Infotaula unitat militarReichsmarine
Vorläufige Reichsmarine Modifica el valor a Wikidata

Pavelló naval de la Reichsmarine
Tipusarmada Modifica el valor a Wikidata
Data de lleva1919-1935
Fundaciómarç 1919 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució31 maig 1935 Modifica el valor a Wikidata
PaísAlemanya
Part deReichswehr Modifica el valor a Wikidata
Mida15,000 homes

La Reichsmarine (armada nacional) era el nom de l'armada alemanya durant la República de Weimar i els dos primers anys de l'Alemanya nazi. Era la branca naval de la Reichswehr (Defensa del Reich). Va existir entre 1918 i 1935, quan va ser reanomenada pels nazis en Kriegsmarine (armada de guerra).[1]

Unitats de la Reichsmarine en les maniobres de 1929. A la dreta, un creuer de la classe K

A la fi de la Primera Guerra Mundial i amb la dissolució de la Kaiserliche Marine, es va crear una força naval amb el nom de Vorläufige Reichsmarine (armada nacional provisional).[2][3]

Extensió i equipament

El Tractat de Versalles del 1919 limitava la grandària i l'equipament de la Reichsmarine i posava límits a la seva modernització. Les forces aliades es trobaven entre dos objectius contradictòries. D'un costat, volien evitar que Alemanya tornés a esdevenir una amenaça per a les potències aliades. D'un altre costat, desitjaven mantenir-la Reichsmarine prou fort com a defensa en el Bàltic contra la força emergent de l'Unió Soviètica.

Els articles 181 a 209 de Tractat de Versalles limitaven tan l'equip com el personal. No podia tenir més de 15.000 homes amb un màxim de 1.500 oficials i prohibia que els mariners civils tinguessin una formació militar.[4] Limitava la flota a 6 cuirassats, 6 creuers i 12 destructors, 12 torpediners, 38 dragamines, 8 auxiliars, vaixells guardacostes, 8 guardapesques, 2 vaixells exploradors, 6 paquebots i un veler d'entrenament.[5] No podien tenir qualsevol submarí ni tampoc per raons comercials. El tonatge dels naus per reemplaçar naus obsoletes era limitat a 10.000 t per a creuers, 6.000 t per a creuers lleugers, 800 t per a destructors i 200 t per a torpediners.[6]

Era permès reemplaçar vaixells petits de més de 15 anys o 20 anys per als cuirassats. La Reichsmarine va començar construint el 1924 un successor del Niobe botat en 1899, i el 1929 un successor del Preussen, botat el 1903. Alemanya, va provar de eludir les limitacions mitjançant innovacions tecnològiques i armament secret.

Vaixells de la Reichsmarine

Vaixells procedents de la Kaiserliche Marine

Creuers
Grans torpediners (destructors)
Torpediners
Caçasubmarins
Vaixells auxiliars

Reemplaçament dels vells vaixells

Cuirassats
Creuers
Destructors
Torpediners
Llanxes ràpides

Referències

  1. Ehrensberger, Konrad. Hundert Jahre Organisation der deutschen Marine, 1890-1990 : Kaiserliche Marine, Reichsmarine, Kriegsmarine, Bundesmarine. Bonn: Bernard & Graefe, 1993. ISBN 3-7637-5913-1. 
  2. «Das Kabinett Scheidemann: Bildung einer vorläufigen Reichsmarine» (en alemany). Akten der Reichskanzlei, Weimarer Republik. Arxiu federal alemany. [Consulta: 18 desembre 2021].
  3. Heusser, Ralf. Die Organisation der Reichsmarine nach dem Versailler Vertrag [L'organització de la Reichsmarine després del Tractat de Versalles] (en alemany). Múnic: Grin Verlag, 1998. ISBN 9783638075015. 
  4. Tractat de Versalles, 1919, p. 94, Section II, clauses navales, articles 181-183.
  5. Tractat de Versalles, 1919, p. 94-103, Section II, clauses navales, articles 181-209.
  6. Tractat de Versalles, 1919, p. 97, Section II, clauses navales, article 190.
  7. Detlefsen, Gert Uwe. Die Schiffe der Eisenbahn (en alemany), 1993, p. 16, 139. ISBN 978-3-924896-30-0. 
  8. NDR. «"Gorch Fock": Die Geschichte des Marine-Schulschiffs» (en alemany), 19-11-2021. [Consulta: 19 desembre 2021].

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reichsmarine