El parlar xeu ([ʧέ̞w]) o alcoià és una variant del valencià que parlaven les classes populars d'Alcoi.[1] Josep Cavanilles afirma que les aa finals a Alcoi sonen com ee, i així sona roche i done en compte de rocha (roja) i dona, però és el baloner Martí i Gadea el primer que fa una descripció d'aquesta pronunciació de les aa finals com ee obertes.
- L'Encisam[2] «El Pardalot d'Alcoy.-¿D'ahon bolè?-Del barranc del Sínc.-¿Y com és que caigué y es feu a trosos?-Perquè li faltave la cue (cua).»; «En Alcoy els cheus.-¿Has vist la cuque fee (cuca fea)?».[3]
- Els Tipos y modismes:[4] «tindré caràcter festiu y ser satisfets y de la búllè com dihuen ells [«los gèus o alcoyans»]; «La Cuquè Feè, com dihuen els alcoyans a l'antiga...»; els alcoians reben el sobrenom de xeus «per la deixà o tonet que fan quant parlen, els quals semblen prou al cant del teulaí.»
La paraula xeu és el «malnom que donen als alcoians els habitants de les comarques veïnes»[5] si bé és un mot que ha caigut en desús.
