Aquest article tracta sobre el grup ètnic. Si cerqueu les llengües, vegeu «llengües sioux».
Infotaula de grup humàSioux
Očhéthi Šakówiŋ
Tipustribu i ètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total170.110 (2010)[1]
Llenguadakota, lakota, anglès
ReligióCristianisme, Wakan Tanka, Midewiwin
Grups relacionatsassiniboines, nakoda
Regions amb poblacions significatives
EUA (Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Minnesota i Montana)
Canadà (Manitoba i Saskatchewan)

Els sioux ([si'u] en francès i català; [ˈsuː] en anglès) o Očhéthi Šakówiŋ (endònim pronunciat [o'tʃʰeːtʰi ʃa'koːwĩ]) són un grup de tribus amerindis dels Estats Units i Primeres Nacions del Canadà. El terme, encara que potser originalment un terme pejoratiu que significa "serps petites" (vegeu més avall), pot referir-se a qualsevol grup ètnic dins la Gran Nació Sioux o a qualsevol dels molts dialectes de l'idioma de la nació. Els sioux comprenen tres divisions importants basades en dialectes i subcultures de les llengües siouan: els Santee, els Yankton-Yanktonai, i els Lakota. Els santee (Isáŋyathi; "ganivet"), també anomenats dakota oriental, resideixen a l'extrem oriental de Dakota, Minnesota i nord d'Iowa. Els yankton i yanktonai (Iháŋktȟuŋwaŋ i Iháŋktȟuŋwaŋna; "vila al final" i "petita vila al final"), col·lectivament anomenats també dakota occidental o pel seu endònim Wičhíyena, residien a l'àrea del riu Minnesota. Són considerats com a sioux del mig, i en el passat han estat anomenats erròniament com a nakota.[2] Els Lakota, també anomenats teton (Thítȟuŋwaŋ; possiblement "habitants de les prades"), eren els sioux més orientals, coneguts per la seva cultura caçadora i guerrera. Avui, els sioux mantenen molts governs tribals separats dispersats en diverses reserves i comunitats a Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Minnesota i Montana als Estats Units; i Manitoba i el sud de Saskatchewan al Canadà.

Etimologia

Territori originari dels sioux
Localització tradicional de les tribus sioux abans de 1770 (verd fosc) i llurs actuals reserves (taronja)
Gran Reserva Sioux, 1888; est. pel Tractat de Fort Laramie (1868)

El nom "sioux" és una forma abreviada de Nadouessioux manlleu del francès del Canadà de Nadoüessioüak de l'antic exònim odawa: naadowesiwag "Sioux".[3] Jean Nicolet registrà el seu ús en 1640.[4] La forma del protoalgonquí *na·towe·wa, que vol dir "iroquès del nord", té reflexos en diverses llengües filles que fan referència a una serp de cascavell petita (massasauga, Sistrurus).[5] Aquesta informació va ser interpretada per alguns que la forma odawa era un insult. Tanmateix, aquest terme protoalgonquí es deriva molt probablement en última instància d'una forma *-a·towe·, que vol dir simplement "parlar una llengua estrangera",[3] la qual cosa en faria una etimologia semblant a la de la paraula grega "bàrbar". Més tard es va ampliar en el significat en algunes idiomes algonquins per a referir-se a la massasauga. Així, contràriament a molts reculls, l'antiga paraula odawa naadowesiwag no equiparava els sioux amb les serps. Això no es confirma, però, ja que l'ús durant les dècades anteriors ha portat aquest terme a tenir connotacions negatives per a les tribus a què es refereix. Això explicaria per què moltes tribus han rebutjat aquest terme com un exònim. Una font afirma que el nom de "sioux" prové de la paraula chippewa nadowisih que significa "serp petita";[6] El chippewa o ojibwa és una variant dialèctica dels ottawes. Algunes de les tribus han adoptat de manera formal o informal noms tradicionals: la Tribu Sioux de Rosebud també és coneguda com a Sičháŋǧu Oyáte, i els Oglala sovint usen el nom Oglála Lakȟóta Oyáte, més que no pas l'anglès "Oglala Sioux Tribe" o OST. La pronunciació alternativa anglesa Ogallala és considerada impròpia.[4] Per la seva banda, anomenaven els blancs wasichu.

Očhéthi Šakówiŋ

Els sioux històrics es refereixen a la Gran Nació Sioux com a Očhéthi Šakówiŋ (pronunciat oˈtʃʰetʰi ʃaˈkowĩ), que vol dir "Consell dels Set Focs". Cada foc era un símbol d'un oyate (poble o nació). Les set nacions que comprenien els sioux eren: Bdewákaŋthuŋwaŋ (Mdewakanton), Waȟpéthuŋwaŋ (Wahpeton), Waȟpékhute (Wahpekute), Sisíthuŋwaŋ (Sisseton), els Iháŋkthuŋwaŋ (Yankton), Iháŋkthuŋwaŋna (Yanktonai), i els Thítȟuŋwaŋ (Teton o Lakota).[4] El Consell dels Set Focs es reunia cada estiu per celebrar consell, renovar parentius, decidir sobre assumptes tribals i participar en la dansa del sol.[7] Les set divisions podien seleccionar quatre líders coneguts com a Wičháša Yatápika d'entre els líders de cada divisió.[7] Ser un dels quatre líders era considerat l'honor més alt per a un líder; tanmateix la trobada anual significava que la majoria de l'administració tribal era atesa pels líders habituals de cada divisió. L'última reunió del Consell dels Set Focs va ser en 1850.[7]

Avui els teton, els santee (barreja de les quatre tribus dakota) i els dakota de Minnesota, i Yankton/Yanktonai eren coneguts habitualment, respectivament, com a lakota, dakota oriental, o dakota occidental.[4] En qualsevol dels tres principals dialectes, "Lakota" o "Dakota" es tradueix com a "amic," o més apropiadament "aliat." L'ús de dakota o lakota podria a referir-se a l'antiga aliança que fou la Gran Nació Sioux.

Classificació

Es dividien en tres grups principals lingüístics i en set grups tribals:[8]

1. Els de parla dakota oriental o santee (d' isáŋathi o isáŋyathi «ganivet», per viure als marges del llac Knife), que es dividien en quatre grups o llars:

2. Els de parla dakota occidental o wičhíyena[9] (sovint anomenada erròniament nakota[10]), que comprèn dues llars o grups:

3. Els de parla lakota, el grup més nombrós, era format per la llar-grup thítȟuŋwaŋ («Llar de la planura») o teton, que es dividia en set tribus (oyáte):

Guerrer dakota.

Costums

Culturalment, els tres grups lingüístics es distingien força entre ells, ja que pertanyien a tres realitats socioeconòmiques diferents:

Socialment, es dividien en thiyóšpaye (bandes) que s'agrupaven en oyáte (tribus) que formaven un tonwan (-thuŋwaŋ[14] grup). Als mestissos els anomenaven iyéska ("interpretador")[15] i als blancs, despectivament, wašíču.[16] Tots ells, però majoritàriament els teton i els wiciyena, celebraven la Dansa del Sol i hi unien cerimònies d'iniciació guerrera que incloïen l'autotortura: es clavaven dues fustetes a la pell del pit mentre eren penjats per elles davant del sol per demostrar llur valor.

Reserves i Primeres Nacions

Més tard al segle xix, els ferrocarrils contractaren caçadors per exterminar els ramats de búfals, el subministrament d'aliments primaris dels indis. Els santee i lakota es van veure obligats a acceptar reserves definides pels blancs a canvi que la resta de les seves terres,i bestiar domèstic i blat de moro a canvi del búfal. Es van convertir en dependents dels pagaments federals anuals garantits per tractat.

A Minnesota, els tractats de Traverse des Sioux i Mendota en 1851 va deixar els sioux amb una reserva de 32 kilòmetres d'ample a cada costat del riu Minnesota. Avui dia, la meitat de tots els sioux registrats als Estats Units viuen fora de les reserves. Els membres registrats en qualsevol de les tribus sioux dels Estats Units estan obligats a tenir ascendència d'almenys un quart grau sioux (l'equivalent a un avi)[17]

Al Canadà, el govern canadenc reconeix la comunitat tribal com a Primeres Nacions. Les tinences de la terra d'aquestes Primeres Nacions es diuen reserves índies.

Reserves i comunitats modernes

Reserva[4] Comunitat Bandes residents Localització
Reserva índia de Fort Peck Assiniboines i sioux Hunkpapa, Upper Yanktonai (Pabaksa), Sisseton, Wahpeton, and the Hudesabina (Red Bottom), Wadopabina (Canoe Paddler), Wadopahnatonwan (Canoe Paddlerrs Who Live on the Prairie), Sahiyaiyeskabi (parlants de cree), Inyantonwanbina (Stone People) i Banda Fat Horse d'assiniboines Montana, US
Reserva índia de Spirit Lake

(antiga reserva Devil's Lake)

Tribu Spirit Lake

(Mni Wakan Oyate)

Wahpeton, Sisseton, Upper Yanktonai Dakota del Nord, US
reserva índia de Standing Rock Tribu Sioux de Standing Rock Upper Yanktonai, Hunkpapa Dakota del Nord, Dakota del Sud, US
Reserva índia de Lake Traverse Sisseton Wahpeton Oyate Sisseton, Wahpeton Dakota del Sud, US
reserva índia de Flandreau Tribu Sioux Santee Flandreau Mdewakanton, Wahpekute, Wahpeton Dakota del Sud, US
Reserva índia de Cheyenne River Tribu Sioux Cheyenne River Minneconjou, Blackfoot, Two Kettle, Sans Arc Dakota del Sud, US
Reserva índia de Crow Creek Tribu índia de Crow Creek Tribu Sioux Lower Yanktonai Dakota del Sud, US
Reserva índida Lower Brulé Tribu Sioux Lower Brulé Brulé Dakota del Sud, US
reserva índia Yankton Tribu índia Yankton Yankton Dakota del Sud, US
reserva índia de Pine Ridge Sioux Oglala Oglala, povd Brulé Dakota del Sud, US
reserva índia de Rosebud Tribu sioux Rosebud (també com a Sicangu Lakota o Nació Sioux Upper Brulé)

(Sičháŋǧu Oyate)

Sićangu (Brulé), pocs Oglala Dakota del Sud, US
Reserva índia d'Upper Sioux Comunitat Upper Sioux

(Pejuhutazizi Oyate)

Mdewakanton, Sisseton, Wahpeton Minnesota, US
Reserva índia Lower Sioux Comunitat índia Lower Sioux Mdewakanton, Wahpekute Minnesota, US
Reserva índia Shakopee-Mdewakanton

(antigament reserva índia Prior Lake)

Comunitat sioux Shakopee Mdewakanton Mdewakanton, Wahpekute Minnesota, US
Comunitat índia Prairie Island Comunitat índia Prairie Island Mdewakanton, Wahpekute Minnesota, US
reserva índia de Santee Sioux Nació Santee Sioux Mdewakanton, Wahpekute Nebraska, US
Reserva dakota Sioux Valley, reserva Fishing Station 62A* Primera Nació Sioux Valley Sisseton, Mdewakanton, Wahpeton, Wahpekute Manitoba, Canadà
Reserv índia Dakota Plains 6A Primera Nació Dakota Plains Wahpeton, Sisseton Manitoba, Canadà
Reserva Dakota Tipi 1 Primera Nació Dakota Tipi Wahpeton Manitoba, Canadà
Reserva Birdtail Creek 57, Reserva Birdtail Hay Lands 57A, Reserva Fishing Station 62A* Primera Nació Birdtail Sioux Mdewakanton, Wahpekute, Yanktonai Manitoba, Canadà
Primera Nació Canupawakpa Dakota, reserva Oak Lake 59A, reserva Fishing Station 62A* Primera Nació Canupawakpa Dakota Wahpekute, Wahpeton, Yanktonai Manitoba, Canadà
Reserva Standing Buffalo 78 Primera Nació Standing Buffalo Dakota Sisseton, Wahpeton Saskatchewan, Canadà
Reserva Whitecap Primera Nació Whitecap Dakota Wahpeton, Sisseton Saskatchewan, Canadà
Reserva Wood Mountain 160, Terres de la reserva índia del Tractat Quatre núm. 77* Wood Mountain Hunkpapa Saskatchewan, Canadà

Llista de sioux

El cap Red Bird, amb vestit tradicional sioux

Notes i referències

  1. ↑ Tina Norris; Paula L. Vines; Elizabeth M. Hoeffel. «The American Indian and Alaska Native Population: 2010». United States Census Bureau. United States Department of Commerce, gener 2012. [Consulta: 9 setembre 2012].
  2. ↑ per un informe sobre l'antic error d'anomenar com a "nakota" els yankton i yanktonai, veure l'article nakota
  3. ↑ 3,0 3,1 «Sioux». Dictionary.com. [Consulta: 5 setembre 2007].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Johnson, Michael. The Tribes of the Sioux Nation. Osprey Publishing Oxford, 2000. ISBN 1-85532-878-X. 
  5. ↑ Riggs, Stephen R. Dakota Grammar, Texts, and Ethnography. Washington Government Printing Office, Ross & Haines, Inc., 1893. ISBN 0-87018-052-5. 
  6. ↑ Learn about the history of the Sioux Indians. Indians.org. Retrieved on 2012-07-08.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Hassrick, Royal B.; Dorothy Maxwell; Cile M. Bach The Sioux: Life and Customs of a Warrior Society. University of Oklahoma Press, 1964. ISBN 0-8061-0607-7. 
  8. ↑ Ullrich, p. 2 (ortografia lakota standard)
  9. ↑ també wičhíyela en el lakota (Ullrich, ad nomen, p. 604)
  10. ↑ Parks & Rankin, p. 97; Ullrich, p. 2
  11. ↑ Albers, p. 761 i p. 763 i següents.
  12. ↑ DeMallie (2001c), p. 777 i p. 788 i següents.
  13. ↑ DeMallie (2001b), passim.
  14. ↑ lakota: -tȟuŋwaŋ
  15. ↑ Ullrich, ad nomen, p. 239
  16. ↑ Ullrich, ad nomen, p. 582
  17. ↑ «Enrollment Ordinance». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 11 agost 2007].

Bibliografia

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia: Commons Commons
Categoria