W-CDMA és l'acrónim de Wideband Code Division Multiple Access (en català Accés Múltiple per divisió de codi de banda ampla). És la tecnologia d'accés mòbil en la qual es basa la UMTS (Universal Mobile Telecommunication System),[1] que, a la vegada, és un estàndard europeu de Tercera Generació (3G) per als sistemes sense fils.
L'estàndard de W-CDMA es va desenvolupar a través de la Third Generation Partnership (3GPP), la qual vol garantir la interoperabilitat entre diferents xarxes 3G. L'estàndard es basa en la ETSI d'UMTS i es coneix com a accés de ràdio terrestre d'UMTS, UTRA. La primera versió completa de l'estàndard es va produir a finals de 1999 amb els requisits de les tecnologies IMT-2000 de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), entre ells 2 Mbps de velocitat de dades, amb capacitat de velocitat de bits variable, suport de múltiples serveis, diferenciació de QoS i paquets de dades eficients. La versió 5 de març de 2002 contenia una millora de l'operació de dades de paquets d'enllaç descendent, sota el títol HSDPA.[2]
El mètode d'accés per UTRA és el DS-CDMA i utilitza per distribuir la informació una amplada de banda de 5Mhz. Per aquest motiu, com que utilitza un gran amplada de banda, se'l va denominar W-CDMA (Wideband CDMA).
WCDMA correspon a una tècnica de multiplexació basada en CDMA (Code Division Multiple Acces), emprat en les xarxes 2G i que consisteix en l'assignació d'un codi digital diferent per cada usuari.[3] Aquests codis són compartits per l'emissor i receptor. En el transmissor, el codi es fa servir per a transformar el senyal de l'usuari a un senyal de banda ampla. En el receptor, el codi es fa servir per separar les diferents comunicacions que comparteixen una mateixa portadora. La manera de transformar i de separar el senyal amb codis en l'emissió i recepció respectivament és mitjançant una operació XOR, per això és important que emissor i receptor tinguin els mateixos codis, sinó a la recepció no podríem obtenir el senyal original. El bits que formen el codi WCDMA reben el nom de chips per diferenciar-los del bits de dades de l'usuari.
És un sistema DS-CDMA (Direct-Sequence Code Division Multiple Acces) és a dir, la informació de l'usuari (bits), són repartits per tot l'amplada de banda, a través de la multiplexació de les dades de l'usuari per una seqüència de chips pseudo-aleatòria.
En realitat l'expansió de l'espectre està compost per 2 tipus de codis, codis de Scrambling i codis de Canalització:
Existeixen dos modes per a WCDMA en UMTS: el FDD (Frequency Division Duplex) i el TDD (Time Division Duplex).
Aquesta tecnologia està altament optimitzada per a comunicacions d'alta qualitat de veu i comunicacions multimèdia, com poden ser les videoconferències. També és possible accedir a diferents serveis des de només un terminal, com per exemple, poder estar realitzant una videoconferència i al mateix temps una descàrrega d'un arxiu de mida gran.
Pot suportar completament diverses connexions simultànies, com podria ser, una connexió a Internet, una conversa telefònica i una videoconferència. En aquest sistema s'utilitzen estructures de protocols de xarxa similars a les que utilitza GSM, per tant està capacitada per utilitzar xarxes existents.
Aquesta taula mostra alguns dels perfils de servei, la seva velocitat de dades necessària, si es tracta de commutació per circuits o per paquets, i exemples d'aplicació:
Perfil de Servei | Velocitat de dades | Mètode de transmissió | Exemple d'aplicació |
---|---|---|---|
Veu | 16 kbps | commutació per circuits | Trucada de veu |
Missatge simple | 14.4 kbps | commutació per paquets | SMS, MMS |
Multimèdia Interactiva | max 128 kbps | commutació per paquets | Videotrucada |
Multimèdia Interactiva | max 384 kbps | commutació per circuits | Jocs on-line |
Multimedia | max 2 Mbps | commutació per paquets | Video-Streaming |
Aquests són alguns dels avantatges del WCDMA sobre tecnologies anteriors i altres tipus de xarxes.