Els productors de cinema són les persones o empreses encarregades dels aspectes organitzatius i econòmics de l'elaboració d'una pel·lícula. Complementen l'activitat creativa del director, tot i que de vegades també s'impliquen en la naturalesa artística del film i tenen una influència en la qualitat del projecte.[1]La seva tasca és iniciar, coordinar, supervisar i controlar aspectes com l'obtenció de fons, contractació del personal, organitzar la distribució i finançar la pel·lícula. Els productors prenen part en totes les fases del procés cinematogràfic, des del projecte inicial fins a la conclusió.[2] El treball de producció es caracteritza sobretot pel sentit d'integració i domini d'esferes diverses en elprocés de creació.[3]
En molts aspectes, la seva tasca se superposa estretament amb la del director, en especial en el control del repartiment i de la selecció de l'equip tècnic i artístic (director de fotografia, muntador, personal d'efectes especials, director artístic, músic, etc.) que col·laboraran a la producció.
Evolució històrica
Es considera el cineasta estatunidenc Thomas Harper Ince (1892-1924) com el primer gran productor, va desenvolupar el paper del productor com responsable executiu d'una producció, amb responsabilitats diferents de la del director.[1] Va evolucionar la indústria cinematogràfica mitjançant la creació de la primera gran instal·lació d'estudis de Hollywood. En el seu estudi anomenat Incevilleva introduir les tècniques de producció més modernes i i va inventar la producció de pel·lícules introduint el sistema de producció de línia de muntatge.[4] Exigia als seus directors unes normes en què s'imposava el guió perfeccionista, elaborat fins al detall. La funció del productor la compaginava en estreta col·laboració amb els directors i guionistes, pressupostant, planificant i fins i tot participant en el muntatge.[1]
A principi del segle xx, el productor també solia tenir un control creatiu final en el film. Un cas famós va ser el de Howard Hughes, que va exercir un ferri control sobre els directors que contractava. Amb la fi del sistema d'estudis de Hollywood a la dècada del 1950, el control creatiu va passar a mans del director.[5]
Amb les creixents necessitats de finançament i màrqueting provocades per la renovació de la indústria als anys 1980, el productor ha tornat a cobrar un paper important, i alguns d'ells (com Jerry Bruckheimer) són figures tan identificables com qualsevol director per les característiques de les seves produccions.[6]
La paraula productor, es fa servir indistintament per designar tant la figura de l'empresari cinematogràfic com la del professional encarregat de liderar la producció d'una pel·lícula. En algunes ocasions aquestes dues figures coincideixen en la mateixa persona, però en altres casos l'empresari delega la responsabilitat a un professional.
Els diferents adjectius que s'apliquen al productor solen definir el seu estatus real a la pel·lícula. Segons la nomenclatura anglosaxona, productor executiu (executive producer), productor de línia (line producer), productor associat (associated producer) o productor (producer), defineixen diferents figures. El productor executiu és l'empresari o representant de l'empresa, mentre que productor i productor de línia es refereix als professionals que són a càrrec de la producció.
Segons la nomenclatura espanyola, quan es parla només de productor, normalment es parla de l'empresari i quan es vol identificar el professional es fa amb les denominacions de productor executiu o director de producció.[7]
