Žlan n Isiwan | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 21.000 (2016)[1] |
Autòcton de | Oasi de Siwa |
Estat | Egipte |
Classificació lingüística | |
Llengües afroasiàtiques Llengües amazigues Llengües amazigues orientals | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-2 | siz |
ISO 639-3 | siz |
SIL | siz |
Glottolog | siwi1239 |
Ethnologue | siz |
UNESCO | 6 |
IETF | siz |
Endangered languages | 295 |
The siwi o siwa, també conegut com a amazic de l'oasi o ambíguament zenati, és una llengua amaziga d'Egipte, parlada per entre 15.000 i 20.000 persones[2] als oasis de Siwa i Gara, vora de la frontera entre Líbia i Egipte. La llengua està fortament influenciada per l'àrab egipci.[3] El seu ús per la població ètnica dels siwis és en declivi,[4] ja que la majoria han adoptat l'àrab com la seva llengua principal.[5] Alguns nadius siwis adults expressen un cert desarrelament per la llengua, ja que creuen que els seus fills tindrien millors perspectives educatives si els parlen en àrab des del principi.[2] En general, la majoria de la població nadiua veu l'arab des d'una perspectiva positiva[2] i gairebé tots l'aprenen a parlar com a segona llengua des de molt joves.[2] Encara que la llengua nadiua siwa és un dialecte amazic, no està estretament relacionada amb cap altra llengua amaziga.[6]
Ethnologue[7] situa el siwi en el grup de les llengües amazigues orientals amb les llengües awjila i sokna del centre i est de Líbia. Kossmann (1999)[8] l'enllaça amb els sokna i el grup dialectal nafusi de Líbia occidental i Tunísia, però no amb l'awjila. L'"Endangered Languages Project"[9] classifica el siwi com a vulnerable a l'extinció, llistant un 20% de certesa basada en evidències recollides.[10][11]
Un inventari preliminar de la llengua siwi mostra un total de 42 segments distintius, 38 consonants i 4 vocals.[12]
El siwi conté 38 consonants i 38 homòlogues llargues d'aquestes consonants.[12]
Labial | Alveolar (Apical) |
Palatal (Laminal) |
Velar | Uvular | Epiglotal | Glotal | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
plana | far. | plana | far. | plana | lab. | plana | lab. | |||||
Nasal | m | mˤ | n | |||||||||
Oclusiva | sorda | t | tˤ | c | k | kʷ | q | qʷ | (ʔ) | |||
sonora | b | bˤ | d | (dˤ) | ɟ | ɡ | ɡʷ | q | qʷ | |||
Fricativa | sorda | f | fˤ | s | sˤ | ʃ | χ | χʷ | ʜ | h | ||
sonora | z | zˤ | ʁ | ʁʷ | ʢ | |||||||
Aproximant | l | lˤ | j | w | ||||||||
Bategant | ɾ | ɾˤ |
En siwi hi ha 4 vocals i 1 o 2 diftongs: /a, i, u, ə/; /ai/ [e:] and /au/ [o:].[12]
Descobriments recents han trobat que el siwi, a diferència de la majoria de les altres llengües amazigues, té dos fonemes vocàlics mitjans en el seu vocabulari heretat, incloses e i o. En qualsevol altre entorn el contrast entre i i e s'ha neutralitzat.[13]
La imatge en miniatura al següent enllaç conté una llista dels pronoms i les salutacions típiques primer escrits en siwi, a continuació, amb la pronunciació anglesa i la traducció, i acaba amb una descripció de la paraula en àrab.[14]
El siwi utilitza un sistema numèric gairebé totalment pres d'àrab, i només ha conservat dos numerals amazics tradicionals : un i dos.[12] Aquest sistema utilitza els números 3-10, tant per al recompte com per la qualificació dels substantius.[12] Els nombres 11-19 tenen dues formes separades per comptar i qualificar substantius.[12]
1. waʜəd ~ əd͡ʒːən, əd͡ʒːən, əd͡ʒːət | 22. ətnaina wa ʢəʃrin (c. and q.) |
2. ətnain ~ sən, sən | 23. ətlata wa ʢəʃrin (c. and q.) |
3. ətlata | 24. arˤbˤəʢa wa ʢəʃrin (c. and q.) |
4. arˤbˤəʢa (c. and q.) | 25. χamsa wa ʢəʃrin (c. and q.) |
5. χamsa (c. and q.) | 26. sətti wa ʢəʃrin (c. and q.) |
6. sətti (c. and q.) | 27. səbʢa wa ʢəʃrin (c. and q.) |
7. səbʢa (c. and q.) | 28. ətmanja wa ʢəʃrin (c. and q.) |
8. ətmanja (c. and q.) | 29. təsˤʢa wa ʢəʃrin (c. and q.) |
9. təsˤʢa (c. and q.) | 30. ətlatin (c. and q.) |
10. ʢaʃrˤa (c. and q.) | 40. arˤbˤəʢin (c. and q.) |
11. əʜdaʃərˤ (counting), əʜdaʃ (q.n.) | 50. χamsin (c. and q.) |
12. ətˤnaʃərˤ(c.), ətˤnaʃ (q.n.) | 60. səttin (c. and q.) |
13. ətlətˤaʃərˤ(c.), ətlətˤaʃ (q.n.) | 70. səbʢin (c. and q.) |
14. arˤbəʢtˤaʃərˤ(c.), arˤbəʢtˤaʃ (q.n.) | 80. ətmanjin (c. and q.) |
15. əχməstˤaʃərˤ(c.), əχməstˤaʃ (q.n.) | 90. təsˤʢin (c. and q.) |
16. səttˤaʃərˤ(c.), səttˤaʃ (q.n.) | 100. məjja (c. and q.) |
17. əsbaʢtˤaʃərˤ(c.), əsbaʢtˤaʃ (q.n.) | 200. məjjətain (c. and q.) |
18. ətmantˤaʃərˤ(c.), ətmantˤaʃ (q.n.) | 1000. alf (c. and q.) |
19. ətsaʢtˤaʃərˤ(c.), ətsaʢtˤaʃ (q.n.) | 2000. alfain ??? * not attested |
Llengües |
| ||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Ortografia | |||||||||||||||||||
Institucions |
| ||||||||||||||||||
TE Transicional a Oriental · TA Transicional a Atles · † morta · R Reconstruïda |
Llengües d'Egipte | |
---|---|
Llengua oficial | |
Dialectes àrabs |
|
Llengües minoritàries | |
Llengües estrangeres | |
Llengües immigrants | |
Llengua de signes |
|