Palmierita | |
---|---|
Cristalls tabulars pseudohexagonals de palmierita | |
Fórmula química | (K,Na)₂Pb(SO₄)₂ |
Epònim | Luigi Palmieri |
Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.AD.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.AD.40 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VI/A.07 |
Dana | 28.4.3.1 |
Heys | 25.7.5 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 5,49Å; c = 20,84Å; |
Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
Color | incolor, blanc |
Duresa | 2 |
Lluïssor | vítria, nacrada |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1907 |
Símbol | Pmi |
Referències | [1] |
La palmierita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de la palmierita.[2] Rep el seu nom de Luigi Palmieri (1807-1896), científic italià i director de l'observatori del Vesuvi.
La palmierita és un sulfat de fórmula química (K,Na)₂Pb(SO₄)₂. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de cristalls diminuts, aplanats en {0001} amb el contorn hexagonal, modificats per {1010}, {1011}, {1012}, {1013} i {1015}.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És l'anàleg amb plom de la kalistroncita, de la qual és una espècie isostructural.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la palmierita pertany a «07.AD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: arcanita, mascagnita, mercal·lita, misenita, letovicita, glauberita, anhidrita, anglesita, barita, celestina, olsacherita i kalistroncita.
És un mineral rar que es forma en fumaroles volcàniques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: aftitalita, ferronatrita, jarosita, euclorina i hematites.[3] Va ser descoberta l'any 1907 al Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). També ha estat descrita a l'esvoranc nº1, a Äußere Wimitz (Caríntia, Àustria), a la fumarola Iadovítaia (Kamtxatka, Rússia), a Linares (Jaén, Espanya) i a dues localitats alemanyes: la mina Bastenberg (Sauerland) i a Münsterbusch (Aquisgrà).