Infotaula animanga Musculman
(ja) キン肉マン (Kinnikuman)
Sèrie manga Parts81 vol. Anime News Network: 3073 Modifica el valor a Wikidata
CreadorYudetamago
Il·lustradorYoshinori Nakai
Gènerecomèdia, acció
EditorialShūeisha (japonès)
Glénat (català)
Demografiashonen
RevistaShūkan Shōnen Jump i Shū Play News
Publicació28 maig 1979
Obra derivada
Musculman
キン肉マン (Kinnikuman)
Anime Nombre d'episodis137 Anime News Network: 1513 IMDB: tt0178148 Modifica el valor a Wikidata
GuionistaHaruya Yamazaki i Kenji Terada
CompositorShin Kawabe
DireccióTetsuo Imazawa
EstudiToei Animation
CanalNippon Television
Emissió3 abril 1983 - 1r octubre 1986

Musculman (キン肉マン , Kinnikuman?, literalment "home múscul")[1] és un manga i anime que va aparèixer a final dels anys setanta al Japó. L'anime va ser emès a Canal 33 i a Canal 9 durant els anys noranta.[1][2] Els autors del manga Yoshinori Nakai i Takashi Shimada van utilitzar el pseudònim Yudetamago (que significa Ou Dur en japonès) per publicar aquesta obra escrita en clau d'humor que parodia la lluita lliure. Glénat/EDT va publicar en català el manga en què està basat l'anime del 27 d'octubre de 2006 fins al 20 de juny de 2008.[3][4][5]

Aquest manga i sèrie anime explica d'una forma divertida i humorística les aventures de Musculman, anomenat a l'anime i també al manga com a Musculator (de nom real Suguru Múscul) (en la versió televisiva de Canal 9 s'anomena Musculman), un estrafolari superheroi d'un altre planeta que habita la terra i que practica la lluita lliure, li agrada amb deler l'arròs amb bou (gyūdon) i per a volar utilitza la força propulsora dels pets que li confereix quan menja molt d'all. A banda va sempre amb una màscara posada i mai no mostra el seu vertader rostre.[1] L'acompanya a totes bandes el seu fidel company Mitsú. En Musculator és l'hereu del tron del planeta Múscul, tot i que porta vivint a la Terra tota la seva vida, ja que en un viatge espacial, quan era petit, el seu pare el va confondre amb un porc i el va tirar a l'espai exterior.

Tot i que el principi el manga està basat en una paròdia de sèries com Ultraman, més endavant se centra exclusivament en la lluita lliure i la sèrie agafa un to més dramàtic.[1] En Musculator comença sent un superheroi i la seva feina és salvar la terra dels monstres. Els seus poders provenen de menjar alls, amb aquest aliment s'engrandeix i té més força per a lluitar contra els monstres, ara bé, la utilització de tant poder provoca que la marca del front, distinció del Clan Múscul, es vagi esvaint, i pugui arribar a morir, ja que no pot viure sense aquesta marca.

Posteriorment, a causa de la nova direcció de la sèrie envers la lluita lliure, els monstres van desapareixent i es parla més de "superhomes" (Chōjin - 超人). A més, la majoria dels personatges varen ser creats pels mateixos fans, que enviaven idees i esbossos als autors, sent una de les primeres sèries interactives en tot el món. Un altre apunt és que els mateixos autors apareixen diverses vegades com a membres del públic en el manga.

L'anime original no va incloure l'última saga del manga. Entre l'octubre de 1991 i setembre de 1992, es va emetre l'anime de l'última saga Kinnikuman: Kinnikusei Ōi Sōdatsuhen (キン肉マン・キン肉星王位争奪編; Musculman: lluita pel tron del planeta Múscul), on finalment en Musculator aconsegueix heretar el tron del seu pare, després d'un torneig.

La fama de Musculman ha arribat a tot el món, i tot i que és una sèrie que fa temps que s'ha emès, encar es poden trobar objectes que en el seu dia varen fer furor, especialment les gomes d'esborrar dels personatges, però també clauers i figuretes. Actualment, encara es van editant videojocs de la sèrie.

Actualment, Yudetamago continua dibuixant Musculman, però és bastants anys més tard, manga que s'anomena Kinnikuman Nisei (Musculman Segona Generació) on el protagonista és el fill d'en Musculator, anomenat Mantarō Múscul, on també hi destaquen altres fills de membres del manga original, els fills d'en Terryman i d'en Robin de les Estrelles. També es va crear un spin-off d'un dels personatges de Musculman, en Menja-tallarines. La sèrie s'anomenava Tatake!! Ramenman (Lluita! Menja-Tallarines) i l'acció transcorria a la Xina, país natal d'aquest personatge.

Història de publicacions

[modifica]

Yoshinori Nakai i Takashi Shimada (coneguts col·lectivament com a Yudetamago), amics des del quart grau,[6] van decidir crear una sèrie de manga a la secundària. Abans de la seva publicació regular, la sèrie (originalment una paròdia d'Ultraman)[6] es va publicar com dos one-shots a la revista Shūkan Shōnen Jump el desembre de 1978 i març de 1979, el primer dels quals va ser finalista del Premi Akatsuka.[7] La seva serialització va començar al número de maig de 1979, el número 22 d'aquell any,[8] i núm.544 en total[9] i va concloure el març de 1987.[10] Shueisha va recopilar els seus 387 capítols[11] en 36 tankōbon, llançant-los del 15 de febrer de 1980 al 15 d'abril de 1988.[12][13]

Els primers 36 volums es van reeditar com a part de la línia de seleccions de Jump Comics en 26 volums del 19 de juliol de 1994 al 26 d'agost de 1996,[14][15] com a part de la línia de luxe de Jump Comics en 18 volums aizōban del 14 de gener al 18 de novembre de 1999[16][17] i el 6 de juny de 2013 es van publicar tots 36 en format shinsōban.[18][19]

Glénat/EDT va publicar en català el manga en què està basat l'anime del 27 d'octubre de 2006 fins al 20 de juny de 2008, recopilat en 18 volums.[3][4][5]

Un one-shot, Massuru Ritānzu (マッスル・リターンズ, 'Musculman torna'), va ser publicat a Kakutō Ace el gener de 1996.[10] Tot i el títol, la sèrie només va començar a publicar-se regularment el 28 de novembre de 2011 a Shū Play News, la versió web de Shueisha de Weekly Playboy.[20] El 37è tankōbon es va publicar el 29 de gener de 2010 i el més recent, el 71è volum, es va publicar el 4 de juny de 2020.[21][22] A partir del 5 de juliol de 2012, els volums en format de llibre electrònic van començar a publicar-se com a part de la línia Jump Comics Digital; la data de publicació del volum digital més recent coincideix amb el de l'edició impresa.[23][24]

Des del reinici de la sèrie el 2011, Yudetamago ha publicat dos one-shots relacionats a les revistes de Shueisha. El 2015, es va publicar un one-shot de 43 pàgines titulat "Kinnikuman Chōjin Retsuden" a Grand Jump per desenvolupar la història dels personatges de "superhomes".[25] Quatre anys després, la història de 47 pàgines "Sayonara, Kinnikuman!! no Maki" va aparèixer a Shūkan Shōnen Jump, que representava aquestes l'arribada dels supermenys durant la cerimònia de jubilació del personatge principal.[26]

Sèries derivades

[modifica]

La primera sèrie derivada del manga Kinnikuman va ser Tatakae!! Ramenman (闘将!!拉麺男), una sèrie centrada en Menja-Tallarines que es va publicar a Fresh Jump de 1982[10] a 1988.[11] Es va recopilar en dotze volums tankōbon entre 1983 i 1989,[27][28] reeditant-se posteriorment en diverses edicions al Japó. Toei Animation la va adaptar en una sèrie anime de 35 episodis, que es va emetre del 10 de gener a l'11 de setembre de 1988.[29] El 1988, es va publicar una pel·lícula el juliol,[30] i un videojoc a l'agost.[31] El 21 de març de 2009, es va publicar la sèrie i la pel·lícula per vendre's conjuntament.[32] També va tenir una sèrie derivada ella mateixa, Chōjin Dai Meikan (超人大名鑑), emesa el 1995.[10]

Després de la publicació de diversos one-shots de Kinnikuman Nisei (キン肉マンⅡ世), més coneguda a occident pel títol anglès Ultimate Muscle: The Kinnikuman Legacy d'agost de 1997 a febrer de 1998, va començar a aparèixer regularment a Weekly Playboy des d'abril de 1998[10] a 2004[33] i va ser publicat en 29 volums tankōbon del 19 d'octubre de 1998 al 19 d'agost de 2005.[34][35] Una sèrie derivada d'aquesta anomenada Ōru Chōjin Dai Shingeki (オール超人大進撃) va ser serialitzada a V Jump de maig de 2001 a març de 2007[10] i els seus quatre tankōbon va ser publicats del 2 d'agost de 2002 a agost de 2007.[36][37] Per continuar la història d' Ultimate Muscle: The Kinnikuman Legacy Kyūkyoku no Chōjin Tag Hen (究極の超人タッグ編) va ser publicat en forma de serial de 2004 a 2011[38] i recopilat en 28 tankōbon del 18 de novembre de 2005 al 19 de desembre de 2011.[39][40]

Una versió feminitzada de la sèrie, Kinnikuman Redī (キン肉マンレディー), va ser creada per Masashi Ogawa i iniciada com webcomic al lloc web Ultra Jump Egg el juny de 2008.[41] Els seus primers tankōbon es van publicar el 19 de març de 2009, i el 2011 va passar al lloc web Ultra Jump.[42] La sèrie va acabar amb la publicació dels seus 46 capítols a Ultra Jump, i la publicació del tercer tankōbon, ambdós el 19 de juny de 2013.[42][43]

Adaptacions a l'anime

[modifica]

Sèries de televisió

[modifica]

La primera sèrie d'animació basada en Musculman va ser produïda per Toei Animation i dirigida per Yasuo Yamayoshi, Takenori Kawada i Tetsuo Imazawa. La sèrie de 137 episodis es va emetre al Japó a Nippon Television del 3 d'abril de 1983 a l'1 d'octubre de 1986.[44] Va ser seguida per Kinnikuman: Kinniku-sei Ōi Sōdatsu-hen, dirigida per Takeshi Shirato i Atsutoshi Umezawa. Aquesta sèrie de 46 episodis va ser produïda per Toei i emesa a Nippon TV del 6 d'octubre de 1991 al 27 de setembre de 1992.[45] La primera sèrie es va incloure en 12 DVD, publicats del 6 de desembre del 2002 al 21 de novembre del 2003,[46][47] i la segona sèrie es va publicar en quatre DVDs del 5 de desembre del 2003 al 21 de març de 2004.[48][49]

El 1989[50] es va emetre a França a TF1, el primer país fora del Japó, on va patir una forta censura.[8] El 5 d'abril de 1991 es va començar a emetre per TV3[50] i el 16 de setembre del mateix any per Canal 9.[2] La cançó de l'inici que es va utilitzar a TV3 i Canal 9 no prové de l'original japonés[51][52][53] sino de la versió francesa,[2][54] de Bernard Minet.[50] Les imatges que l'acompanyaven no eren les de la versió japonesa ni francesa sino extretes dels episodis. El Canal 33 va ser l'únic d'emetre la sèrie completa, però també va censurar alguna imatge i algun capítol pel personatge de Brocken Jr.[8]

El 9 de gener de 2002 es va estrenar Musculman: La Nova Generació[55] (Kinnikuman II キン肉マンⅡ世, a l'original, més conegut pel títol que va tenir als Estats Units Ultimate Muscle: The Kinnikuman Legacy); la sèrie de 51 episodis es va emetre fins al 25 de desembre d'aquell any,[56] i es va publicar en 12 DVDs del 21 de setembre del 2002 al 8 d'agost de 2003.[57][58] El 2003 es va anunciar una seqüela de 13 episodis dirigida principalment al públic no japonès;[59] es va publicar a Fox Box a Amèrica del Nord,[60] i del 7 d'abril al 30 de juny de 2004 al Japó.[61] Una altra sèrie derivada de 13 episodis, Kinnikuman Second Generation: Ultimate Muscle 2, es va emetre del 4 de gener al 29 de març del 2006 al Japó.[62] Les tres sèries van ser dirigides per Toshiaki Komura, produïdes per Toei Animation i emeses al Japó per TV Tokyo.[61][63][64] Les dues sèries derivades es van publicar com a conjunts de dos DVD en format 24 de febrer i 23 de juny de 2006.[65][66]

Repartiment de l'anime

[modifica]
Personatge Veu original[67][68] Veu a TVC[68] Veu a Canal 9[2]
Musculman Akira Kamiya Jordi Vila Felip Bau
Mitsú Minori Matsushima Rosa Nualart Eva Giner
Menja-tallarines Eiji Kanie Joan Pera (desconegut)
Mari Nikaido Chisato Nakajima Carme Canet Júlia Sorlí
Robin Daisuke Gohri Xavier Fernández Paco Alegre
Terryman Hideyuki Tanaka Oriol Rafel Ferran Català
Natsuko Shono Hiromi Tsuru Isabel Muntaner Marina Viñals
Búfal o Buffaloman Masaharu Satō Alfred Lucchetti[67] Salomó Sanjuan
Geronimo Kaneto Shiozawa Ivan Pera[67] César Lechiguero
Pedro Larrocalla / Iwao Masaharu Satō Ferran Llavina Francesc Fenollosa
Decta Cúbitus / Kinkotsuman Issei Futamata Ramón Llenas Edu Zamanillo

Pel·lícules

[modifica]

Set pel·lícules basades en la sèrie original de Kinnikuman es van estrenar entre 1984 i 1986.[69] Les set es van recopilar en DVD el 21 d'abril de 2004.[69]

Dues pel·lícules basades en Ultimate Muscle: The Kinnikuman Legacy van ser dirigits per Toshiaki Komura i estrenats el 14 de juliol de 2001[70][71] i el 20 de juliol de 2002.[72] Les pel·lícules es van publicar en DVD el 12 de maig de 2002 i el 21 d'abril de 2003, respectivament.[73][74]

Resum de la història

[modifica]

Caçadors de monstres

[modifica]

En la primera part de la història es veu en Musculator com un superheroi patètic on la seva funció és defensar la Terra dels Monstres. En aquest arc coneix Terryman i Mitsu i descobreix que és el príncep del Planeta Múscul.

20è Jocs Olímpics per a Superherois

[modifica]

En Musculator participa en aquests jocs a causa del fet que el representant japonès fins aleshores, l'Ultraman, no hi vol participar. L'heroi supera un bon nombre de proves (pedra, paper, tisores - aixecament de monstres - carrera a l'espai - battle royal) i s'enfronta contra altres superherois en les últimes fases del torneig: En Curry Cook, en Menja-tallarines i finalment, el vigent campió, en Robin de les Estrelles a qui l'aconsegueix derrotar després de fer veure que s'havia mort. Durant el combat contra en Menjata-llarines, en Musculator està a punt de ser disparat per en Decta Cúbitus, però en Terryman el salva rebent un tret a la cama, que posteriorment el farà perdre contra en Robin a les semifinals,[75][76] i mesos més tard, li hauran d'amputar (Aquest detall a l'anime el passen per alt). A més d'en Robin i en Menja-tallarines, apareixen altres superherois que tindran papers petits però continus a la sèrie, com en Canadenc i l'Specialman.

Combats Importants

Gira pels Estats Units

[modifica]

Després d'aconseguir el cinturó, ha de defensar-lo per tot el món. Posteriorment s'assabenta de l'existència de dos altres associacions de Superherois i per decidir quina associació és més poderosa, s'organitza un torneig de dobles entre l'Associació Mundial de Superhomes (la d'en Musculator), el Consell Mundial de Superhomes i la Federació Mundial de Superhomes.[77][78]

Caçadors de Monstres II

[modifica]

En Musculator decideix tornar al planeta Múscul i coneix la Ronyona, que més endavant serà la seva xicota. Posteriorment, en Musculator decideix ajudar a un noi anomenat Beansman a defensar el seu planeta, Racca, de la invasió de monstres que està patint.[79] Va ser adaptat a l'anime en un especial de televisió i en la segona pel·lícula del personatge.

21è Jocs Olímpics per a Superherois

[modifica]

En el manga i anime Musculman, se celebren uns altres Jocs Olímpics per a trobar un nou campió després de la desqüalificació d'en Musculator. Des d'un bon començament té una rivalitat un altre superheroi japonès, en Westerman. Aquí en Musculator superarà dures proves (el garbell del terror - nadar en la piscina de benzina - empènyer el tren bala (aquí en Terryman és eliminat per aturar el tren per salvar un gosset) - cursa en patins) fins a arribar a la fase final dels jocs olímpics. Derrotarà a en King Cobra, en Benkiman i en Westerman per lluitar la final contra en Warsman, que derrota a en Menja-tallarines a les semifinals, deixant-lo tant ferit que es converteix en un vegetal. A la final, el representant d'en Warsman, en Barracuda resulta ser en Robin de les Estrelles, que és un cúmul d'odi contra en Musculator i per això li ha ensenyat al seu alumne Warsman tot el que sabia. Després d'una àrdua lluita, en Musculator venç i torna a guanyar el cinturó. És durant aquests jocs olímpics quan en Blockman Jr. pot lluitar finalment contra en Menja-tallarines, però és derrotat pel xinès.[80]

Combats Importants

Els Set Superhomes de l'Apocalipsi

[modifica]

Just després de la 2a victòria d'en Musculator apareixen 7 individus que reclamen que ningú no pot portar el cinturó de campió sense haver-los vençut abans. S'anomenen els 7 Superherois de l'Apocalipsi, i la seva forma de guanyar els combats és eliminant els seus adversaris, i per això volen obligar a en Musculator a lluitar contra ells. En Warsman s'hi enfronta, però és derrotat de seguida d'una manera aclaparadora. Això provoca que en Musculator vulgui entregar el cinturó sense lluitar, però el líder dels Superhomes de l'Apocalipsi, en Búfal ataca en Mitsú i el parteix en 7 parts. Si en Musculator vol que el seu fidel amic torni a viure, ha de derrotar els 7 Superhomes de l'Apocalipsi en 10 dies. Després d'aconseguir derrotar a 2 dels 7 Superhomes de l'Apocalipsi, l'Estèreo i en Forat Negre, en Musculator queda molt ferit. Aleshores els seus amics, en Terryman, en Robin de les Estrelles, en Westerman, en Warsman i en Blockman Jr., l'ajuden i decideixen arriscar la vida contra els Superhomes de l'Apocalipsi per intentar recuperar les parts del cos d'en Mitsú. Però les coses no van tan bé com volien els Superherois Justiciers, ja que en Warsman, en Westerman i en Robin són morts per en Búfal, en Llagosta i l'Atlantis respectivament. Només en Terryman, que derrota en Muntanya Fortai en Blockman Jr. que derrota a en Kamen (tot i que l'ajuda un superheroi desconegut) guanyen els seus combats. Posteriorment, en Musculator derrota a l'Altantis, però acaba molt ferit. Aleshores, un superheroi desconegut ataca a en Musculator perquè es pugui recuperar de les ferides. Al final, en Musculator té un dia per a derrotar a en Búfal i a en Llagosta, però el superheroi desconegut torna a aparèixer i es presenta com a Mongol (que resulta ser en Menja-tallarines, però mentre en el manga es descobreix tot just acabar el combat contra en Llagosta, en l'anime no es descobreix fins força més tard) i ajuda al protagonista derrotant a en Llagosta. Finalment, en Musculator lluita ferotgement contra en Búfal fins que el derrota i en Mitsú torna a la vida.[81][82]

Combats Importants

Emperò, aquest combat, en Musculator ha esgotat totes les forces i queda amb molt mal estat. Aleshores, els seus amics decideixen lluitar per en Musculator contra els Superhomes de l'Apocalipsi.

Superherois Justiciers 0-1 Superhomes de l'Apocalipsi

Superherois Justiciers 0-2 Superherois de l'Apocalipsi

Superhomes Justiciers 1-2 Superhomes de l'Apocalipsi

Superherois Justiciers 1-3 Superherois de l'Apocalipsi

Superhomes Justiciers 2-3 Superhomes de l'Apocalipsi

La Màscara d'Or

[modifica]

Les màscares de plata i d'or són el símbol de la pau per a la tribu Kinniku. Quan aparentment es roba la màscara daurada, tots els superherois perden les forces i en Musculator és desafiat per un grup d'enmascarats anomenats els sis Malignes del Diable dirigits pel misteriós "Akuma Shogun".[83] En Musculator lluita amb dos dels oponents i aconsegueix guanyar-los amb el sacrifici del seu amic Warsman. Alguns dels superherois recuperats (Terryman, Robin, Blockman Jr. i un nou heroi anomenat Gerónimo) s'uneixen a en Musculator per perseguir els 4 Malignes restants i entren dins el cos d'en Warsman per mirar de reanimar-lo. Dins d'en Warsman té lloc una sèrie de combats en una torre de rings, mentre en Muculator intenta escalar fins al cinqué ring i reanimar el cor d'en Warsman. Els Malignes van sent derrotats un a un però finalment apareix el líder dels Cavallers Malignes: Akuma Shogun (El Monstre del Mal), que és la veritable Màscara d'Or. El Monstre deixa els herois atrapats dins el cos d'en Warsman i escapa amb el Caçador, però els herois aconsegueixen sortir a través de les llàgrimes d'en Warsman. El Monstre del Mal reviu en Búfal i el Caçador s'enfronta amb en Musculator i perd. Finalment, en Búfal es rebel·la i aconsegueix frenar el Monstre dle Mal mentre en Musculator entrena una nova técnica per derrotar-lo. En Musculator i el Monstre del Mal s'enfronten en un combat final.

Combats Importants

El Torneig de Dobles de Somni

[modifica]

Els vestigis dels Maligenes del Diable (Ashura i Sunshine) roben el poder de l'amistat mentre que s'anuncia un torneig de dobles per decidir l'equip més gran del món. Després de ser abandonats pels seus amics un a un, Musculator i Musculator el Gran (en realitat el príncep Kamehame i, més tard, Terryman disfressats), formen els Germans Múscul i lluiten per recuperar el poder de l'amistat.[84][85]

La Disputa pel Tron del Planeta Múscul

[modifica]

Després que Musculman va aconseguir títols tan gloriosos com el campió olímpic de Chojin 2 vegades i guanyar el Torneig de dobles, el seu pare el Rei Múscul decideix que el seu fill Suguru el succeeixi al tron. Temint el poder de Musculman, els cinc déus de superhomes malvats seleccionen cinc candidats per desafiar a Suguru pel títol. Per demostrar que és hereu legítim del tron, Musculman i els seus amics es plantegen al repte.[86][87]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Ylenia Cañadas. «Sèries oblidades del ‘Club Súper 3’». el cinèfil, 02-08-2019. [Consulta: 8 agost 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Musculman (1983-1986)». Ficció en valencià, 23-01-2019. [Consulta: 5 juliol 2020].
  3. 3,0 3,1 «Musculman». Glénat. Arxivat de l'original el 10-8-2011. [Consulta: 19 juliol 2022].
  4. 4,0 4,1 «MUSCULMAN CATALAN 01 (COMIC)». SD Distribuciones. [Consulta: 19 juliol 2022].
  5. 5,0 5,1 «MUSCULMAN CATALAN 18 (COMIC)». SD Distribuciones. [Consulta: 19 juliol 2022].
  6. 6,0 6,1 Garrity, Shaenon K. «Jason Thompson's House of 1000 Manga Special Guest Edition: Ultimate Muscle» (en anglès). Anime News Network, 14-06-2012. [Consulta: 9 agost 2020].
  7. okatuniverse. «Yudetamago» (en castellà). Ounumachi, 30-11-2010. [Consulta: 9 agost 2020].
  8. 8,0 8,1 8,2 Mr. Boo. «MUSCULMAN - KINNIKUMAN» (en castellà). Planeta Vegeta, 26-04-2017. [Consulta: 14 agost 2020].[Enllaç no actiu]
  9. «Weekly Shonen Jump #544 - No. 22, 1979 (Issue)» (en anglès). comicvine.com. [Consulta: 15 agost 2020].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 «漫画家ゆでたまごのプロフィール» (en japonès). Yudetamago.jp. Arxivat de l'original el 8 juliol 2017. [Consulta: 9 agost 2020].
  11. 11,0 11,1 «漫画WORKS» (en japonès). Yudetamago.jp. Arxivat de l'original el 14 febrer 2015. [Consulta: 9 agost 2020].
  12. «キン肉マン 1~3巻» (en japonés). Galstown. Arxivat de l'original el 5 octubre 2007. [Consulta: 9 agost 2020].
  13. «キン肉マン 34~36巻» (en japonés). Galstown. Arxivat de l'original el 9 novembre 2013. [Consulta: 9 agost 2020].
  14. «キン肉マン/1 (ジャンプコミックス セレクション)» (en japonés). Shueisha. Arxivat de l'original el 18 febrer 2004. [Consulta: 9 agost 2020].
  15. «単行本:キン肉マン(ジャンプコミックスセレクション)VOL.26» (en japonés). Media Arts Database. Arxivat de l'original el 20 juliol 2015. [Consulta: 9 agost 2020].
  16. «キン肉マン/1 (集英社文庫)» (en japonés). Shueisha. Arxivat de l'original el 29 setembre 2017. [Consulta: 9 agost 2020].
  17. «キン肉マン/18» (en japonés). Shueisha. Arxivat de l'original el 29 setembre 2017. [Consulta: 9 agost 2020].
  18. «キン肉マン/1 (ジャンプコミックス)» (en japonés). Shueisha. Arxivat de l'original el 22 març 2014. [Consulta: 9 agost 2020].
  19. «キン肉マン/36» (en japonés). Shueisha. Arxivat de l'original el 22 març 2014. [Consulta: 9 agost 2020].
  20. «キン肉マン : 往年の名作マンガ24年ぶり連載復活 ウェブで毎週配信» (en japonés). Mainichi Shimbun Digital, 25-11-2011. Arxivat de l'original el 27 novembre 2011. [Consulta: 9 agost 2020].
  21. «キン肉マン/37» (en japonés). Shueisha. Arxivat de l'original el 25 octubre 2012. [Consulta: 9 agost 2020].
  22. «ja:キン肉マン 71» (en japonés). Shueisha. [Consulta: 9 agost 2020].
  23. «キン肉マン/1 (ジャンプコミックスDIGITAL)» (en japonés). Honto. [Consulta: 9 agost 2020].
  24. «キン肉マン/69 (ジャンプコミックスDIGITAL)» (en japonés). Honto. [Consulta: 9 agost 2020].
  25. Sherman, Jennifer. «Yudetamago Draws Kinnikuman One-Shot Manga» (en anglés). Anime News Network, 04-01-2015. [Consulta: 9 agost 2020].
  26. Pineda, Rafael Antonio. «Kinnikuman Manga Returns to Shonen Jump After 11 Years With 1-Shot» (en anglés). Anime News Network, 17-06-2019. [Consulta: 9 agost 2020].
  27. «闘将(たたかえ)!!拉麺男(ラーメンマン) (第1巻) (ジャンプ・コミックス)» (en japonés). Amazon. [Consulta: 9 agost 2020].
  28. «闘将!!拉麺男(12)» (en japonés). BookOffOnline.co.jp. [Consulta: 9 agost 2020].
  29. «闘将!!拉麺男 (たたかえラーメンマン)» (en japonés). Toei Animation. Arxivat de l'original el 22 de març 2014. [Consulta: 9 agost 2020].
  30. «闘将!!拉麺男 コンプリートDVD» (en japonés). Toei Animation. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 9 agost 2020].
  31. «5月10日号特別付録 ファミコン ロムカセット オールカタログ» (en japonés). Family Computer Magazine. Tokuma Shoten, 7, 9, 10-05-1991, pàg. 194.
  32. «闘将!!拉麺男 コンプリートDVD(初回生産限定)» (en japonés). Toei Animation. [Consulta: 9 agost 2020].
  33. Yudetamago. 生誕29周年記念出版 肉萬 〜キン肉マン萬の書〜 (en japonés), 2008, p. 236. ISBN 978-4-08-908081-8. 
  34. «キン肉マン2世 1» (en japonés). Shueisha. Arxivat de l'original el 27 novembre 2005. [Consulta: 9 agost 2020].
  35. «キン肉マン2世 29» (en japonés). Shueisha. Arxivat de l'original el 1 desembre 2005. [Consulta: 9 agost 2020].
  36. «キン肉マン2世 〜オール超人大進撃〜» (en japonés). Shueisha. Arxivat de l'original el 31 agost 2004. [Consulta: 9 agost 2020].
  37. «キン肉マン2世オール超人大進撃 4 (Vジャンプブックス コミックシリーズ)» (en japonés). Amazon. [Consulta: 9 agost 2020].
  38. Yudetamago 2008, p. 252
  39. «キン肉マン2世 究極の超人タッグ編 1» (en japonés). Shueisha. [Consulta: 9 agost 2020].
  40. «キン肉マン2世 究極の超人タッグ編 28» (en japonés). Shueisha. [Consulta: 9 agost 2020].
  41. «キン肉マンがセクシーに女性化! 『キン肉マンレディー』が公式サイトで連載開始» (en japonés). Oricon, 24-06-2008. [Consulta: 9 agost 2020].
  42. 42,0 42,1 «News!». Ultra Jump website. Arxivat de l'original el 17 gener 2015.
  43. «キン肉マンレディー 3» (en japonés). Shueisha. Arxivat de l'original el 28 juny 2013. [Consulta: 9 agost 2020].
  44. «キン肉マン» (en japonés). Toei Animation. Arxivat de l'original el 22 de març 2014. [Consulta: 10 agost 2020].
  45. «キン肉マン キン肉星王位争奪編» (en japonés). Toei Animation. Arxivat de l'original el 23 de març 2014. [Consulta: 10 agost 2020].
  46. «キン肉マン DVD Vol.1» (en japonés). Toei Animation. Arxivat de l'original el 22 març 2014. [Consulta: 10 agost 2020].
  47. «キン肉マン DVD Vol.12» (en japonés). Toei Animation. Arxivat de l'original el 22 març 2014. [Consulta: 10 agost 2020].
  48. «キン肉マン キン肉星王位争奪編 VOL.1 DVD» (en japonés). Toei Animation. Arxivat de l'original el 23 març 2014. [Consulta: 10 agost 2020].
  49. «キン肉マン キン肉星王位争奪編 VOL.4 DVD» (en japonés). Toei Animation. Arxivat de l'original el 22 març 2014. [Consulta: 10 agost 2020].
  50. 50,0 50,1 50,2 «Kinnikuman (TV)» (en anglès). animenewsnetwork. [Consulta: 13 agost 2020].
  51. Kinnikuman FULL OP Kinnikuman Go Fight! YouTube a YouTube
  52. Hono no Kinnikuman Opening full a YouTube
  53. Kinnikuman OP 3 - Kinnikuman Sensation a YouTube
  54. Muscleman (Générique) a YouTube
  55. «Musculman: La Nova Generació (2002-2006)». Ficció en Valencià. [Consulta: 13 agost 2020].
  56. «キン肉マンⅡ世» (en japonès). Toei Animation. [Consulta: 21 març 2014].
  57. «キン肉マンII世 Round.1» (en japonés). Toei Animation. Arxivat de l'original el 22 març 2014. [Consulta: 10 agost 2020].
  58. «キン肉マンII世 Round.12» (en japonés). Toei Animation. Arxivat de l'original el 1 de maig 2017. [Consulta: 10 agost 2020].
  59. Macdonald, Christopher. «More Kinikuman» (en anglès). Anime News Network, 22-05-2003. [Consulta: 10 agost 2020].
  60. Phillips, George. «4Kids Announces Fox Box Primetime Special» (en anglès). Anime News Network, 31-08-2003. [Consulta: 10 agost 2020].
  61. 61,0 61,1 «キン肉マンⅡ世アルティメットマッスル» (en anglès). Toei Animation. Arxivat de l'original el 22 març 2014. [Consulta: 10 agost 2020].
  62. «キン肉マンII世 Ultimate Muscle 2 - これまでのお話» (en anglès). TV Tokyo. [Consulta: 10 agost 2020].
  63. «キン肉マンⅡ世 - スタッフ» (en japonés). Toei Animation. [Consulta: 10 agost 2020].
  64. «キン肉マンⅡ世 Ultimate Muscle 2 - スタッフ» (en japonés). Toei Animation. [Consulta: 10 agost 2020].
  65. «キン肉マンII世 Ultimate Muscle 1 DVD-Box» (en japonés). Amazon. [Consulta: 10 agost 2020].
  66. «キン肉マンII世 Ultimate Muscle 2 DVD-Box» (en japonés). Amazon. [Consulta: 10 agost 2020].
  67. 67,0 67,1 67,2 «Kinnikuman (TV)» (en anglès). Anime News Network. [Consulta: 7 juliol 2020].
  68. 68,0 68,1 «Muscleman». eldoblatge.com. [Consulta: 7 juliol 2020].
  69. 69,0 69,1 «キン肉マン the Movie» (en japonés). Toei Animation. Arxivat de l'original el 24 juny 2009. [Consulta: 10 agost 2020].
  70. «2001年東映アニメフェア» (en japonés). Toei Animation. [Consulta: 10 agost 2020].
  71. «2001年(平成13年)興収10億円以上番組» (en japonés). Motion Picture Producers Association of Japan. [Consulta: 10 agost 2020].
  72. «2002夏 東映アニメフェア» (en japonés). Toei Animation. [Consulta: 10 agost 2020].
  73. «キン肉マンII世» (en japonés). Toei Animation. Arxivat de l'original el 22 març 2014. [Consulta: 10 agost 2020].
  74. «キン肉マンII世 マッスル人参争奪! 超人大戦争» (en japonés). Toei Animation. Arxivat de l'original el 22 març 2014. [Consulta: 10 agost 2020].
  75. Manga capítols 28-51
  76. Anime episodis 7-18
  77. Manga capítols 52-79
  78. Anime episodis 19-26
  79. Manga capítols 80-89
  80. Anime episodis 27-47
  81. Manga capítols 122-159
  82. Anime episodis 48-65
  83. Anime episodis 66-86
  84. Manga capítols 209-273
  85. Anime episodis 87-119
  86. Manga capítols 274-387
  87. Anime sèrie Kinnikuman: Kinnikusei Ōi Sōdatsuhen

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]