La mitologia celta conforma la cosmologia i les creencesreligioses del poble celta.[1] El seu panteó estava format per diversos déus i existia una estructura religiosa definida. En molts dels pobles cèltics més en contacte amb l'Imperi Romà, la seva religió va ser substituïda aviat pel cristianisme, i tot el que se'n sap és a través de fonts llatines. Dels pobles celtes que van mantenir una identitat lingüística i cultural, a les Illes Britàniques, hi ha vestigis de la seva mitologia que van arribar a l'edat mitjana, principalment pels textos escrits per monjos cristians.[2]
És característic de la religió celta el paper dels caps tallats. Els déus solien aparèixer-se com a tals[3] i parlen amb saviesa; i en els santuaris n'hi ha, cosa que prova que realitzaven sacrificis humans.[4]
Tenien animals considerats sagrats perquè representen als déus i els permeten comunicar-se mitjançant ells, dels quals destaca el porc mascle.[3]
Llista de personatges de la mitologia celta
Els celtes adoraven elements de la natura elevats, com muntanyes i roques, però també divinitats que van anar adquirint personalitat a mesura que l'antropomorfisme les allunyava de la natura ordinària.
Divinitats
Adraste o Andraste, "la invencible", era la dea de la guerra venerada a Britànnia, a qui la reina Boudicca (61 dC) va sacrificar dones romanes que havien estat fetes presoneres. A la tribu dels vocontier, se la coneixia pel nom d'Andarta.
Aife, germana de la dea Scathach, que era també propietària del campament on entrenava els guerrers. Sembla que Aife els iniciava sexualment i Scathach els armava.
Epona o Rosette és la dea celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cíbele.
Morrigan o Morrigu, és la dea celta de la mort i la destrucció.
Nemetona és una dea que amb freqüència s'ha relacionat amb el mar Gàl·lic. El seu nom deriva de nemeton (santuari) i vol dir "la que és venerada al santuari". Hi ha qui diu que va tenir funcions guerreres i que està relacionada amb la dea irlandesa de la guerra, Nemon.
Scathach era una semidea, meitat dona i meitat dea, és una de les més importants de la guerra. Tenia la seva escola a l'Illa de l'Ombra, i era molt coneguda i famosa (igual que els seus alumnes) pels crits que donaven, ja que espantaven en la batalla a l'enemic.
Sirona, era la dea de la fertilitat, la salut i el renaixement. Se la representa amb una serp enroscada al seu braç i estenent-se per agafar-ne els ous.
Yun
Reis
Breogan és el nom d'un mític rei celta de Galícia.
Classe sacerdotal
La classe sacerdotal estava composta per tres rols: els druides, els bards i els fili i els vats. Els bards i fili tenien funcions musicals i poètiques. Els druides oficiaven els rituals i transmetien la tradició religiosa. Els vats realitzaven presagis i disposaven de facultats profètiques.
Altres personatges
banshee és un personatge de la mitologia irlandesa. Prové de la família de les fades i és la més fosca d'elles.
El sistema cosmològic dels celtes estava format per 3 discos superposats. El disc superior, el Gwynwed, és la terra de la felicitat absoluta, una espècie de paradís on no existeix la malaltia ni el dolor. Hi viuen sants, que a vegades tornen al món per ajudar els humans.
El disc del mig, l'Abred, és el món humà en el qual estem de passada. Aquí el bé es mescla amb el mal i la llei imperant de la llibertat condueix al càstig o la recompensa per les accions realitzades, almenys fins que el cel no caigui i en el món només hi hagi aigua i foc.
El disc inferior és l'Annw, la ultratomba. En aquest, les ànimes reposen i recuperen l'energia abans de la següent reencarnació, a excepció de les ànimes directament enviades al Gwynwed, que han aconseguit la perfecció durant la vida terrenal.
↑Rodríguez Santidrián, Pedro. «Cabezas cortadas». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 88. ISBN 84-7838-400-6.
↑Rodríguez Santidrián, Pedro. «Anu-Danu». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 43. ISBN 84-7838-400-6.
Bibliografia
Rodríguez Santidrián, Pedro. «Celtas, Religión de los». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 102-103. ISBN 84-7838-400-6.
d'Arbois de Jubainville, Henri. El ciclo mitológico irlandés y la mitología céltica (en castellà). Traducció: Santiago, Alicia. Barcelona: Edicomunicación, S.A., 1986. D.L. B-26337-1986. ISBN 84-7672-048-3.
De Toro, Suso. El pueblo de la niebla. Un viaje en el tiempo por la cultura celta. (en castellà). Madrid: Grupo Santillana, maig 2000. DL M. 16117-2000. ISBN 84-03-09197-4.
