isbert[6] al Teatro Circo (Albacete), i el 2018 va ser guardonada amb el Premi Ciudad de Alcalá al Teatro Salón Cervantes (Alcalá de Henares).[18]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lola Herrera |