Televisió
El 9 de febrer del 1949, la Radiodiffusion-Télévision Française (RTF) va substuir la RDF Radiodiffusion Française, tant a les cadenes de ràdio com a l'únic canal de televisió. El 27 de juny del 1964, la RTF va ser substituïda, al seu torn, per l'ORTF.
| Canal
|
Logo
|
Data de creació
|
Comentari
|
| ORTF 1
|
|
9 de febrer de 1949
|
Cadena generalista en blanc i negre amb desconnexions regionals des del 1950. A partir del 20 de desembre de 1961,[3] es realitzen algunes transmissions de prova en 625 línies en color utilitzant el sistema SECAM a la xarxa VHF del canal en 819 línies, cada dimarts i dijous de 10:00 h a 12:00 h del matí, tractant de convertir directament el canal en 819 línies en un de 625 línies. Es va decidir abandonar el procediment, però a l'època de l'ORTF, fins al 1967, se seguia realitzant.[5][6]
|
| ORTF 2
|
|
21 de desembre de 1963
|
Cadena generalista en color a partir del 1967, amb desconnexions regionals des del 4 d'abril del 1970.[7][8] A partir de maig de 1959, es van realitzar diverses proves per a tractar d'emetre un segon canal en 819 línies de VHF perquè els dos canals es pogueren captar amb la mateixa antena. La recepció estava molt fortament interferida en ambdues freqüències i les emissions van fracassar. Entre el 16 de maig de 1963 i el mes de juliol del mateix any, es realitzen diverses proves d'emissió de la segona cadena de la RTF en color SECAM.
|
| ORTF 3
|
|
31 de desembre de 1972
|
Cadena generalista i interregional en color.
|
Cal destacar que, entre el 17 d'abril del 1949 i el 17 de juliol del 1952, l'antiga RTF va emetre dos programes diferents amb dues programacions diferenciades[10] des de l'emissor de la Torre Eiffel, 14 anys abans de la creació de l'ORTF 2: un programa en 819 línies, que emetia la programació regional de Lilla a partir del 1950 i una capçalera amb una imatge fixa de la Torre Eiffel,[11] i un altre en 441 línies, que només s'emetia a París, amb la carta d'ajust de La Minerva i l'indicatiu Télévision Française ambientat pel Carnaval Romà de Hector Berlioz.[12] La programació separada dels dos programes es va mantindre fins al 1952, però el canal en 441 línies, heretat de la Fernsehsender Paris, es va mantindre fins al 2 de gener del 1956, tot i que ja amb la mateixa programació que la que s'emetia en 819 línies.
Entre el 10 d'abril de 1950 i el mes de febrer del 1952, Télé Lille funciona de manera independent de l'única cadena nacional. Entre el 15 d'octubre de 1953 i el 25 de desembre del mateix any, Télé Strasbourg funciona de manera independent de l'emissora nacional. Entre 1956 i 1962, la majoria de la programació de RTF Algérie és independent. La RTF va fomentar la posada en marxa de la primera televisió marroquina, Telma, que va funcionar de manera semi-independent amb programació de la cadena nacional francesa entre el 28 de febrer de 1954 i el 20 de maig de 1955. A més, les cadenes dels territoris d'Ultramar Francesos funcionaren de manera independent durant tota l'etapa de l'ORTF.
Estructura regional
Ràdio
6 emissores nacionals:
- France Culture (1944). Ràdio nacional cultural. Va començar des dels locals de l'antiga Radio Paris (1924-1944), el primer nom de la qual fou Radiola (1922-1924).
- France Inter (1945). Ràdio nacional generalista.
- Inter-Variétés (1924-1974). Conjunt de ràdios regionals en ona mitjana adscrites a l'emissora nacional Radio PTT (inaugurada al 1923) fins a 1940. Entre 1940 i 1944 emeten la col·laboracionista Radio Nationale. Entre 1944 i 1949, emeten en desconnexió del Programme National. A partir de 1945 les ràdios locals també emeten en desconnexió de Le Programme Parisien, emissora de capçalera.[27] Al 1957, totes les emissores regionals s'adscriuen a la xarxa France 2-Régional. Al 1963, passen a emetre a l'ona mitjana de France Inter sota els noms de France Inter-Régional (programes regionals) i Inter-Variétés, per als programes nacionals d'entreteniment, emesos a les nits entre setmana, i durant el dia als caps de setmana. La seua programació era similar al que posteriorment seria Radiocadena Compàs (de Radiocadena Espanyola) a Espanya als anys 80. Al 1974, les emissions regionals segueixen a la xarxa d'ona mitjana de France Inter fins al 1975, quan passen a dependre de FR3 Radio (Radio France a partir de 1983), emetent a través de la xarxa d'ona mitjana de France Inter o de France Culture fins al 1986.[28]
- France Musique (1954). Ràdio nacional dedicada a la música clàssica en FM.
- Radio Sorbonne (1947).
- Ràdio París (1931). Ràdio internacional, anomenada Ràdio París a la resta del món.
38 emissores regionals (a l'ona mitjana de France Inter a partir de 1963):
- Toulouse-Pyrénées (1924), actual France Bleu Occitanie.[29]
- Inter-Alsace (1925) (Alsàcia), actual France Bleu Alsace.
- Radio Marseille (1925), actual France Bleu Provence.[30]
- Radio Alger 1 (1926). Primer Radio Alger (1926), i després Alger-France 5 (1958), Radio France Alger (1961) i RTA Chaîne 3 (1962). Emissora de la xarxa France 5, totalment independent de París. Actual Alger Chaîne 3.
- Radio Bordeaux (1926) (Gironda), actual France Bleu Gironde.
- Radio Rennes-Bretagne (1926) (Bretanya), actual France Bleu Armorique.
- Radio Limoges Centre-Ouest (1926) (Llemosí), actual France Bleu Limousin.
- Radio Alpes-Grenoble (1927), actual France Bleu Isère.
- Montpellier-Languedoc (1927), actual France Bleu Hérault.
- Radio Nîmes (1927), actual France Bleu Gard Lozère.
- France Inter Nord-Picardie (1927), actual France Bleu Nord. Inicialment Radio Lille.[31]
- Radio Saint-Denis (1929) (Illa de la Reunió), actual Réunion 1ère. Emissora totalment independent de París.
- Radio Saint-Pierre et Miquelon (1930) (Saint-Pierre i Miquelon), actual Saint-Pierre et Miquelon 1ère. Emissora totalment independent de París.
- Radio Nice (1936), actual France Bleu Azur.[30]
- Radio Guadeloupe (1937) (Guadalupe), actual Guadeloupe 1ère. Emissora totalment independent de París.
- Radio Nouméa (1937) (Nova Caledònia), actual Nouvelle-Calédonie 1ère. Emissora totalment independent de París.
- Radio Martinique (1937) (Martinica), actual Guadeloupe 1ère. Emissora totalment independent de París.
- Radio France Asie (1939-1956) (Ciutat Ho Chi Minh i sud-est d'Àsia). Va emetre com a Radio Saïgon entre 1930 i 1932, l'any 1936 i, finalment, entre 1939 i 1956.[32] Es va anomenar Radio France Asie entre 1950 i 1956.[33] Emissora totalment independent de París.
- Radio Brazzaville (1940-1972) (Àfrica Equatorial Francesa). Després Poste National. Emissora totalment independent de París.
- France Inter Clermont-Auvergne[34] (1944) (Puèi Domat), actual France Bleu Pays d'Auvergne.
- Inter Lorraine-Champagne (1944) (Lorena), actual France Bleu Sud Lorraine.
- Radio Alger 2 (1944). Primer Radio Alger 2 (1944), i després Alger 2-France 5 (1958), Radio France Alger 2 (1961) i RTA Chaîne 1 (1962). Emissora de la xarxa France 5, totalment independent de París. Actual Alger Chaîne 1.
- Ràdio Perpinyà-Rosselló (1945), actual França Blau Rosselló.
- Inter Paris Île-de-France (1945) (Illa de França), actual France Bleu Paris. Abans Le Programme Parisien (1945-1957) i France 2 Paris-Île de-France (1957-1963).
- Radio Bretagne-Nantes (1945), actual France Bleu Loire Océan.[35] Finestra en desconnexió de Radio Bretagne des de Nantes.
- Radio Poitiers (1946), actual France Bleu La Rochelle.[36]
- Radio Alger 3 (1948). Primer Radio Alger 3 (1948), i després Alger 3-France 5 (1958), Radio France Alger 3 (1961) i RTA Chaîne 2 (1962). Emissora de la xarxa France 5, totalment independent de París. Actual Alger Chaîne 2.
- Radio Strasbourg 2 (1948) (Alsàcia), actual France Bleu Elsass. Desconnexió en alsacià de France Culture.[37]
- Radio Tahiti (1949) (Polinèsia Francesa), actual Polynésie 1ère. Emissora totalment independent de París.
- Radio Guyane (1951) (Guaiana Francesa), actual Guyane 1ère. Emissora totalment independent de París.
- Inter Lorraine-Champagne-Reims (1953), actual France Bleu Champagne-Ardenne.[38] Finestra en desconnexió d'Inter Lorraine-Champagne des de Reims. Va iniciar la seua emissió substituïnt l'antiga emissora local de l'American Forces Network (AFN Reims), en marxa des del 1945.
- Radio Lille Académie (1959-1963). Segona emissora regional de Radio Lille, emesa a la freqüència d'FM de France 3-National a Lille.[39]
- Radio Comores (1961) (Comores), actual Mayotte 1ère. Emissora totalment independent de París.
- Radio Côte Basque (1961), actual France Bleu Pays Basque.
- Inter-Corse (1963) (Còrsega), actual France Bleu RCFM.
- Radio Bourgogne (1965) (Borgonya), actual France Bleu Bourgogne.
- Radio Cherbourg (1966) (Mànega), actual France Bleu Cotentin.
- France Inter Besançon (1966),[40] actual France Bleu Besançon.
15 emissores regionals musicals:[41]
- FIP-France Inter Paris (1971), encara en funcionament com a FIP. Sense relació amb l'ona mitjana d'Inter-Variétés Paris Île-de-France.
- FIM-France Inter Marseille (1972).
- FIR-France Inter Reims (1972).
- FIL-France Inter Lorraine (1972).
- FIB-France Inter Bordeaux (1972).
- FIL-France Inter Lyon (1972).
- FIAL-France Inter Alsace (només a l'estiu de 1972).
- FIB-France Inter Biarritz (només a l'estiu de 1972).
- FID-France Inter Dijon (només a l'estiu de 1972).
- FIL-France Inter Limoges (només a l'estiu de 1972).
- FIR-France Inter Rennes (només a l'estiu de 1972).
- FICA-France Inter Côte d'Azur (1973).
- FIL-France Inter Lille (1973).
- FIT-France Inter Toulouse (1973).
- FILA-France Inter Loire-Atlantique (1974).
Programació en altres llengües
La RTF Télé Alger va emetre simultàniament en àrab i francés des del 24 de desembre del 1956 fins a la independència d'Algèria, el 5 de juliol del 1962, donant origen a la RTA.
A més, la RTF va gestionar la primera televisió marroquina, la Telma, entre el 28 de febrer de 1954 i el 20 de maig de 1955. El canal emetia programació la programació de la RTF una part del temps, tot i que feia desconnexions amb programes propis en àrab.[42]
Al nord de França, la RTF va inaugurar la primera desconnexió regional francesa, l'antena Télé Lille l'any 1950, cobrint les regions de Picardia i Nord - Pas de Calais, i tot Bèlgica. El 20 de juny del 1953 va començar el primer programa de Télé Bruxelles INR-Tele Brussel NRI, en què la RTF programava emissions en flamenc i francés a través de Télé Lille, en desconnexió per a Bèlgica realitzades per l'INR-NRI.[43]
A partir de l'any 1956, començaren els primers informatius de l'INR/NRI, ja separats de la RTF.[44] Amb el pas del temps, l'any 1960, l'INR/NRI es va separar en RTBF i VRT, respectivament.
La televisió va arribar a la Provença l'any 1954 amb l'antena de la RTF Télé Marseille-Provence. A partir de l'any 1962 es van realitzar programes experimentals de televisió de la RTF Midi-Pyrénées-Aquitaine, que emetien per a una zona molt àmplia que comprenia les regions del Migdia-Pirineus i el Llenguadoc-Rosselló (Télé Toulouse-Pyrénées), i l'Aquitània i el Llemosí (Télé Bordeaux-Aquitaine), que emetien alguns programes conjunts en francès, mentre que, per a l'emissió d'altres programes, es repartien el temps d'emissió fins a l'any 1965 al Llemosí, i 1966 a Aquitània.[20][45] L'any 1964 es va inaugurar el centre de l'ORTF a Alvèrnia, que es repartia el temps amb el centre de Lió, que emetia informació regional des del 1961.
EL 9 de desembre del 1965 es va escoltar per primera vegada una cançó en occità a l'informatiu Provence Actualités, de l'antena de l'ORTF Télé Marseille-Provence[46] i, a partir del 1970, també se'n van poder escoltar algunes a l'informatiu de Tolosa.[47] No seria fins l'època de FR3 quan la programació en occità arribaria a la televisió.
El 4 d'octubre del 1971, l'antena de l'ORTF Télé Bordeaux-Aquitaine emetia el primer programa en basc de la història de la televisió, 5 anys abans de l'emissió d'Euskalerria, el primer programa en euskera a TVE Tele Norte,[48][49] i 11 anys abans del naixement d'ETB. El programa era el magazín Herria, que es va mantindre en antena fins a l'any 1992.[50]
A partir del 7 de gener del 1971, els dos canals de l'ORTF emeten el primer programa en bretó, Breiz O Veva, que estigué en antena fins a l'any 1982, ja amb FR3.[51]
L'antena de la RTF a Alsàcia, RTF Télévision Française Strasbourg va començar l'emissió de programes regionals l'any 1954[52][53]
Des de les primeres emissions es va poder escoltar l'alsacià a programes teatrals i de varietats musicals, presentats per Germain Muller, tot amb l'objectiu de reduir la influència de la televisió alemanya Deutsches Fernsehen, que tenia un 50% d'audiènce a Alsàcia, on encara es parlava majoritàriament la llengua auctòctona. La població alsaciana preferia informar-se amb els programes regionals alemanys que amb els programes de la RTF produïts a París.[54]
Els primers programes regulars en alsacià començaren el 1966. No seria fins a la dècada de 1980 quan els programes en alsacià s'intensificarien.[55]
L'any 1971, l'ORTF va començar l'emissió d'alguns programes en llengües criolles a La Reunió,[56] mentre que a Martinica ho va fer al 1973.[57]
.png)
