Una revista o un magazín (per la seva denominació en anglès, magazine) és una publicació periòdica, generalment finançada per publicitat o pels lectors. Les revistes són publicacions periòdiques en què intervenen diversos autors, amb intervals regulars d'aparició en números o fascicles. Els fascicles d'un any constitueixen un volum.[1] Les revistes també poden ser electròniques o digitals.
Durant el segle xvii van començar a aparèixer unes revistes en forma d'almanac, que s'editaven per anys i en els quals es lliuraven dades útils sobre el clima, les comunicacions, la població i altres temes informatius, juntament amb prosa literària i poemes de breu extensió. La seva finalitat era amenitzar l'oci dels lectors.
En el transcurs del mateix segle també van néixer els setmanaris, que incloïen descripcions de modes i costums, acompanyades de crítica social i moral. Les primeres revistes reunien una gran varietat de materials per a enfocar interessos particulars.
Una de les pioneres va ser una publicació alemanya: Erbauliche Monaths-Unterredungen (Discussions Mensuals Edificants), que va aparèixer entre els anys 1663 i 1668. Aviat van sorgir-ne altres que es van difondre periòdicament a França, Anglaterra i Itàlia.
Una de les més importants va ser Le Mercure Galant, el 1672, que més tard es va anomenar Le Mercure de France.
Al començament de segle xviii Joseph Addison i Richard Steele van crear The Tatler (1709-1711), que apareixia tres vegades per setmana. L'Enciclopèdia Britànica les defineix com "una col·lecció de textos (assajos, articles, reportatges, poemes), moltes vegades il·lustrada, que apareix a intervals regulars".
Al llarg del segle xx, la publicació de revistes es va consolidar com activitat altament rendible a tot arreu. A causa de la gran expansió de la televisió i els mitjans audiovisuals, sumat a l'augment del cost del paper, moltes revistes van tancar en les dècades dels 60 i els 70. Pot ser que el país on més revistes es publiquen en l'actualitat sigui Japó —on hi ha diversos milers de revistes distintes—, seguit dels Estats Units. És important assenyalar que les revistes si bé van tenir un sorgiment similar al dels diaris, aquestes es van destacar per sorgir a partir de les iniciatives d'una classe intel·lectual i lletrada que pretenien fer èmfasi en certs temes d'interès, especialment els culturals. Avui dia és un dels mitjans escrits més venuts.
Des dels antecedents del segle xvii fins a una actualitat marcada per Internet, la societat civil catalana ha trobat en aquests mitjans l'eina per expressar-se.[2]
Tòpics principals | |
---|---|
Mitjans de comunicació | Periòdic · Diari digital · Revista · Ràdio · Televisió · Cinema · Agència de notícies · Sindicat · Pòdcasting · Mitjans de massa · Contrainformació alternativa · Mitjans independents |
Llenguatge | Fotoperiodisme · Periodisme radiofònic · Noticiari televisiu · Radialisme · Periodisme digital · Documentari (periodisme cinematogràfic) |
Funcions i processos | Pauta · Reportatge · Poliment · Redacció · Redacció · Edició · Diagramació · Infografia · Fotografia · Càmera · Videoreportatge · Locució · Noticiari televisiu · Corresponsal (de Guerra) · Crítica · Editorial · Ombudsman · Cabinet de premsa · Freelance · Columnista · Anuncis · Impressió · Distribució · Quiosquer |
Especialització i estils | Internacional · Política · Economia · Local · Ciència · Cultura · Esports · Turisme · Medi Ambient · Educació · Comportament · Policíac · Investigatiu · Alternatiu · Jurídic · Legislatiu · Institucional · Empresarial · Sindical · Cívic · De proximitat · Comunitari · De Barris · De servei · Nou periodisme · Gonzo · Premsa groga · Llibre-reportatge · Metajornalisme |
Conceptes | Notícia · Premsa · Mitjans de Comunicació · Comunicació · Matèria · Article · Titular · Entrada · Cos · Cinc W · Primícia · Fonts · Entrevista · Conferència de premsa · Ètica · Frau · Sensacionalisme · Paparazzi · Successos · Valor-notícia · Piràmide invertida · Censura · Llibertat de premsa · Concentració dels Mèdia · Convergència tecnològica · Democratització de la comunicació · Fluxos d'informació · Imperialisme cultural · Inclusió digital · Societat de la Informació · Postmodernitat |
Formats | |
Vegeu també | Escola de periodisme · Tècnica de redacció · Op-Ed · Notícia d'última hora · Premi Pulitzer · RSF · Newsroom |