![]() Girau, durant la VIII Nit dels Premis Ovidi (2013) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 desembre 1940 ![]() Simat de la Valldigna (la Safor) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Cantautora, cantant, farmacèutica |
Activitat | 6 (1964-1969) |
Membre de | |
Estil | Nova cançó, música tradicional |
Instrument | veu |
Segell discogràfic | Edigsa, PM Produccions, Actual Records |
Artistes relacionats | Membre d'Els Setze Jutges |
Premis |
Maria del Carme Girau i Alonso (Simat de la Valldigna, 5 de desembre de 1940) és una cantant i compositora valenciana que va formar part de la Nova Cançó fins que, a finals dels anys 60, ho va deixar per continuar la carrera de farmacèutica.[1][2]
Originària de Simat de la Valldigna, va anar a estudiar farmàcia a Barcelona animada per la seva mare, esdevenint la primera dona que va cursar titulacions superiors de Simat. Es va integrar al grup Els Setze Jutges l'any 1964, mentre estudiava Farmàcia a Barcelona, però va ser una veu efímera: amb la separació dels Setze, l'any 69 va abandonar la cançó i es va deslligar definitivament dels altres components del grup en traslladar-se a Madrid i Vigo per motius professionals. Va donar classes de valencià al col·legi parroquial del seu poble amb Víctor Mansanet i Vicent Martínez.[3]
L'any 2007 va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya com a membre dels Setze Jutges.[4] I al 2013 fou reconeguda amb el premi Ovidi Montllor a la Música en valencià.[5]
L'escriptor Joan Fuster va reconéixer la vàlua de la Girau en una presentació del seu disc de música tradicional l'any 66: la seua producció només abasta tres EP de quatre temes cada un, però significatius pel que fa a l'aportació valenciana a la Cançó. També va lloar la seva veu, dient "la veu de Maria del Carme Girau és una veu jove, fresca, absolutament espontània; no té res d'estudiada ni d'acadèmica, i respon a la clara llibertat d'una dona de poble que canta com vol unes cançons que són seues per herència i per instint." Joan Fuster va assessorar lingüísticament Carme Girau i s'ha dit que la va ajudar tant que es podria dir que el segon disc de Girau se'l va inventar Fuster ja que va escollir les cançons populars i va demanar a un musicòleg que fes les partitures.[6]
En Lluís Serrahima la va lloar com a cantautora en una presentació de les seves cançons el 1966: "La seua veu suau, potser aparentment ingènua, té una intima força expressiva i la lletra i la música de les seues cançons formen una unitat que no es troba fàcilment en els que fan cançons." Va dir que era "un dels majors reeiximents de la Nova Cançó".[7]
L'any 98, el també cantautor valencià Paco Muñoz va publicar una reedició en CD de la discografia completa (Les cançons dels 3 EP's) en la seua productora, distribuïda per Actual Records.
Les cançons que conformen el repertori de l'àlbum recopilatori són:
Les quatre últimes són peces populars que també han estat tocades o enregistrades per altres intèrprets com, per exemple, Al Tall (L'hereu Riera). A Maria del Carme Girau l'han versionada Paco Muñoz i Lluís Miquel (L'arbre sec, en el seu espectacle Cançons de la Cançó) i Les Mãedéus (Plou, plou, en un homenatge a Joan Pellicer).