Es denomina profunditat o fondària a la distància d'un element respecte a un pla de referència pel general horitzontal,[1] quan aquest element es troba per sota de la referència.[2] Quan passa el contrari s'anomena elevació, nivell o simplement alçada. Els terrenys que es troben més profunds s'anomenen fosses , tant si són marines com terrestres.
Exemples :
En tecnologia, la profunditat d'un forat, en relació a la superfície d'una peça de treball.
En geologia, la profunditat d'un pou en relació amb la superfície de la Terra.
La profunditat del mar en un punt determinat de la superfície d'aquest.[3]
La profunditat d'un vaixell o elements buits (per exemple, tasses, lavabos). Segons el tipus es mesurarà contra una vora superior o d'una especial o el nivell d'ompliment actual.
Una ferida profunda, basada en la superfície del cos.
En objectes multidimensionals, sovint el concepte de profunditat d'un eix longitudinal s'utilitza per distingir sense ambigüitat entre aquests eixos. En general, s'agafa la longitud perpendicular a la superfície frontal real o imaginària o el front de "tornada", tal com ho veu l'observador (sense importar la magnitud comparada amb les altres mides).[4]
Exemples :
A la vida quotidiana, les dimensions de tot allò que té una part frontal (un moble, un electrodomèstic, un equip informàtic, etc.), se solen especificar amb amplària, alçària i fondària (ample x alt x profund). Per exemple, en aquest context, es parla de l'amplada dels prestatges i de la profunditat d'un moble com una mesura que complementa la superfície frontal visible d'un espai-eix per a la descripció de les tres dimensions.
La profunditat de la trama d'un teixit, per a diferenciar una part en una de les dues dimensions, (d'una superfície que és mòbil i que si es tingués en compte el tipus de teler pot estar en una posició horitzontal o no).[5]
Dimensió abstracta
Com extensió de la noció física de profunditat, també s'utilitza de forma abstracta. Per exemple es pot emprar per a definir el nivell a què arriba un estudi o una obra literària: ho tracta l'autor en profunditat, o només de forma superficial.
↑Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.190. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014].
