Comunidad Autónoma de Andalucía | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||
State: | ![]() | ||||||||
Motto | Dominator Hercules Fundator Andalucía por sí, para España y la humanidad (Andalusia pe' sé, pe' 'a Spagne, e pe' l'umanetate) | ||||||||
Capeluèche: | Siviglia | ||||||||
Grannenèzze - Totale - % Spagne |
87.268 km² (2ª posizione) 17,2 % | ||||||||
Crestiáne - Totale (2009) - % Spagne - Denzetà |
1ª posizione 8,285,692 hab 17,84 % 95 ab./km² | ||||||||
Nome abitande: - jndr'ô tagliàne |
andalusi | ||||||||
Suddivisione | Comuni e province | ||||||||
Presidende | José Antonio Griñán Martínez (({elezioni))} | ||||||||
Segge parlamendare | 62 congressiste 40. senatore | ||||||||
Statute de autonomie | 11 scennàre 1982 | ||||||||
ISO 3166-2:ES | AN | ||||||||
![]() | |||||||||
Site istituzionale | www.juntadeandalucia.es | ||||||||
L'Andalusìa (jndr'ô spagnole Andalucía) ète une de lle diciassette comunetate autonome d'a Spagne. Ète comboste da uètte provinge: Almería, Cadice, Cordova, Granada, Huelva, Jaén, Málaga e Siviglia, addò se iacchie 'u capeluèche d'a comunetate autonome de ll'Andalusia. 'U Tribunale Superiore de Giustizie d'a comunetate se iacchie jndr'â cetata de Granada.
Ète 'a cchiù populose comunetate autonome d'a Spagne ccu 8.202.220 crestiáne jndr'ô 2008[1] e 'a seconne cchiù spannùte, 'nu fatte ca aunìte ad 'a storie sove e ad 'a culture sove lasse 'na 'mbortanze segnefecative a lle 'nderne d'u Paise ibereche. Acchiate jndr'ô sud-ovest de ll'Europe, ète delimitate a ovest d'a Repubbleche d'u Purtugalle (destritte de Beja e Faro), a sud da ll'Oceane Atlandiche, da 'u Mar Mediterranèe (Mare de Alborán e da 'u territorie d'oltremare bretànneche de Gibilterre), a nord da ll'Estremadura e d'a Castiglia-La Mancia e a est d'a Comunetate Autonome de Murcia.
L'Andalusia ète scucchiáte jndre 8 provinge:
Le prengepále cetate de ll'Andalusia sonde:
Otre cetate de ll'Andalusia:
'U PIL pro capite de ll'Andalusia ète 18.507 €, simile ad 'u PIL pro capite de ll'Umbrie (18.477 €). 'U PIL reggionale 'nvece ète 'u terze jndr'â Spagne, nnande a quidde d'a Comunetate de Madrid e d'a Catalogne.
![]() |
Pe approfondimende, 'ndruche 'a vôsce Turisme jndr'â Spagne. |
Jndr'â Andalusia se iacchie assaje architetture moresche, piccè ha state jndr'ô passate ll'urteme capesalde de le More, apprìme ca avenèssere mannate fôre da ll'Europe jndr'ô 1492.
Granada, Siviglia, Cordova e Malaga sonde securamènde le quàtte cetate de cchiù granne 'nderesse turisteche, grazzie specialmènde a lle lòre famuse e straordinarije fatije architettoneche:
Otre localetate ca s'honne certamènde ccu nnùmene sonde Ronda, Mijas, Antequera e Marbella ca sonde sembre chijene de turiste.
Condrolle de autorità | VIAF (EN) 147299881 · ISNI (EN) 0000 0004 0546 8753 · LCCN (EN) n82008465 · GND (DE) 4001909-3 · BNE (ES) XX450537 (data) · BNF (FR) cb11934349m (data) · J9U (EN, HE) 987007552747805171 · NDL (EN, JA) 00628187 · WorldCat Identities (EN) lccn-n82008465 |
---|