 Retrat de Sophie von La Roche, de Georg Oswald May (1778)  | |
| Nom original | (de) Sophie von La Roche |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Marie Sophie Gutermann von Gutershofen 6 desembre 1731 Kaufbeuren |
| Mort | 18 febrer 1807 (75 anys) Offenbach am Main |
| Sepultura | St. Pankratius (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, salonnière, editora |
| Professors | Georg Melchior Kraus |
| Família | |
| Cònjuge | Georg Michael Frank von La Roche (en) (1753–1788), mort del cònjuge |
| Fills | Maximiliane Brentano |
| Pares | Georg Friedrich von Gutermann (en) i Regina Barbara von Unold (en) |
 | |
Sophie von La Roche, nascuda Guterman von Gutershofen (Kaufbeuren, Baviera, 6 de desembre de 1731- Offenbach, Hessen, 18 de febrer de 1807) fou una escriptora alemanya, gran dama de les lletres europees i pionera en diversos àmbits. La seva obra més coneguda és Memòries de la senyoreta de Sternheim, una novel·la epistolar.[1][2]
El seu pare, un metge d'inspiració pietista, li va facilitar una educació estricta i acurada. El primer festeig amb un metge italià va ser trencat per instigació del seu pare, en raó de la confessió catòlica del pretendent. El seu pare la va enviar a Biberach, en el si de la família Wieland, on es prometé amb el fill de la família, Christoph Martin Wieland, més gran llavors de 17 anys. Aquest festeig va ser igualment trencat, però una tendra amistat va lligar els dos ex-promesos durant tota la vida.[3][4][5]
L'any 1753 es casà amb Georg Michael Frank von La Roche (1720-1788) i anà a viure amb ell a Mainz, a l'hotel Stadion, a casa del pare del seu marit, Anton Heinrich Friedrich von Stadion, ministre de l'Electorat de Mainz. Va tenir vuit fills, dels quals només cinc van arribar a l'adultesa. I seria l'àvia dels escriptors Bettina von Arnim i Clemens Brentano.[3][1][4]
La seva primera novel·la, Geschichte dels Fräuleins von Sternheim (Memòries de Mlle de Sternheim), publicada l'any 1771, era la primera novel·la alemanya escrita per una dona i tingué un gran èxit, sobretot entre les dones cultes de la burgesia, que es reconeixen en el destí de l'heroïna, desgraciada en la vida de parella.[3][4][1] La seva fama contribuí a l'èxit del saló literari que mantingué a Ehrenbreitstein, freqüentat per divereses personalitats literàries, entre les quals un jove Goethe, Wieland, els germans Friedrich Heinrich Jacobi i Johann Georg Jacobi, Wilhelm Heinse i Johann Kaspar Lavater.[6][2][3]
Després de 1780, el seu marit caigué en desgràcia i veié reduir-se els seus ingressos. Sophie von La Roche buscà aleshores millorar els seus recursos gràcies a la literatura i esdevingué la primera autora alemanya professional. Fundà i dirigí una revista, Pomona für Teutschlands Töchter, en la qual oferia a les lectores textos filosòfics i literaris, a diferència d'altres revistes per a dones de la seva època. Viatjà per Europa i redactà diversos dietaris i quaderns de viatge a Suïssa, França, Holanda i Anglaterra.[3][2]
La seva novel·la més rellevant, Die Geschichte des Fräuleins von Sternheim ofereix un model diferent de dona, una síntesi que La Roche ja representa entre l'esperit racional de la Il·lustració i de la passió romàntica. Es tracta d'una novel·la epistolar en què el personatge principal, Sophie von Sterheim, alter ego de l'escriptora, explica la seva vida per mitjà de cartes en primera persona dirigides a Madame C. La protagonista intenta viure els ideals de virtut i fer sempre el bé, però també els del seny, i per això hi defensa a ultrança la instrucció i l'educació de les dones.[2][7]
.jpg)
