WY Cassiopeiae | |
---|---|
Tipus | estrella variable de període llarg i font propera a infrarrojos |
Tipus espectral (estel) | S6-6.5/6-e[1] |
Constel·lació | Cassiopea |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 1.219,066 pc [2] |
Magnitud aparent (V) | 10,76 (banda V)[3] |
Paral·laxi | 0,8203 mas[2] |
Moviment propi (declinació) | −4,691 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | 2,01 mas/a [2] |
Velocitat radial | 2 km/s[4] |
Ascensió recta (α) | 23h 58m 1.3064s[2] |
Declinació (δ) | 56° 29' 13.4754''[2] |
Catàlegs astronòmics | |
GSC 04009-01430 (GSC) IRAS 23554+5612 (IRAS) IRC +60431 (Two-Micron Sky Survey) 2MASS J23580131+5629133 (2MASS) RAFGL 3187 (RAFGL) Gaia DR2 1994998225805791872 (Gaia Data Release 2) WY Cas (Catàleg General d'Estrelles Variables) AAVSO 2352+55 (AAVSO) TYC 4009-1430-1 (Catàleg Tycho) TIC 416807278 (TESS Input Catalog) Gaia DR3 1994998221499466240 (Gaia DR3) |
WY Cassiopeiae (WY Cas / CSS 1345 / GSC 04009-01430) és un estel variable a la constel·lació de Cassiopea.[5] En ser un estel distant, la seva distància respecte al sistema solar és incerta; diverses fonts donen una xifra compresa entre 2.000 i 3.160 anys llum.[6][7]
De tipus espectral S6.5pe, WY Cassiopeiae és un estel de tipus S —com π¹ Gruis o χ Cygni— amb una temperatura superfical de només 2.200 K. La seva lluminositat és 6.700 vegades superior a la lluminositat solar.[6] A l'actualitat, perd massa estel·lar a raó de 2,26 × 10-6 masses solars per any.[7] Una altra característica d'aquests estels és la seva gran grandària; el radi de WY Cassiopeiae és ~ 575 vegades més gran que el radi solar, equivalent a 2,7 ua; si estiguera en el lloc del Sol, les òrbites dels quatre planetes interiors quedarien englobades a l'interior de l'estel.
WY Cassiopeiae és una variable Mira la lluentor de la qual oscil·la entre magnitud +10,0 i +16,9 al llarg d'un període de 476,56 dies.[8] En aquestes variables —el prototip de les quals és la coneguda Mira (ο Ceti)— la inestabilitat prové de pulsacions en la superfície estel·lar, cosa que provoca canvis de color i lluentor. Algunes d'elles, entre les quals es troben R Cassiopeiae, S Cassiopeiae així com la pròpia WY Cassiopeiae, mostren emissió màser de SiO.[6]
Estrelles (llista) |
| ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Cúmul estel·lar |
| ||||||||||||
Núvols moleculars |
| ||||||||||||
Nebulosa |
| ||||||||||||
Galaxies |
| ||||||||||||
Events astronòmics |
| ||||||||||||