Infotaula vehicle espacialSolar and Heliospheric Observatory
Imatge
Informació general
Tipussonda solar i observatori espacial Modifica el valor a Wikidata
FabricantMatra Marconi Space Modifica el valor a Wikidata
Operador
   Agència Espacial Europea
   NASA Modifica el valor a Wikidata
NSSDC ID1995-065A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT23726 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data2 desembre 1995 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAtlas II Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaComplex 36 Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Massa
1.850 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Llargada4,3 m Modifica el valor a Wikidata
Alçada3,65 m Modifica el valor a Wikidata
Amplada2,7 m i 9,5 m Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbitaòrbita de Lissajous Modifica el valor a Wikidata
Instruments
Extreme ultraviolet Imaging Telescope (en) Tradueix
Large Angle and Spectrometric Coronagraph (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El Solar and Heliosferic Observatory (SOHO) - “observatori solar i heliosfèric” en català - és una sonda espacial llançada el 2 de desembre de 1995 amb la missió d'estudiar el Sol.[1]

Descripció

És un projecte conjunt entre l'ESA i la NASA. Encara que originalment es va planejar com una missió de només dos anys, el SOHO continua en funcionament després de més de deu anys en l'espai. A més, actualment és la font principal de dades del Sol en temps real, tan necessàries per a la predicció del temps espacial. Ara com ara és una de les dues sondes (junt amb l′Advanced Composition Explorer) que es troben al punt de Lagrange L1.

En condicions normals la sonda transmet contínuament a una velocitat de 200 kbps fotografies, 4000 cometes[2][3] i altres mesures de l'activitat solar que es reben a través de la xarxa d'espai profund Deep Space Network (DSN). Les dades d'activitat solar del SOHO s'usen per predir les flamarades solars, que tan perjudicials poden resultar per als satèl·lits. El 2003 l'ESA va comunicar la fallada d'un dels motors necessaris per reorientar l'antena cap a la Terra per transmetre les dades, fet que causa entre dues i tres setmanes de bloqueig de dades cada tres mesos.[4] De tota manera, els científics de l'ESA i la Deep Space Network usen l'antena de baix guany juntament amb les antenes més grans de les estacions terrestres de la DSN per evitar la pèrdua de cap dada, amb només una lleugera reducció del flux de dades una vegada cada tres mesos.

Com a conseqüència de la seva observació del Sol, el SOHO ha descobert diversos cometes que passaven per davant del Sol o a les seves proximitats. Aproximadament, la meitat dels cometes coneguts actualment han estat descoberts pel SOHO.[2]

Planificada originalment com una missió de dos anys, SOHO continua operant fa més de 25 anys a l'espai; la missió s'ha prorrogat fins a finals de 2025, subjecte a la revisió i confirmació del Comitè del Programa Científic de l'ESA.[5]

Instrumentació

El SOHO conté dotze instruments principals, cada un capaç d'observar de manera independent el Sol o alguna de les seves parts.

Referències

  1. ↑ «Solar and Heliospheric Observatory». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 agost 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Frazier, Sarah. «4,000th Comet Discovered by ESA & NASA Solar Observatory». nasa.gov, 16-06-2020. [Consulta: 20 agost 2023].
  3. ↑ Loff, Sarah. «3,000th Comet Spotted by Solar and Heliospheric Observatory (SOHO)». nasa.gov, 15-09-2015. [Consulta: 20 agost 2023].
  4. ↑ «Antenna anomaly may affect SOHO scientific data transmission» (en anglès). esa.int. [Consulta: 20 agost 2023].
  5. ↑ Colangeli, Luigi. «ESA Science & Technology - Extended operations confirmed for science missions». sci.esa.int, 13-10-2020. [Consulta: 20 agost 2023].
En altres projectes de Wikimedia: Commons Commons
Categories