 Retrat de Marin Mersenne per Philippe de Champaigne (1602–1674) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 setembre 1588  Oizé |
| Mort | 1r setembre 1648 (59 anys) París |
| Causa de mort | Causes naturals (Arma blanca i abscés pulmonar ) |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Prytanée National Militaire Universitat de París |
| Es coneix per | Nombres primers de Mersenne |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | Filosofia, Matemàtiques |
| Alumnes | Blaise Pascal |
| Influències | |
| Influències en | |
| Orde religiós | Orde dels Mínims |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Frans van Schooten i Gilles Personne de Roberval |
   | |
Marin Mersenne (Oizé, País del Loira, 8 de setembre del 1588 - París, 1 de setembre del 1648),[1] va ser un filòsof francès del segle xvii, membre de l'orde dels Mínims, que va estudiar diversos camps de la teologia, les matemàtiques i la teoria musical. Les seves obres filosòfiques es caracteritzen per una gran erudició i per l'ortodòxia teològica més estricta. El seu major servei a la filosofia va ser la seva entusiasta defensa de Descartes, de qui va ser conseller i amic a París i a qui va visitar en el seu exili a Holanda. Va remetre a diversos pensadors eminents de París una còpia manuscrita de la cartesiana Meditacions metafísiques, i va defensar la seva ortodòxia enfront dels nombrosos crítics que van aparèixer entre el clergat de l'època. També és de destacar la seva intervenció en l'àmbit de les matemàtiques (nombres primers de Mersenne).[2] sent amic en aquesta tessitura del també matemàtic i teòric musical Jean Lemaire i del filosof i músic Jacques Mauduit.[3]
