State of Alaska (en) | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Ino | Alaska's Flag (en) (1955) | ||||
Bomò | «North to the Future» | ||||
Sinboło ufisałe | Lagopus lagopus (it) | ||||
Soranome | The Last Frontier | ||||
Pozision | |||||
Continente | nordamèrica | ||||
Stato | Stati Unii de l'Amèrica | ||||
Exclave de | Stati Unii de l'Amèrica | ||||
Capitałe | Juneau | ||||
Popołasion | |||||
Totałe | 733 391 (1° de apriłe del 2020) −5 041 (2015) | ||||
Densità | 0,43 hab./km² | ||||
Caze abitae | 255 173 (2020) | ||||
Idioma | inglezo tlingit inupiaq yupik alutiiq Łéngoa ałeutina tanaiano deg xinag holikachuk koyukon athabaska gwich'in łéngue tanana tanacross hän ahtena eyak haida tsimshian | ||||
Speransa de vita | 79 (2018) 1 (2010) | ||||
Zeografia | |||||
Parte de | Stati Uniti continentali (it) | ||||
Àrea | 1 717 856 km² | ||||
Àcua | 14,24 %[5] | ||||
Bagnà da | Osèano Pasìfego | ||||
Altitùdene | 580 m | ||||
Ponto pì alto | Denali (6 190 m) | ||||
Ponto pì baso | Osèano Àrtego | ||||
Rente a | |||||
Prima mesion documentada | territorio dell'Alaska (it) | ||||
Organizasion pułìtega | |||||
Òrgano ezecutivo | Goerno de Alaska (en) | ||||
Òrgano lejislativo | Lejislatura de Alaska | ||||
Goernador de l'Alaska | Mike J. Dunleavy (it) (3 de disenbre del 2018) | ||||
Màsema autorità zudisiałe | Alaska Supreme Court (en) | ||||
Còdazi de identifegasion | |||||
ISO 3166-2 | US-AK | ||||
Fuzo oràrio | |||||
ID GNIS | 1785533 | ||||
Istòrego | |||||
Sito web | alaska.gov | ||||
|
Ła Ałaska [6], dal 3 de zenaro del 1959, el kostituise el 49° Stato dei Stati Unii de Amèrika; el ze el 47° Stato pì popołozo e el 1° pì estendesto dei USA.
El nome "Ałaska" el ze probabilmente rivà da ła paroła "grando paeze" o "teraferma" dei Ałeuti.
Ła Ałaska ła ze stà abitada inisialmente dai popołi ke i ła gea okupada traversando el pasajo de ła Tera de Bering, inkluzi i Inuit e na varietà de grupi de amerindi. Ła majoransa de ła popołasion pre-Kołonbiana de łe Amèrike, se no tuta, ła ga doparà sta róta kuà, ma i ga proseguìo verso est e sud.
El primo dokuménto skrito el ne rifarise ke el primo eoropeo a rivar in Ałaska el ze vegnest da ła Rusia. Vitus Bering el ga navegà verso est e el ze rivà al mónte San Ełia. Ła konpagnìa Ruso-Amerikana ła ga kacà łe łóntre par ła só pełica. Ła kolònia no ła ze mai stata tanto profìkua, a kàuza dei kósti de trasporto, ma ła ze una de łe testimonianse pi konkrete de ła kołonizasion rusa de la Amèrika.
Inte el 1867, i Stati Unii i ga akuistà l'Ałaska da ła Rusia par 7.200.000 $, ekuivałenti a 5 dòłari par km². L'akuisto el ze stà òpara del Segretario de Stato William Seward e el ze stà ratifegà dal Senato statuniense el 9 de apriłe 1867. El pasajo di sovranità el ze avegnest el 18 de otóbre de lo stéso ano. L'akuisto no'l ze stà popołar inte el resto dei Stati Unii, onde ke l'Ałaska ła vien sóranomenada ła "Folìa de Seward" o "ła Jasera de Seward". L'Ałaska ła sèłebra l'akuisto ogni ano l'ùltimo łuni de marso, camàndoło Seward's Day, méntre el 18 de otòbre el ze noto kofà Alaska Day.
El 7 de lujo 1958 el Presidente Eisenhower el ga firmà l'Alaska Statehood Act, fazendoło diventar leje dei Stati Unii. Sto ato el ga verto ła strada par l'amision de l'Ałaska inte l'Union.
Ntel 1976, ła kostitusion del Stato ła ze sta modifikà par stabiłire el Alaska Permanent Fund. El fondo investe na porsion de łe entrate minerarie del Stato, inkluze łe entrate del Trans-Alaskan Pipeline System, "a beneficio de tute łe zenerasion de Alaskani". Fin al zugno 2003, el vałore del fondo zera de 24 miłiardi de $.
Ła sità pi popołoza de l'Ałaska ła ze Ankoreij, ko na popołasion de 260.284 persóne, 225.744 de łe kuałi łe vive inte l'àrea urbanizada.
sità ko manko de 10.000 abitanti
|
Ła łista de łe sità pi esteze dei Stati Unii de ła Amèrika ła véde tre sità de l'Ałaska ai primi tre posti: inte l'órdine Sitka, Junò e Ankoreij; (Jaksonvil in Flòrida ła òkupa el kuarto posto inte sta łista).
Controło de autorità | VIAF (EN) 139487266 · ISNI (EN) 0000 0004 0427 7381 · LCCN (EN) n79018447 · GND (DE) 4001016-8 · BNE (ES) XX450679 (data) · NDL (EN, JA) 00628151 · WorldCat Identities (EN) n79-018447 |
---|