Arpitan, lengoua d’ouè, patouès, patês, francoprovençâl
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. |
Arpetan arpitan, lengoua d’ouè, patouès, patês, francoprovençâl | |
Payis | Étalia, France, Suisse |
---|---|
Nombro de locutors | Soma : 140 000 (1988)[1] que dens l’En : 15 000 qu’en Isera : 2 000 que dens lo Jura et lo Dubs : 2 000 qu’en Lêre : 5 000 que dens lo Rôno : 1 000 qu’en Savouè : 35 000[2] qu’en Étalia : 70 000 (1971)[3] qu’en Suisse : 7 000 (1995)[3] |
Nom ux locutors | Arpetans |
Tipologia | silabica |
Cllassement per famelye | |
|
|
Statut oficièl | |
Lengoua oficièla | Doux-três comenes du Piemont qu’ant optâ por la co-oficialitât avouéc l’étalien, et admetua lengoua du payis de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes[4],[5],[6]. |
Maneyê per | nion |
Codes de lengoua | |
IETF | frp
|
ISO 639-2 | roa[7]
|
ISO 639-3 | frp |
Ètendua | endividuèla |
Tipo | viva |
Èchantelyon | |
Articllo premiér de la Dècllaracion univèrsâla des drêts de l’homo Articllo 1ér Tôs los homos nêssont libros et pariérs en dignitât et en drêts. Sont capâblos de rêson et de conscience et pués dêvont ag·ir los uns avouéc los ôtros dedens un èmo de fratèrnitât. |
|
Mapa | |
Lo cârro lengouistico de l’arpetan en Eropa du Cuchient. | |
changiér |
L’arpetan est na lengoua romana. Son cârro lengouistico d’ora (l’Arpetania) s’èpate dessus três Ètats : la France, la Suisse et l’Étalia.
L’ôtonimo « arpetan » ou ben « arpitan » est lo nom per loquint los Arpetans dèsignont lor lengoua. Por la Suisse romanda, la lengoua est sovent asse-ben nomâye « romand ».
A la suita de la politica francêsa, la parola « patouès » ou ben « patês » est étot empleyêe, mas el at un’origina pèj·orativa.[8]
Des côps, nos povens asse-ben liére la parola « lengoua d’ouè ».[9][10]
La dènominacion "franco-provenzale" est un ègzonimo balyê per lo mondo lengouistico qu’est patouesiê (prod rârament) a quârques côps litèrâlament en « francoprovençâl ».
Na sôrsa principâla de l histouère de l’Arpetan est la toponimia.
France | Suisse | Étalia
|
Dialèctos de passâjo (France)
|
Celos dialèctos sont pas catègorisâs d’aprés un critèro lengouistico avouéc des isoglosses mas solament per un critèro g·eografico.
Vê-que na presentacion de la fonologia arpetana avouéc los proto-fonèmos latins, los diafonèmos arpetans, los grafèmos en ORB corrèspondents et les rèalisacions locâles d’aprés Domenico Stich[N 1],[11],[12] :
De devant | Centrâles | De dèrriér | |
---|---|---|---|
Cllôses | i • y | • u | |
Prè-cllôses | ɪ • | • ʊ | |
Mié-cllôses | e • ø | • o | |
Moyenes | ǝ | ||
Mié-uvèrtes | ɛ • œ | • ɔ | |
Prè-uvèrtes | æ • | ||
Uvèrtes | a • | ɑ • ɒ |
De devant | Centrâles | De dèrriér | |
---|---|---|---|
Cllôses | i: • y: | • u: | |
Mié-cllôses | e: • | • o: | |
Mié-uvèrtes | ɛ: • | • ɔ: | |
Prè-uvèrtes | æ: • | ||
Uvèrtes | a: • | ɑ: • ɒː |
De devant | Centrâles | De dèrriér | |
---|---|---|---|
Cllôses | ĩ • ỹ | • ũ | |
Mié-cllôses | ẽ • | • õ | |
Moyenes | ə̃ | ||
Mié-uvèrtes | ɛ̃ • œ̃ | • ɔ̃ | |
Prè-uvèrtes | æ̃ (æ̃:) • | ||
Uvèrtes | ã • | ɑ̃ • ɒ̃ (ɒ̃ː) |
De devant | Centrâles | De dèrriér | |
---|---|---|---|
Cllôses | i • y | • u, ũ | |
Prè-cllôses | ɪ • | • ʊ | |
Mié-cllôses | e • ø | • o, õ | |
Moyenes | ǝ | ||
Mié-uvèrtes | ɛ • | • ɔ, ɔ̃ | |
Prè-uvèrtes | æ • | ||
Uvèrtes | a, ã • | ɑ, ɑ̃ • ɒ, ɒ̃ |
Quand doux simbolos aparèssont en cobla sèparâye per un pouent, celi de gôche reprèsente na voyèla pas arriondia, celi de drêta na voyèla arriondia.
Los fonèmos nasâls en parentèsa s’emplèyont ren qu’en posicion finâla.
Los fonèmos nasâls solegnês s’emplèyont ren que por la prononciacion post-tonica de -ont (fôrma de la 6éma pèrsona vèrbâla).
Proto-fonèmo (latin) | Diafonèmo | Grafèmo (ORB) | Rèalisacions locâles | Ègzemplos |
---|---|---|---|---|
Voyèles côrtes | ||||
A | {ɐ} | a | [ɐ] | achetar |
{ɐ} locâl | à | [e], [ɛ] | gllàce | |
A (aprés palatâla), E | {e} | é | [e(ː)], [i(ː)], de côps [ǝ] | chiévra |
E, I | {ɛ} | è | [ɛ], [a], [e], de côps [ǝ] | cèrcllo |
I | {i} | i | [i], [(w)ɔj], [œj], [ej] | prima |
O, U | {ɔ} | o | [ɔ], [ɔː], [o] | fllor |
{ɔ} locâl | œ | [ø], [œ] | fllœr | |
AU, O | {u} | ou | [u], [y] | ècoula |
U | {y} | u | [y], [u], [i] | cuchiér |
E, U, I | {ǝ} | e | [ǝ], [y], [ø], [œ] | èpena |
Voyèles longues | ||||
A (pués R ou S) | {ɐː} | â, ar | [ɐ], [ɐː], [ɑ], [ɑː] | châtagne, achetar |
AL | {ɑː} | ô, â(r) | [o(ː)], [ɔ(ː)], [ɑ(ː)] | chevâl, chôd |
E | {ɛː} | ê | [ɛː], [ɛj], [aj], [ae], [a] | pêl |
O | {oː} | ô | [o], [oː], [u], [uː] | côrna |
{oː} locâl | ue | [wa], [ɥe], [je] | cuerna | |
O, U | {oː} locâl | œ | [ø], [œ] | cœrna |
I | {iː} râro | î | [iː] | ècrîde |
U | {yː} râro | û | [yː] | sûr |
OL, UL | {uː} râro | oû | [uː] | Aoûta |
Voyèles nasâles | ||||
AN | {ɑ̃} | an, am | [ɑ̃], [õ] | blanche, fam |
EN | {ẽ} | en, em | [ẽ], [ẽj], [ɑ̃], [ɛː] | ensemblo |
IN | {ĩ} | in, im | [ĩ], [ẽ], [aẽ] | chin, prim |
ON | {õ} | on, om | [õ], [ũ], [ɑ̃] | cayon |
Voyèles finâles atones | ||||
A (aprés palatâla) | {i} | e | [i], [e], [ɛ], [ǝ] | blanche, fôlye |
AT | {e} | e | [e], [ɛ], [ǝ] | chante |
AS | {ɛ} | es | [e], [ɛ], [ǝ] | fènes, vaches |
A | {ɐ} | a | [ɐ], [ǝ] | chiévra |
OS, O (vèrbo) | {o} | os, o | [o], [u], [ǝ] | pôjos, chanto |
U(M) | {u} | o | [o], [u], [ǝ] | cèrcllo |
E(M), E | {ǝ} | e | [e], [ɛ], [ǝ] | ècrire, quinze |
ANT, ENT, UNT | {õ} | ont | [õ], [ɑ̃], [ũ] | menjont |
Labiâles | Alvèolères | Palatâles | Vèlères | |
---|---|---|---|---|
Nasâles | m | n | ɲ | |
Oclusives | p b | t d | c | k g |
Fricatives | f v | s z | ç | |
Spirentes | j ɥ | w | ||
Vibrentes | r rː | |||
Latèrâles | l | ʎ |
Proto-fonèmo (latin) | Diafonèmo | Grafèmo (ORB) | Rèalisacions locâles | Ègzemplos |
---|---|---|---|---|
P, PP | {p} | p | [p] | chapèla |
B, P | {b} | b | [b] | abrevar |
M, MM | {m} | m | [m] | damâjo |
F | {f} | f | [f] | fèna |
V | {v} | v | [v] | chiévra |
T, TT | {t} | t | [t], de côps [ts] devant i, u | achetar |
D, T | {d} | d | [d], de côps [dz] devant i, u | diéx |
N, NN | {n} | n | [n], de côps [ɲ] devant i, u | côrna |
S, SS, X | {s} | s, ss | [s], de côps [ʃ] | sâl |
S, X | {z} | s (entèrvocalico), z | [z], de côps [ʒ] | doze, égllése |
L, LL | {l} | l | [l], de côps [ʎ] devant i, u, de côps muet | vela |
R | {r} | r | [r], [ʁ], [ð], de côps muet | iserâblo |
RR, TR, DR | {rː} | rr | [rː], [ʁː], [r], [ʁ] | arrevar |
C + A | {c} | ch | [ts], [tʃ], [tθ], [st], [θ], [s], [h], [f], [ʃ] | chevâl |
J, D + Y, G + A | {ɟ} | g (devant i, u), j | [dz], [dʒ], [dð], [zd], [ð], [ʒ], [z], [v] | jorn, demenge |
C, (S)C/T + yod | {ç} | c (devant i, e), ç | [s], [f], [θ], [çl], [ç], [ʃ], [h], de côps muet | cindre |
GN, N + yod | {ɲ} | gn | [ɲ], de côps [n] | gagniér |
L + yod, CL, GL | {ʎ} | ly | [ʎ], [j], [ð] | orelye |
C, QU | {k} | c, qu | [k], de côps [tʃ] ou [c] devant i, u | cayon, quèsiér |
G | {g} | g, gu (devant i, u) | [g], de côps [dʒ] ou [ɟ] devant i, u | gratar |
Semi-voyèles | ||||
C, G entèrvocalico, J | {j} | i (aprés voyèla), y | [j] | cayon |
U, O | {ɥ} | u | [ɥ], [j], [w] | fuè |
U, O, E | {w} | ou | [w], [ɥ] | crouéx |
Variantes locâles | ||||
SP | {h} locâl | ph | [f] | éphèna, gouépha |
ST | {g} locâl | th | [θ], [x] | châthagne |
SC (sôf devant E, I) | {w} locâl | c'h | [x] | éc'hrire, ac'hutar |
T/C/S + yod | {sj} | s(s)i, ci + voyèla | [ʃj], [ʃ] | nacion |
T/C/S + yod | {zj} | si entèrvocalico | [ʒj], [ʒ] | arrosior |
CL | {klʎ} | cll | [kl], [kʎ], [tl], [tj], [ʎ], [j], [θ], [çl], [çʎ], [ç] | cèrcllo |
GL, CL | {glʎ} | gll | [gl], [gʎ], [ʎ], [j], [ð] | gllace |
FL, FLL | {flʎ} | fll | [fl], [fʎ], [fj], [çl], [ç], [θ] | fllor |
PL, PPL | {pl} | pl(l) | [pl], [pʎ], [pj], [pθ], [pf] | plêna |
BL, PL | {bl} | bl(l) | [bl], [bʎ], [bj], [bð], [bv] | blanche |
Empronts | ||||
W (gèrmanico) | {w} | gou + voyèla | [g], [w], [v], [vw] | gouardar |
CH (francês) | {ʃ} | ch· | [ʃ] | ch·èf |
J (francês) | {ʒ} | g· (devant i, u), j· | [ʒ] | j·ulyét |
Proto-fonèmo (latin) | Diafonèmo | Grafèmo (ORB) | Rèalisacions locâles |
---|---|---|---|
A libro | {je} | ié | [je], [ji], [e], [i] |
O + yod | {ye} | ué | [ɥe], [ɥi], [y], [i], [e] |
SI | {sj} | s(s)i | [sj], de côps [ʃ] |
TI, CI | {çj} | çi | [sj], de côps [ʃ] |
{zj} | si | [zj], de côps [ʒ] | |
CA | {cj} | chi | [ts(j)] |
GA | {ɟj} | gi, ji | [dz(j]) |
frp
») dedens la bâsa de balyês lengouistica [[Ethnologue, Languages of the World|fôta du modèlo ((lengoua)) : tèxto absent]]..