Els raigs T són una forma de radiació electromagnètica d'alta freqüència. A l'espectre electromagnètic són situats a la zona de freqüències que va dels 300 gigahertzs (3 × 1011 Hz) als 3 terahertzs (3 × 1012 Hz), la seva longitud d'ona va d'un mil·límetre a 100 micròmetres. És a dir, aquest tipus de radiació és situada entre les microones i la radiació infraroja. Els raigs T tenen un gran poder de penetració, proper al dels raigs X i permeten veure a través de qualsevol cosa excepte els objectes carregats elèctricament, l'aigua i els metalls.
De la mateixa manera que les microones i la radiació infraroja, els raigs T acostumen a propagar-se en línia de mira (line of sight propagation en anglès). Els raigs T no són un tipus de radiació ionitzant i comparteix amb les microones la capacitat de penetrar molts tipus de materials no conductors. Podem passar a través de roba, paper, cartró, fusta, maçoneria, plàstic o ceràmica. També poden travessar la boira o els núvols però no ho poden fer amb els metalls i l'aigua.
L'atmosfera terrestre absorbeix la major part de la radiació T, això fa que el seu abast sigui força limitat, limitant també la seva utilització. La producció i la detecció d'una radiació T coherent va ser un desafiament tecnològic a la dècada del 1990
Atès que els raigs T són emesos, com a part de la radiació d'un cos negre, a temperatures per sobre de 10 kèlvins es tracta d'una radiació feble. El 2004 les úniques fonts efectives de radiació T eren el girotró, el BWO (Backward wave oscillator), el làser infraroig llunyà (FIR laser), el làser de cascada quàntica, el làser d'electrons lliures, les fonts de llum de sincrotró utilitzades en espectroscòpia de domini temporal dels raigs T. Les primeres imatges que es van generar utilitzant radiació T daten de la dècada de 1960, tanmateix va ser a partir de 1995 quan es va experimentar un gran progrés en el camp de la ciència i la tecnologia d'aquest tipus de radiació i es va encunyar el terme "raigs T".
També hi ha fonts d'estat sòlid d'ones de longitud d'ona inferior al mil·límetre des de fa força anys. La companyia AB Millimeter produeix a París un sistema que abasta tot el rang entre 8 GHz i 1.000 GHz amb fonts i detectors d'estat sòlid. Avui dia la majoria del treball en el camp dels dominis temporals es fa amb làsers ultraràpids.
A finals del 2007, científics del Laboratori d'Argonne del Departament d'Energia dels Estats Units liderats per Ulrich Welp i en col·laboració amb d'altres a Turquia i Japó van anunciar la creació d'un giny compacte que pot conduir a una font de radiació T portàtil i alimentada amb bateries.[1]
Les noves fonts de radiació T creades a l'Argonne utilitzen cristalls superconductors a alta temperatura desenvolupats a la Universitat de Tsukuba al Japó. Aquests cristalls són compostos per piles d'unions Josephson que presenten una característica elèctrica única: quan se'ls aplica un voltatge extern, un corrent elèctric altern travessa les unions a una freqüència proporcional a la magnitud el voltatge; aquest fenomen és conegut com a efecte Josephson. Aquest corrent altern produeix camps electromagnètics amb una freqüència relacionada amb el voltatge aplicat. Fins i tot un petit voltatge, al voltant de 2 mil·livolts per unió, pot induir freqüències dins del rang de les radiacions T, segons Ulrich Welp.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raigs T |
| Visible | |
|---|---|
