Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Quell articol chì l'è domà on sbòzz. Se violter sii bon de mettegh dent on quejcòss de puu, preocupeves minga e provégh.
Quella vos chi la gh'ha mìnga dì font o a hinn tròpp pocch. Per piesè, gionta di font a la vos.Per avè on'ideja di alter vos senza font, vardee chichinscì.
El de dent de la gesa de San Vitor a Porlezza.

La Piev de Porlezza l'era vuna di piev religios e civil del Milanes.
El sò patronn a l'era el San Vitor.
La confinava con la Piev de la Valsolda a ovest, con la Piev de la Cavriasca a nord e con la diocesi de Comm a est e sud.
L'era ona piev importanta perchè l'era part de la strategia de serciament de la diocesi comasca operaa de la gesa ambrosiana.
In del 1640 gh'è staa destaccaa el territori de la Valsolda: inoltra, in del 1786, l'imperador austriegh Giusepp II l'ha spostada in de la Provincia de Comm, per poeu vess riportada in del Milanes del sò sucessor, Leopold II.
Compagn de tutt i olter piev milanes, l'ha perduu el sò roeul civil in del 1797 e quell religios in del 1972.
A la fin del XVIII secol la gh'eva denter i comun de Porlezza, Tavord, Buggioeu, Seghebbia, Carlasc, Cavargna, Scima, Scin cont Osten, Corred, Cusin, Gotter, Pian, San Bortol e San Nazzar.