Anser anser | |
---|---|
Anser anser anser | |
Enregistrament | |
Dades | |
Pes | 160 g (pes al naixement) 3,692 kg (pes adult, mascle) 3,237 kg (pes adult, femella) |
Envergadura | 1,55 m |
Nombre de cries | 4,9 |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22679889 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Anseriformes |
Família | Anatidae |
Tribu | Anserini |
Gènere | Anser |
Espècie | Anser anser Linnaeus, 1758 |
Distribució | |
L'oca comuna [1] o oca vulgar [2] (Anser anser), també anomenada oca salvatge a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes.[3]
De totes les oques grises, aquesta és la que més s'assembla a la de granja, ja que les de granja provenen de la domesticació d'aquesta espècie salvatge. Ha estat introduïda en moltes zones baixes d'alguns països on tot l'any ara hi ha uns grups considerables i semi-domesticats. Els visitants hivernals són encara salvatges i tímids. En bona part d'Europa central i oriental segueix residint en extensos aiguamolls.
L'oca vulgar és de cos robust i fa uns 74-84 cm de llargada. El seu plomatge és gris i marronós, amb les infracobertures caudals clares. El seu bec és taronja (excepte en la subespècie rubirostris de Sibèria, en què és rosat) i les seves potes són roses.[3]
El seu hàbitat són aiguamolls de poca fondària amb vegetació aquàtica, arrossars i prats humits.[3]
Cria al centre i al nord d'Europa, i és hivernant a l'oest d'Europa i a la conca mediterrània. Als Països Catalans és, en els darrers temps, una hivernant regular, amb una presència significativa al Delta de l'Ebre i a altres aiguamolls litorals.[3] En els primers anys del segle XXI ha criat als Aiguamolls de l'Empordà[4] i el Delta del Llobregat.[5]
A la península Ibèrica s'hi troben des de setembre fins a març.