Minimarcelino

(es) Dismave SL
Minimarcelino Primera Sèrie
Dades
Tipus	empresa fabricant de motocicletes
Indústria	indústria automotriu
Forma jurídica	societat limitada
Història
Creació	1969
Data de dissolució o abolició	1973
Activitat
Produeix	minimoto
Governança corporativa
Seu	Sagunt (Camp de Morvedre)

Minimarcelino, escrit sovint Mini Marcelino, fou una marca valenciana de minimotos, produïdes entre 1969 i 1973 per l'empresa Dismave SL de Sagunt, Camp de Morvedre. Les Minimarcelino es caracteritzaven per les seves petites rodes i motors Ducati de poc menys de 48 cc, els quals els fabricava per a Dismave la filial de Ducati a Barcelona, Mototrans.^[1]

El 1967 es presentà al Saló EICMA de Milà la Mini Marcellino, una minimoto italiana plegable amb frens de disc i rodes petites (de 4 x 8") equipada amb motor Franco Morini de 47,6 cc.^[2] Aquells primers models els va comercialitzar a Itàlia entre els anys 1967 i 1969 el fabricant de Ravenna Dinamica Meccanica Tassinari (DMT).^[2] Més tard, la valenciana Dismave n'adquirí els drets de producció i n'encarregà la fabricació a Mototrans (per aquesta raó, les Minimarcelino valencianes muntaven motors Ducati en comptes dels Franco Morini originals). D'aquelles motos se'n varen fer dues versions, Normal i Super (amb quadre elàstic), totes dues amb motors de dos temps i refrigeració forçada per turbina. Es podia triar entre canvi automàtic o de tres velocitats.^[1]

Ernesto Palmieri Pirazzoli, pilot i mecànic de Ducati nascut a Bolonya, va ser el "pare" del projecte a Espanya; com a coneixedor de la marca Ducati i les seves prestacions fiables, va impulsar l'elecció dels motors Ducati per al seu primer llançament al país.^[2] Ernesto s'associà amb dos inversors més, un aportà el capital i el segon, Dismave, el taller.^[2]

El primer model de Minimarcelino es va fabricar a Sagunt entre els anys 1969 i 1970 amb la denominació inicial de «Mini Marcellino» i tenia les següents característiques tècniques:

• Bastidor rígid sense suspensió posterior
• Suspensió anterior invertida
• Rodes de quatre polzades
• Frens de disc a les dues rodes
• Motor monocilíndric dos temps de 47,63 cc i 1,8 CV de potència a 5.800 rpm, carburador Dell'Orto SHA 12-14
• Tub d'escapament sota el motor
• Arrencada a través de 3/4 de volta de pedal
• Far rectangular
• Caixa d'eines sota el selló
• Pes: 28 kg^[3]

La segona sèrie es va presentar al Saló de l'Automòbil de Barcelona del 1971 i es va fabricar entre el 1971-1972; es va denominar Mini Marcelino Súper i les seves modificacions més significatives van ser:

• Incorporació de suspensió posterior amb amortiment
• Bastidor més robust
• El selló es retalla i s'arrodoneix
• El dipòsit perd les línies de relleu, passa a ser llis i augmenta una mica de mida
• Motor potenciat (2,2 CV) gràcies a un nou carburador Dell'Orto SHA 14-14
• Tub d'escapament al lateral esquerre, cobert per graella per evitar cremades
• Canvi automàtic o, a petició, de 3 velocitats
• Far rodó més lluminós
• Caixa d'eines al lateral dret del bastidor
• Pes augmentat a 30 kg^[3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Minimarcelino

• Blog dedicat a les Minimarcelino (castellà)
• Manuals i característiques tècniques (castellà)