![]() |
![]() |
![]() |
La Regla de Tarrasch és un principi general que s'aplica majoritàriament en el mig joc i finals dels escacs. Siegbert Tarrasch (1862–1934) va establir la «regla» que les torres havien d'estar darrere del peons passats – ja siguin els propis o els de l'oponent. El fons de la idea és: (1) si la torre d'un jugador està darrere del seu peó passat, la torre el protegeix a mesura que avança, i (2) si està darrere de peó passat d'un oponent, el peó no pot avançar si no està protegit al llarg del seu camí.
La cita original, de la pàgina 57 del seu llibre The Game of Chess (1938) és
«En finals de torre complicats la regla més important és una d'establerta per l'autor: el lloc de la torre ha de ser al darrere del peó passat; darrere del peó enemic per tal de controlar-lo, darrere d'un de propi amb la finalitat de donar suport el seu avanç».[1]
Aquesta «regla» normalment és certa, però no sempre, ja que hi ha força excepcions. Tarrasch ha estat citat com dient, «Posa sempre la torre darrere del peó ... excepte quan sigui incorrecte de fer-ho». (Soltis 2003:129).
![]() |
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
L'avanç del peó passat allarga el marge de la torre el darrere i es redueix el marge per una torre el davant. Una torre que acompanya un peó al davant s'haurà d'apartar fora, deixant el peó indefens, si és per promoure. Una torre darrere d'un peó passat del contrincant pot generar més fàcilment contrajoc.
Aquí tenim dues posicions per il·lustrar el principi.
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | 8 | |||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
En el primer diagrama, la torre de les blanques està darrere del seu peó passat a la columna a, i la posició és guanyada per les blanques.
La tècnica per guanyar és senzilla:
La 34a partida del matx del Campionat del Món de 1927 entre Alekhin i Capablanca és un clàssic exemple de la tècnica[2] (o veure text anotat). La posició és després del moviment 54 de les blanques: Ta4. Les blanques guanyen en el moviment 80 (Kortxnoi 2002:15).
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | 8 | |||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
Posicions similars amb la torre darrere el peó passat del contrincant solen ser taules, però no pas sempre. La següent posició es dona després del moviment 35 de les blanques en la vuitena partida del matx entre Henrique Mecking i Victor Kortxnoi el 1974.[3] Les blanques mouran Ta6 tan aviat com sigui possible. La torre de les negres és davant del seu peó passat a la columna a, i el matx va acabar en taules a la jugada 55 (Korchnoi 2002:15–16).
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | 8 | |||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
En aquesta partida entre Viswanathan Anand i Vladímir Kràmnik pertanyent al Campionat del món d'escacs de 2007,[4] La torre de les negres està al davant del peó passat, la torre de les blanques se situarà darrere del peó:
Les negres avancen el peó fins a a2, però no podran fer res millor que canviar el peó passat i la torre per la torre de les blanques, portant a un final de rei i peó que acaba en taules en el moviment 65 (Benko 2008:49).
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | 8 | |||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
En la posició de la partida entre Wolfgang Unzicker i Erik Lundin,[5] les blanques juguen i guanyen, de totes maneres 48. f3+! és l'única jugada guanyadora. Si el peó de les negres encara fos a f7, el rei de les negres podria retrocedir a f6 o g7 i la posició llavores seria taules. (Si 48. a7? Ta2+ i 49... Rf3 taules.)[6]
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | 8 | |||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
La raó d'aquest tipus de posició va ser pensat durant molt de temps per ser unes taules fàcils pels següents motius:
Recents anàlisi teòrica d'aquesta posició demostra que les blanques tenen una forta maniobra:
Les negres han de jugar amb molta cura per fer taules, molt més que les taules fàcils que havien estat llargament pensades en aquest cas.[7]
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | 8 | |||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
Kantorovich va analitzar la posició del diagrama de la dreta i va pensar que les negre fan taules amb dos tempos de més. El 2003 Steckner va trobar una millora per a les blanques en què es guanya. Les peces negres estan en les seves posicions òptimes: la torre es troba darrere del peó i atacant el peó f, i el rei es troba en la seva ubicació més activa. Si 1. Ta8 Rf5 les negres tenen fàcil les taules. No obstant això, les blanques tenen un millor pla que guanya amb un joc precís:
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | 8 | |||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
Aquesta partida del 2008 entre Lev Aronian i Vassil Ivantxuk va acabar en taules després de 62 moviments.[8] L'avaluació d'aquest tipus de posicions amb un peó de més a la columna b és en procés encara de revisió a partir del 2010, però la teoria actual diu que això són taules (Soltis 2010:43).
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | 8 | |||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
Hi ha excepcions per a la regla de Tarrasch. Algunes d'aquestes excepcions són:
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | 8 | |||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
Aquesta posició de Nigel Short i Artur Iussúpov el 1984[9] és una excepció de la regla, ja que el rei de les blanques s'ha quedat atrapat davant del peó (Müller & Lamprecht 2001:199). Les blanques juguen 1. Th3 (torre darrera del peó passat), les negres responen 1. ... Rf5 i resulta taules poques jugades després. El moviment 1. Tf7 de les blanques condueixen a la victòria.
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | 8 | |||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
La posició de la partida entre Andrei Khàrlov i Aleksandr Morozévitx del 1995[10] és una en què la regla de Tarrasch no s'aplica (per part de les negres) (Emms 2008:115–16). El moviment 1. ...Tb7 estaria en concordança amb la regla de Tarrasch, però 1. ... Te5 és el mètode correcte perquè el rei de les blanques és bloquejat pel peó, les blanques hauran de perdre molt de temps per activar la seva torre, i el mateix moment el rei de les negres seran capaços de dominar el flanc de dama. La regla segueix sent vàlida per a les blanques, així i tot la partida va continuar:
Després de 13. Rg2 Tc1 14. Td8 b1=D 15. Tb8+ Tb6 16. Txb1 Txb1 el rei de les negres és prou a prop dels peons del flanc de rei per detenir-los.
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | 8 | |||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
La partida entre Vladímir Kràmnik i Aleksandr Beliavski del 1993 té una posició inusual en què seguir la regla de Tarrasch és incorrecta.[11] Les blanques varen jugar 1. Ta1 i varen perdre. 1. Tb8, abandonant el peó de manera que la torre pot atacar des del darrere, taules. El final amb torres i el peons f i h va ser analitzat per ser taules per Mikhaïl Botvínnik ala anys 1940 (amb la defensa correcte) (Beliavski & Mikhalchishin 2003:86,89–90).
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | 8 | |||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
En la partida entre Artur Iussúpov i Jan Timman del 1992,[12] 35. Te4! es guanya però 35. Ta1? en aquesta partid només són taules. La partida varen ser taules vint moviments després (Müller & Pajeken 2008:280).