Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Quell articol chì l'è domà on sbòzz. Se violter sii bon de mettegh dent on quejcòss de puu, preocupeves minga e provégh.
Quella vos chi la gh'ha mìnga dì font o a hinn tròpp pocch. Per piesè, gionta di font a la vos.Per avè on'ideja di alter vos senza font, vardee chichinscì.

L'estrema destra l'è l'ideologia politega che la esalta e la interprata radicalment i idej de la destra.

L'è on concett che l'è mudaa assee in di agn, vist el cambiament di idej de la destra: Ad esempi in del 1800 l'era la posizion di assolutista monarchegh che voreven guarnà i privilegi de la monarchia, e quand che 'l period monarchich l'è finii l'è 'gnuu a indicà i posizion reazionari e conservativ in sui diritt politegh, civil e religios, e cont el nass del fassism i moviment de estrema destra scomincen a indentificàss con quell, cont el socialism de destra.

Inveci, in di Stat Unii, indova l'esperienza fascista e monarchega la gh'è mai staja, l'estrema destra la se troeuva in chi tocch a destra del Partii Republegan contrari a tucc i intervent del Stat in de l'economia, sociada tendenzialment a 'na vision pseudo-cristiana de la vita e despess razzista: a l'è representada del Ku Klux Klan e de olter insci ciamaa White Supremacy Groups, ciovè moviment razzista, comè per esempi la Alt-Right del Richard Spencer.

Vos correlaa