Estat de Qi
Bandera
Bandera
1046 aC – 221 aC Bandera
Bandera
Ubicació de Qi
Informació
CapitalLinzi
ReligióReligió tradicional xinesa, legalisme
Monedamoneda xinesa
Període històric
Establiment1046 aC
Derrotat per Qin221 aC
Política
Forma de governMonarquia, feudalisme

Qi (齊/齐; pinyin: Qí; W.-G.: Ch'i; dialecte Fuzhou: 齊國 Cà̤-guók (Foochow romanitzat); xangaià: 齊國 Zi koh/kueh) va ser un poderós estat durant el període de Primaveres i Tardors i el Període dels Regnes Combatents (Xina). La seua capital fou Linzi, la qual és ara part de l'actual ciutat de Zibo en la província de Shandong.

Història

Gran Mur de Qi en la Muntanya Da Feng
Monedes de bronze amb forma de ganivet de l'estat de Qi, col·leccionades en el Museu Shandong

Qi va ser fundat al voltant del 1046 aC com un de tants estats de la dinastia Zhou. El primer governant designat per a Qi va ser Jiang Shang, l'oficial militar més poderós d'eixa època. El Rei Wu de Zhou assignà les terres conquistades com a feus hereditaris als seus familiars i ministres. Un territori en l'àrea del modern Shandong va ser atorgat a Jiang Ziya, el seu general més important, i des d'allí es va erigir l'estat de Qi.[1] S'ha conservat molt poca informació d'aquest període. El rei Yi de Zhou (Ji Xie) (865-858) va atacar Qi i va bullir el duc de Qi en un ding o calder. En l'època del rei Xuan (827-782), hi va haver una lluita per la successió en la que molts dels nadius dongyi van ser absorbits per l'estat de Qi, i Xuan va intervenir militarment en la successió de lluites entre els estats de Lu, Wei i Qi. La invasió de Lu va ser derrotada a la batalla de Changshao en 684 aC.[2] Després d'un període de guerres cada vegada més intenses, Qi, Qin, Jin i Chu finalment es van ajuntar per a una conferència de desarmament en el 579 aC, en què essencialment els altres estats es van convertir en satèl·lits.[3]

La família Jiang governà Qi durant diversos segles fins que l'any 391 aC Tian He va deposar al duc Kang de Qi, però no es va instal·lar com a líder i Qi va estar en interregne entre el 391 aC i el 386 aC, quan el rei An de Zhou, el governant nominal de tota la Xina va reconèixer Tian He com a governant de Qi, posant fi a més de sis segles de govern de la Casa de Jiang. L'any 378 aC Yan de Tian Qi es va atorgar el títol de rei, desafiant An de Zhou i establint un precedent entre els seus vassalls,[4] i els estats de Han, Zhao i Wei van envair Qi i van atacar la ciutat de Lingqiu.

El poderós exèrcit de Chu va derrotar els estats de Wei i Yue, i aquest últim es va dividir entre Chu i Qi el 333 aC.[5] En 314 aC Xuan de Qi va envair Yan, debilitat per la guerra civil. i en pocs mesos va conquerir pràcticament tot el país i matant Zi Zhi i el deposat Kuai de Yan, però una revolta als territoris conquerits va fer retirar les tropes i es van restaurar les fronteres de Yan. El nou rei de Yan, el rei Zhao de Yan, va conspirar amb Zhao, Qin, Han i Wei per fer una expedició conjunta contra Qi Dirigit pel brillant tàctic Yue Yi, va tenir un gran èxit i en un any la majoria de les setanta ciutats emmurallades de Qi havien caigut, amb l'excepció de Zimu i Lu. Tanmateix, amb la mort del rei Zhao i l'expulsió de Yue Yi a Zhao pel nou rei, el rei Wei de Yan, el general Tian Dan va aconseguir recuperar totes les ciutats dels 5 regnes.

En el 221 aC, Qi va ser l'últim estat de la Xina preimperial a ser conquerit durant les Guerres d'unificació de Qin, el punt final del Període dels Regnes Combatents[6] que va permetre a la dinastia Qin de consolidar el primer imperi centralitzat i imperial de la Xina.

Governants de Qi

Casa de Jiang (姜)

Enterrament dels cavalls sacrificats que es creia que pertanyia a la tomba del duc Jing de Qi

Casa de Tian (田)

Súbdits de la Casa de Jiang

Casa de Jiang reemplaçada

Conquerit per Qin

Referències

  1. Eberhard, Wolfram. A History of China, 1966. ISBN 160303420X.  p.63
  2. Dingxin Zhao. The Confucian-Legalist State A New Theory of Chinese History (en anglès). Oxford University Press, 2015, p. 116. ISBN 9780199351749. 
  3. Edward L. Shaughnessy, Michael Loewe. «The Spring and Autumn Period». A: The Cambridge History of Ancient China From the Origins of Civilization to 221 BC (en anglès). Edward L. Shaughnessy, Michael Loewe, 1999, p. 561. ISBN 9780521470308. 
  4. Sage, Steven F. Ancient Sichuan and the Unification of China (en anglès). State University of New York Press, p. 91. ISBN 9781438418469. 
  5. Brindley, Erica Fox. Ancient China and the Yue: Perceptions and Identities on the Southern Frontier, c, 400 BCE – 50 CE. Cambridge: Cambridge University Press, 2015, p. 86. 
  6. Masayuki Sato. https://www.google.es/books/edition/The_Confucian_Quest_for_Order/_rNLEAAAQBAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=warring+states+221+qi&pg=PA77&printsec=frontcover (en anglès). Brill, 2021, p. 77. ISBN 9789004420328. 

Vegeu també