Sards abillats amb el vestit tradicional. | |
Tipus | ètnia i població humana |
---|---|
Població total | 1.661.521[1] |
Llengua | Sard, Italià (per efecte de la substitució lingüística) També Cors, Català, Lígur |
Religió | Cristianisme (Catolicisme),[2] agnosticisme i ateisme |
Grups relacionats | Europeus del neolític,[3][4][5][6][7][8][9][10] Espanyols (Bascos[11][12] i Catalans), Italians, Corsos[13][14] |
Geografia | |
Estat | Itàlia |
Regions amb poblacions significatives | |
Itàlia: ? Sardenya: 1.661.521 |
Els sards[15] són un poble d'Europa meridional que habita a Sardenya, illa del Mediterrani occidental i regió autònoma de l'estat italià.[16][17]
El etnònim "S(a)rd" pertany al substrat lingüístic pre-indoeuropeu. El nom fa la seva primera aparició en la estela de Nora, on la paraula Šrdn[18] testifica l'existència del nom quan van arribar per primera vegada els comerciants fenicis. D'acord amb el Timeu, un dels diàlegs de Plató, Sardenya i la seva gent, els "Sardonioi" (Σαρδονιοι), podrien haver estat nomenats en honor de Sardó (Σαρδώ), una llegendària dona nascuda a Sardes (Σάρδεις), capital de l'antic regne de Lidia en Anatòlia.[19][20] Pausanias i Sal·lusti diuen que era un heroi líbic i fill d'Hèrcules, reverenciat com Sardus Pater Babai ("Pare Sard" o "Pare dels Sards"), el qual va donar a l'illa el seu nom.[21] També se creu que els antics Sards foren associats amb els Sherden (šrdn en egipci), un dels Pobles del mar.[22][23][24][25] L'etnònim va ser després romanitzat com sardus (sarda en femení).
La llengua pròpia de la major part del sards és el sard,[15][26] llengua romànica que es considera una de les més conservadores, si no la més conservadora, de les llengües derivades del llatí.[27][28][29][30] També es troben illes lingüístiques on es parla un dialecte del català (a L'Alguer) i el lígur (a Carloforte i Calasetta). Les llengües autòctones del territori estan sent substituïdes per l'italià (sovint parlat en una varietat regional) en les noves generacions, per efecte de la italianització recent de l'illa.[31][32]
L'esperança mitjana de vida és de 81,9 anys (84,9 per a les dones i de 78,9 per als homes). La Sardenya és la primera “zona blava” (blue zone) descoberta, és a dir una zona demogràfica i / o geogràfica del món on la gent viu una vida sensiblement més llarga.[33] Els sards, al costat de la gent d'Okinawa (Japó),[34] són un dels pobles més longeus en el món (22 centenaris / 100.000 habitants). Els factors clau d'una alta contentració de centenaris s'identifiquen en la genètica de la població de l'illa,[35][36] però sobretot en l'estructura social.[37]