Marston Morse (anglès: Harold Calvin Marston Morse) (Waterville, 24 de març de 1892 - Princeton, 22 de juny de 1977) va ser un matemàtic nord-americà.
Morse va fer els estudis secundaris a la seva vila natal de Waterville (Maine) fins al 1914. A partir d'aquest ane va estudiar matemàtiques a la universitat Harvard en la qual es va doctorar el 1917 sota la direcció de George Birkhoff.[1] Va heredar de la seva mare un notable talent musical i va ser un bon pianista i organista fent, ocasionalment, algunes composicions musicals.[2]
Els anys següents va lluitar al front francès durant la Primera Guerra Mundial, motiu pel qual va ser condecorat amb la Creu de Guerra.[3] En tornar, a partir de 1919, va ser successivament professor de les universitats Harvard, Cornell i Brown, fins al 1926 en que va tornar a Harvard on va romandre fins que el 1935 va ser nomenat professor de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton del qual es va retirar el 1962 com a professor emèrit.[1] Potser un dels motius que el va portar a abandonar Harvard va ser el fet que la seva ex-dona, Celeste Phelps, amb qui havia estat casat des de 1922[4] fins als seu divorci el 1930, es casés amb William Fogg Osgood, quaranta anys més gran, i que va resultar un petit escàndol a la universitat.[5] Durant la Segona Guerra Mundial també va ser consultor científic del US Ordnance Corps.[6]
Morse va ser un autor molt prolífic, va publicar 176 articles (sol o conjuntament) i set llibres.[7] Les seves contribucions més importants van ser en topologia i avui es coneixen com la teoria de Morse, que estudia la forma com els punts crítics d'una corba definida en una varietat afecten la forma topològica d'aquest espai.[8] Els seus interessos culturals s'estenien molt més lluny de les seves activitats professionals: ja s'ha comentat el seu interès per la música, però també es va interessar per l'art,[9] la filosofia, la ciència i la religió.[10]