Dades | |
---|---|
Tipus | gènere de videojoc ![]() |
El terme videojocs per a adults inclou els videojocs eròtics i els pornogràfics i es refereix als "videojocs que tenen l'objectiu de donar l'experiència de desig, amor i plaer sexual".[1]
Estan disponibles en diverses maquinaris: telèfon mòbil, PSP, Playstation 2, ordinador personal,[2] i altres.
Hi ha videojocs que tenen escenes de sexe com God of War,[3] The Witcher i Mass Effect,[4] i hi ha el videojoc Second Life que permet tindre sexe virtual.[5]
Els videojocs de novel·les visuals eròtiques s'anomenen eroge al Japó. I destaquen els videojocs casers anomenats videojocs doujin.[6] Dins el subgènere del simulador de cites destaca el gènere de videojoc provinent del Japó bishoujo (que significa en japonès xica bonica) que consisteix a interactuar amb xiques boniques[7] (que en la seua majoria són eròtics)[8] que són adolescents amb personalitats infantils. Destaquen del gènere bishojo: Pia Carrot i Lolita Syndrome (publicat per Enix l'any 1983).[9] S'ha arribat a estudiar la persistència del sadisme i la violència en aquests jocs.[10] A més hi ha altres subgèneres del gènere de videojocs de simulació de cites com GxB o otome i BL ("boys' love") que també poden ser eròtics.[8]
A mitjan dècada de 1960 Ken Knowlton i Leon Harmon escanejaren una fotografia d'una ballarina nua. Suposà la introducció de la idea de l'art fet amb ordinadors.[11] A principis de la dècada de 1980 va aparèixer Interlude: The Ultimate Experience, el primer programa comercial sobre sexe. Era un programa per a parelles en la qual cadascú deia el seu estat d'ànim i el programa donava instruccions per aconseguir més plaer.[11]
Un any després Scott Adams's Adventure International va traure un parell de jocs de temàtica sexual.[11] Hi hagué el videojoc de la companyia Mystique per a Atari 2600 anomenat Custer’s Revenge que tractava sobre la violació d'una nativa americana[11] i que va vendre la xifra bastant elevada per a aquell temps 80.000 còpies.[12] Chuck Benton creà Softporn Adventure, un videojoc d'aventura textual[11] que Ken Williams publicà.[13]
MacPlaymate és probablement el primer videojoc eròtic. Li seguí Virtual Valerie. També destaca Tomb Raider.[1]
El 1982 va aparèixer el primer videojoc pornogràfic japonès: Naito Raifu. No es veia a color, sinó que eren figures buides tenint sexe. Fou desenvolupat per Koei. Més tard el mateix any publicà un altre joc (Danchi Tsuma no Yuwaku), aquest a color, que tingué molt d'èxit.[14]
L'any 1990 Pavel Curtis desenvolupà un videojoc en línia textual de comunitat virtual. El 1994 un personatge anomenat Mr. Bungle utilitzà un subprograma per a controlar altres personatges i els obligava a realitzar actes sexuals.[15]
Des dels primers videojocs pornogràfics i no completament pornogràfics hi ha hagut en la trama d'alguns d'aquests violència contra la dona. Són exemples: l'escena de violació inclosa a Phantasmagoria (1995); a Slaves of the red mansion les xiques són venudes com a esclaves sexuals i són encadenades; la violació amb tentacles a Fear Effect; les violacions explícites a Knights of Xentar; Slap Dap; els jocs per a navegador Slap the booty, Slap the whore i Sim Girl.[16] Als videojocs de hentai el tema central és l'violència sexual contra dones i xiques.[17] Diversos estudis apunten que els videojocs pornogràfics causen la trivialització dels abusos sexuals de distints tipus.[17][18][19][20]
A partir de la dècada de 2000, alguns desenvolupadors de videojocs estan intentant aconseguir que el públic consumidor d'aquests jocs siga també el femení.[5]
L'any 2004 Amnistia Internacional denuncià diversos videojocs pornogràfics que consistien en tortura sexual i abusos similars, els quals eren BENKI KUOSUKO i SOCIOLOTRON,[21][22] que són de descàrrega gratuïta per Internet.[23]
El 2006 l'alcalde de Roma pretenia prohibir vendre un videojoc de temàtica eròtica.[24]
L'any 2009 hi hagué una polèmica sobre el videojoc Stockholm: An Exploration of True Love perquè el protagonista segresta, assalta sexualment i psicològicament una xica jove amb l'objectiu explícit de fer-li que li afecte la síndrome d'Estocolm.[25] Un estudi afirmà que en els anys recents la violència sexual, l'incest i les violacions han aparegut més que abans als videojocs i que l'avanç tecnològic la representació més realista.[26] Amazon prohibí el videojoc Battle raper, Artificial girl[27] i Rapelay per consistir a violar una dona i les seues filles i després forçar-les a avortar.[28]
L'escàndol pel videojoc RapeLay suposà que l'Organització Japonesa d'Ètica al Programmari d'Ordinadors prohibira el mateix any la producció i venda de videojocs de simulació de violació i prohibí la venda de videojocs japonesos per a adults a fora del país.[29]
L'any 2010 va haver una polèmica sobre un videojoc de simulació anomenat RapeLay que consistia a violar xiques.[30] El mateix any es publicà una revisió de les investigacions sobre la sexualització dels joves feta per una psicòloga on afirmava que els jocs qualificats com a per a majors de 18 anys són una fracció xicoteta respecte al total de videojocs al mercat, i d'aquests els més venuts estan dirigits als adults.[31] Els videojocs per a adults no tenen un gran èxit comercial.[32] També l'any 2010 va triomfar al Japó el bishojo eròtic LovePlus.[1]
La introducció de la cultura japonesa al món occidental ha implicat que els videojocs amb violència sexual d'aquest país també hi entraren.[33]
Un estudi del 2013 indicà que la majoria dels usuaris del lloc web de videojocs per a adults Sex Games Fun eren menors de 18 anys.[34]
Hi ha molts videojocs d'aquest tipus que agafen l'estètica anime.[35]
Al mercat asiàtic hi ha molt de triomf en aquests videojocs, en canvi als mercats occidentals hi ha hagut més dificultat.[4]
Els assumptes actuals respecte a aquests videojocs tenen a veure amb la censura.[1]
Steam distribueix versions censurades dels jocs eròtics que distribueix (com Nekopara vol. 1, Cho Dengeki Stryker, Everlasting Summer, Sunrider: Mask of Arcadius i Huniepop).[36] Açò ha fet que alguns desenvolupadors, com els desenvolupadors del joc Everlasting Summer, permeten la descàrrega d'un pedaç per llevar la censura i també ha implicat que no es venga Coming Out on Top ni Seduce Me.[37][38] Apple al seu mercat de videojocs iOs també és estricte a l'assumpte de la censura.[38] El joc japonès Criminal Girls: Invite Only fou també fou alterat.[38] Sony, malgrat no llançar videojocs per a adults per principis, ha realitzat la publicació del videojoc per a PSP Bokudake No Kajitsu, que conté bastanta nuesa.[39] Microsoft inicialment es negà a publicar videojocs d'adults[40] a la tenda Windows 8 Marketplace[41] i després cedí.[42] Hi ha un videojoc disponible per a la Nintendo DS anomenat Chuuka na Janshi Tenho Painyan: Remix que és considerat oficialment per a majors de 15 anys que mostra al llarg del joc diverses vegades als personatges femenins amb la roba trencada.[43]
El sexe pot tindre un ús al videojoc:[44]
La presència del sexe pot ser: abstracte,[48] contingut apte per a tothom (besos, expressions d'afecte, roba i entremaliadura amb efecte còmic),[49] contingut per a audiència madura/adulta (roba sexy i sexe censurat)[50] i sexe dur (sense censura).[51]
La finalitat del sexe pot variar:[52] per estimular i entretindre, per a educar[53] o per a suposar realisme.[54]
Hi ha jocs per a adults de diversos gèneres:
El videojoc pornogràfic Custom Maid 3D que té un maquinari especial anomenat Ju-C Air per jugar a alguns d'aquests jocs[66] i és compatible amb el maquinari de realitat virtual Occulus Rift,[67] característica que també tenen els videojocs pornogràfics Wicked Paradise[68] i Virtual Reality Sex Kit.[69] Per a Wii hi haurà uns perifèrics especials.[70]
El perifèric VirtualDolls estava en desenvolupat i va es va paralitzar per la demanda excessiva el 2016.[71]