La silindre de Ciro
Copia de la cuneforma de la silindre de Ciro

Cuneforma, un de la sistemes la plu temprana de scrive, ia es inventada par la sumeres.[1] Lo es distinguida par sua marcas con forma de cuneo sur tabletas de arjila. La marcas ia es creada par un cada nonagu como un stilo.

Emerjinte en Sumer en la milenio 4 aec tarda (la periodo de Uruk IV) per espresa la lingua sumer, cual ia es un lingua isolida, scrive de cuneforma ia comensa como un sistem de glifos e ia veni de un sistem plu temprana de fixes formida ia usa per contablia. En la milenio 3, la representa imajin ia deveni simplida e plu astrata en cuando la cuantia de sinias usada ia redui (Cuneforma hitita). La sistem es composada de un combina de sinia logofonetical, alfabetal consonantal, e silabal.

La scrive sumer orijinal ia es ajustada per la scrive de linguas semita acad (asirian/babilonian), eblaita, e amorita; la lingua isolida elamita e la linguas isolida hatita, hurita, e linguas uratan; e ance linguas indoeuropean hitita e luvita. Lo ia inspira la alfabeta ugaritica semita plu temprana e ance cuneforma persian vea. Scrive de cuneforma ia es gradal recambiada par la alfabeta fenisia tra la Impero neoasirian (911-612 aec). Ante fini de sentenio 2 ec, la scrive ia deveni estinguida, sua indicas final ia es trovada en Asiria e Babilonia, e tota conose de scrive lo ia es perdeda asta cuando lo ia comensa es desifrida en la sentenio 19.

Entra dui un milion[2] e du milion tableta de cuneforma es estimada a ia es escavada en eda moderna, de cual sola aprosima 30 000[3]-100 000 es lejeda o publicida. La Museo brites ave la colie la plu grande (sirca 130 000), segueda par la Museo asian sude-ueste de Berlin, la Louvre, la Museo arceolojial de Istanbul, la Museo national de Irac, la Colie babilonian de Yale (sirca 40 000), e Museo de Penn. La plu de estas 'es retenida en esta colies per un sentenio sin es traduida, studiada, o publicida'[2] car on ave sola sento cuneformiste autorida en la mundo.[3]

Referes

  1. Ieroglifo egiptian es datida a circa la mesma periodo e lo es nonserta cual sistem ia comensa prima. Vide Visible Language. Inventions of Writing in the Ancient Middle East and Beyond Arcivida a 11 Maio 2013 asi, Oriental Institute Museum Publications, 32, Chicago: University of Chicago, p 13, 978-1-885923-76-9
  2. 2.0 2.1 Model:Citation
  3. 3.0 3.1 Model:Citation


Sistemes de scrive model
Logografias Cuneforma | Ieroglifos | Xines | Canji | Maia
Silabarios Tsalagi | Canadianes orijinal | Catacana | Hiragana | Linial B
Abjades Alfabeta orijinal | Arabi | Fenisia | Arami | Ivri | Maniste | Nabatea | Sogdian | Suri | Tifinagh | Ugaritica
Abugidas Bangla | Brami | Calinga | Canada | Caxmiri | Devanagari | Granta | Gujurati | Gupta | Gurmuci | Hanunuo | Itiopian | Mianmar | Odia | Sindi | Sinhales | Tai | Tamil | Telugu | Tengwar | Tibetan | Tocarian
Alfabetas completa Adlam | Bopomofo | Cartuli | Cirilica | Copta | Deseret | Deutx | Elinica | Eres | Etrusca | Glagolitica | Goto | Haieren | Hangul | Latina | Mandaia | Mongol | Ogam | N'ko | Runas | Shaw | Turces vea | Uigur
Otra cosas Scrive corente | Stenografia | Transcrive | Alfabeta Fonetical Internasional (AFI) | Unicode