Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada. |
La Divina Cumedia, cugnussüda anca cunt el nomm de Cumedia[1], nös che cunt el nomm uriginal in talian Divina Commedia, a l'è un puema del Dant Ligher, scrivüü in terzin incadenaa de vers endecasilab, in lengua vulgar fiurentina. Cumpusüda per i critegh in tra el 1304 e 'l 1321, agn del so esili in Lünigiana e Rumagna,[2] la Cumedia l'è l'övra püssee famusa del Dant, e anca vöna di püssee impurtant testimunianz de la civiltà de l'Età de Mezz; cugnussüda e stüdiada in tüt el mund, a l'è cunsiderada l'övra püssee granda de la literadüra de tücc i temp. [3]
El puema a l'è spartii in tre part, ciamaa cantegh (Infern, Pürgatori e Paradis), ognedüna cumpusüda de 33 cant (föra che l'Infern, ch'al gh'ha dent un olter cant pruemial). El pueta al cünta sö de un viagg imaginari, var a dì de un Itinerarium Mentis in Deum[4], a travers i tre regn ültrateren che le purtarà fin a la visiun de la Trinità. La so rapresentaziun imaginaria e alegorega de la vita apus la mort cristian a l'è un punt cülminant de la visiun medieval del munt che la s'è desvelüpada in la Cesa catolega.
L'övra la gh'ha avüü sübit un grand sücess, e l'ha tö part in manera determinanta al prucess de assestament del dialett tuscan 'me lengua taliana. El test, che a s gh'ha no l'autograf, a l'è staa defatt cupiaa sin di primissem agn de la difüsiun, e fin al riv de la pressa, in d'un vast nümer de manuscritt. In de l'istess temp, la s'è spantegada la pratega de la ciösa e del cument (i se cünten breegh 60 cumencc e in tra i 100.000 e i 100.000 pagin),[5] in möd de dàggh vita a una tradiziun de letür e stüdi dantesch mai mucada: a s'parla inscì de secular cument. La vastedà de i testimunianz manuscritt de la Cumedia l'ha determinaa un'ugetiva dificultà in la definiziun del test critegh. Incö a gh'hemm un'ediziun de riferiment fada sö del Giorgio Petrocchi.[6] Püssee de recent do devers ediziun critegh i henn staa cüraa de l'Antonio Lanza[7] e 'l Federico Sanguineti.[8]
La Cumedia, pür cunt el nà inanz de tancc di möd carateristegh de la literadüra e del stil medieval (ispiraziun religiusa, l'orden mural, lenguagg e stil fundaa in sö la perceziun visiva e imediada di robb), a l'è prufundament növatura, perchè, cumè a l'è staa cataa föra debun in di stüdi de l'Erich Auerbach, la gh'ha la tendenza a una rapresentaziun vasta e dramatega de la realtà. A l'è vöna di letür ubligaa del sistema scörastegh talian.
A l'è interessant vidé 'me tüt i olter cantegh i muca cun la parola "stelle" (stell). ("E quindi uscimmo a riveder le stelle" - Infern; "Puro e disposto a salir a le stelle" - Pürgatori e "L'amor che move il sole e l'altre stelle" - Paradiso). Interessanta anca la creaziun del Pueta de neulugism cume "insinuarsi", "inluiarsi", "inleiarsi"[9].
Prubabilment el titul uriginal de l'övra l'è staa Commedia, o Comedìa, del grech κωμωδία komidìa, furmaa de kòme, borgh, e odé, canto; leteralment cant del borgh). A l'è defatt inscì che l'istess Dant ciama la so övra [Infern XVI, 128] (Infern XXI 2). A segütà elt itul de "divina" al gh'è staa daa del Boccaccio. In l'Epistola (induve a l'è no segür ch'la sia del Dant) direta a Cangrand de la Scala, el Dant al cunferma el titul latin de l'övra: Incipit Comedia Dantis Alagherii, Florentini natione, non moribus.[10]
El prim a pruvà a vultà un quai toch de la Divina Cumedia l'è staa el Carlu Porta, in tra i agn 1803 e 1805. La sua l'è stada una tradüziun libera, e dumà de un quai pass de l'Infernu: se trata de un'antulugia de episodi che van del prim cant (l'ünegh vultaa per intregh) a quel de set. Un quai ann püssee tardi (in del 1860), el sciur Francesch Candian l'ha faa una tradüziun növa, che però l'è limitada dumà a l'Infernu[11].
In tra i tradüziun püssee muderni a pödum cüntà: