El rendiment en agricultura és la quantitat de producte que es cull d'una superfície conreada donada. De vegades s'expressa com quintars mètrics (1 q = 100 kg) per hectàrea en el cas dels cereals i altres llavors o en tones per hectàrea pels productes amb alt contingut en aigua (arrels, tubercles, fruits, etc.)
El terme de «rendiment», encara que es fa servir molt, és impropi, ja que un rendiment és una quantitat sense dimensions, el numerador i el denominador tenen la mateixa unitat. L'autèntic rendiment serà, aleshores, la relació entre les quantitats recollides i la quantitat de llavor utilitzada, concepte que ha estat utilitzat durant milers d'anys, per exemple un rendiment de tres grans per gra sembrat, que és un rendiment propi dels primers temps de l'agricultura, és considerat pels agrònoms com el mínim requerit per fer sostenible la vida en els humans.[1] Alguns investigadors opinen que en certs cereals com el blat o el moresc la millora de la seva productivitat ha arribat ja al límit màxim, d'altres creuen que encara existeix un potencial de millora però que intervenen altres factors.[2]
El rendiment en agricultura depèn de les interaccions entre el potencial genètic de les plantes cultivades, els tipus i la fertilitat dels sòls, dels factors del clima i de l'ús del capital (per exemple les llavors i els fertilitzants) i del treball i els processos i els mètodes de producció (respecte al sistema de llaurar)El rendiment energètic és la relació entre la quantitat de calories produïdes i aquelles que s'han gastat per produir-les. Segons la lleu de rendiments del cultiu, formulada primer per Turgot, l'’increment continu en l'ús de capital i treball arriba a un cert límit que ja no correspon a un increment del rendiment en agricultura.
El rendiment s'expressa de diferents maneres segons la forma de la collita, generalment en una expressió de quantitat (kg, l...) per hectàrea.
El rendiment agronòmic òptim per a un cultiu es defineix com el punt on el rendiment marginal s'anul·la. El rendiment òptim es pot calcular també per una explotació o una rotació de conreus, incorporar els elements econòmics (inversions, decisions sobre la mà d'obra, etc.) o socials (problemàtica medioambiental). Així el rendiment agronòmic dels cultius en tècnica de cultiu simplificada és en general menor, però el rendiment econòmic pot ser millor i proper a l'òptim. La Unió Europea des de la dècada de 1990 ha impulsat polítiques que cerquen rendiments lligats amb un major respecte pel medi ambient.