Aeropuertu Internacional John F. Kennedy | |
---|---|
aeropuertu internacional y aeródromu de tráficu comercial | |
![]() | |
![]() | |
Llocalización | |
País | ![]() |
Estaos | ![]() |
Ciudá | ![]() |
Borough | Queens |
Coordenaes | 40°38′N 73°47′W / 40.64°N 73.78°O |
Altitú | 4 m |
Historia y usu | |
Apertura | 1948 |
Dueñu | Nueva York |
Xestión |
Autoridad Portuaria de Nueva York y Nueva Jersey (es) ![]() |
Orixe del nome |
John F. Kennedy Nueva York |
Arquiteutura | |
Superficie | 1995 ha |
Aeropuertu | |
Ciudá a la que sirve | Área metropolitana de Nueva York y Nueva York |
Vuelos | |
Encruces |
AirTrain JFK (es) ![]() |
Instalaciones | |
Formáu por |
Terminal 1 (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Web oficial | |
![]() |
L'Aeropuertu Internacional John F. Kennedy (IATA: JFK, OACI: KJFK, FAA LID: JF) (inglés: John F. Kennedy International Airport ) orixinalmente conocíu como l'Aeropuertu Idlewild, ye un aeropuertu internacional alcontráu en Queens al sureste de la Ciudá de Nueva York, Estaos Xuníos, a unos 20 km de Manhattan.
L'aeropuertu ye operáu pola Port Authority of New York and New Jersey (Autoridá Portuaria de Nueva York y Nueva Jersey), que tamién opera tres aeropuertu nel área metropolitana de la ciudá de Nueva York (el Newark Airport, l'LaGuardia y l'Teterboro), pero'l John F. Kennedy ye l'aeropuertu más grande de toos. Ye la base d'operaciones de JetBlue Airways y ye aeropuertu d'entrada principal internacional pa Delta Air Lines y American Airlines.
JFK ye l'aeropuertu con mayor cantidá d'entraes de pasaxeros internacionales n'Estaos Xuníos y tamién d'encomiendes nacionales ya internacionales. Les salíes internacionales de JFK representaron el 17% de tolos pasaxeros que viaxaron diariamente en 2004, el porcentaxe más grande nos Estaos Xuníos. En 2000, dirixó un permediu de 50 000 pasaxeros internacionales al día. La ruta que coneuta esti aeropuertu col Heathrow de Londres ye la ruta más transitada en vuelos internacionales d'Estaos Xuníos con más de 2,9 millones de pasaxeros en 2000.
Anque ye conocíu como l'aeropuertu con mayor númberu de pasaxeros internacionales tamién dirixe vuelos nacionales, la mayoría a la mariña oeste. En 2005 l'aeropuertu dirixó más de 41 millones de pasaxeros; l'aeropuertu Newark Liberty con 33 millones de pasaxeros, y l'aeropuertu LaGuardia con 26 millones, pa faer un total d'aproximao 100 millones de viaxeros usando los aeropuertos de Nueva York faciendo que l'espaciu aereu de la ciudá devase al de la ciudá de Chicago como'l más ocupáu nos Estaos Xuníos.
L'aeropuertu ye operáu pola Autoridá Portuaria de Nueva York y Nueva Jersey so un arriendu dende 1947. Anguaño, envalórase que gracies a JFK hai 30.100 millones de dólares d'actividá económica y da más de 207.000 emplegos nel área Metropolitana de la Ciudá de Nueva York.
La construcción del aeropuertu empezó en 1942. Solamente marcáronse 4 km² del parque de golf Idlewild, d'onde surdió'l nome orixinal del aeropuertu.
Vio'l so primer vuelu comercial el 1 de xunetu de 1948 y foi denomináu como l'"Aeropuertu Internacional de Nueva York" el 31 de xunetu d'esi mesmu añu, anque'l nome Idlewild yera bien común y el códigu IATA yera KIDL.
Mientres l'aviación crecía, tamién Idlewild. La importancia de Nueva York como un centru internacional de negocios y comerciu significaba qu'había una gran necesidá de más y más capacidá. 16 km² y 8 terminales fueron eventualmente añadíes al aeropuertu orixinal. Sobre los años, les aereollinies pernomaes d'Estaos Xuníos fixeron del aeropuertu un aeropuertu principal pa Pan Am, TWA, Eastern, National, Tower Air, American, Delta, JetBlue, Atles Air Cargo y Flying Tiger Line.
La Terminal Temporaria de 1948 foi la única terminal hasta 1957, cuando s'abrir l'edificiu de llegaes internacionales. Otres 8 terminales fueron construyíes de 1958 a 1971, cada terminal diseñada per cada aereollinia principal del aeropuertu.
El Worldport (Pan Am), darréu denominada Terminal 3, abrir en 1962 y foi baltada en 2013.[2] Tenía un gran techu elípticu suspendíu por 32 postes y cables. El techu estender dende la base de la terminal hasta l'área de cargamentu de pasaxeros. La terminal tenía aeropasillos coneutaos de la terminal y que podíen movese fácilmente pa dar al pasaxeru una caminada llixera dende la terminal al avión atracáu.
El Centru de Vuelos TWA, agora la Terminal 5, tamién foi abierta en 1962. Diseñáu por Eero Saarinen foi fechu como un símbolu astractu de l'aviación. Ye consideráu como l'edificiu cola arquiteutura más distinguida nel mundu y que seya una terminal. TWA yá nun usa l'edificiu principal y agora nun ta n'usu. L'edificiu principal va quedar como parte de la nueva Terminal 5 construyida por JetBlue.
L'aeropuertu foi renombráu como "Aeropuertu Internacional John F. Kennedy" en 1963, un mes dempués del asesinatu del Presidente de los EE.XX. John F. Kennedy. Dende esi momentu l'aeropuertu recibió'l nuevu códigu IATA JFK, y dende esi momentu refierse comúnmente pol so abreviación.
El "Domo del Sol" foi abiertu por National Airlines, diseñáu por Pei Cob Freed & Partners. Agora ye usáu por JetBlue y ye conocíu como la Terminal 6. Mientres el tráficu aereu de Nueva York siguía creciendo, les terminales 5 y 3 fueron modificaes pa poder atender a los vuelos de Boeing 747. L'avión supersónicu Concorde tenía vuelos supersónicos tresatlánticos operaos por Air France y British Airways dende 1977 hasta 2003, cuando'l Concorde foi retiráu por dambes aereollinies. JFK yera l'aeropuertu con más operaciones d'aviones Concorde que cualesquier otru del mundu.
El cargu de JFK foi víctima de los robos de Lufthansa heist en 1978 y el robu d'Air France en 1967, inspiráu pola novela Wiseguys de Nicholas Pileggi y Goodfellas por Martin Scorsese. En 1998, l'aeropuertu empezó la construcción del sistema de metro AirTrain JFK completáu en 2003. Esti sistema tien rutes que se xunen al sistema de metro de Nueva York y trenes comuñales en Howard Beach y Ozone Park.
Dempués de los atentaos del 11 de setiembre de 2001, l'aeropuertu JFK foi unu de los primeros nel país en cerrase temporalmente.
El 19 de marzu de 2007, JFK foi'l primer aeropuertu nos Estaos Xuníos que recibió l'Airbus 380 con pasaxeros a bordu, el vuelu esperimental contenía más de 500 pasaxeros, el vuelu foi operáu por Lufthansa y Airbus y llegó a la Terminal 1.
JFK ta pasando por una reconstrucción de 10.300 millones de dólares, ye unu de los proyeutos de reconstrucción aeroportuaria más grandes nel mundu. L'aeropuertu apocayá abrió la so nueva Terminal 1. El reemplazu del edificiu de Llegaes Internacionales ta costando 1400 millones de dólares. La Terminal 4 abrir en 2001. Empezóse a construyir una nueva Terminal 5, dexando l'edificiu actual nel so llugar. Les Terminales 2 y 3 tán entamaes pa baltadera o reconstrucción. Les Terminales 8 y 9 anguaño tán pasando por una reconstrucción pa xuntar los dos terminales nuna sola.
JFK tien ocho terminales que formen una «O», alredor hai estacionamientos, hoteles, una planta llétrica y otros servicios del aeropuertu. Les terminales tán coneutaes pol sistema de metros AirTrain y otros caminos d'accesu. Una encuesta realizada por J.D. Power and Associates xunto a Aviation Week reveló que JFK ye'l segundu aeropuertu con más prestu per parte de los viaxeros nos Estaos Xuníos, en primer llugar ta l'Aeropuertu Internacional McCarran que da serviciu al área metropolitana de Las Vegas.
Aereollinies | Destinos
|
---|---|
![]() |
Las Vegas, Los Angeles, Portland (OR), San Francisco, San José (CA), Seattle/Tacoma Estacional: Palm Springs |
![]() |
Austin, Boston, Charlotte, Chicago-O'Hare, Dallas/Fort Worth, Denver, Las Vegas, Los Angeles, Miami, Orlando, Phoenix-Sky Harbor, San Diego, San Francisco, Seattle/Tacoma, Washington-National Estacional: Eagle/Vail |
![]() |
Baltimore, Boston, Cincinnati, Cleveland, Columbus–Glenn, Filadelfia, Indianapolis, Nashville, Norfolk, Pittsburgh, Raleigh/Durham, Washington-National |
![]() |
Atlanta, Austin, Boston, Charleston (SC), Chicago-O'Hare, Dallas/Fort Worth, Denver, Detroit, Fort Lauderdale, Las Vegas, Los Angeles, Miami, Minneapolis/St. Paul, Nueva Orleans, Orlando, Phoenix-Sky Harbor, Portland (OR), Salt Lake City, San Antonio, San Diego, San Francisco, San José (CA), Seattle/Tacoma, Tampa Estacional: Bangor, Fort Myers, Honolulu, Jackson Hole, Washington-National, West Palm Beach |
![]() |
Baltimore, Bangor, Boston, Buffalo, Burlington (VT), Charlotte, Chicago-O'Hare, Cincinnati, Cleveland, Columbus–Glenn, Dallas/Fort Worth, Detroit, Filadelfia, Indianapolis, Jacksonville (FL), Minneapolis/St. Paul, Nashville, Nueva Orleans, Norfolk, Pittsburgh, Portland (ME), Raleigh/Durham, Richmond, Rochester, Savannah, Siracusa, Washington-Dulles, Washington-National Estacional: Charleston (SC), Fort Myers, Martha's Vineyard, Nantucket, Tampa, West Palm Beach |
![]() |
Honolulu |
![]() |
Aguadilla, Albuquerque, Atlanta, Austin, Boston, Buffalo, Burbank, Burlington (VT), Charleston (SC), Charlotte, Chicago-O'Hare, Daytona Beach, Denver, Fort Lauderdale, Fort Myers, Houston-Hobby, Jacksonville (FL), Las Vegas, Long Beach, Los Angeles, Nueva Orleans, Oakland, Ontario (reincia el 5 de setiembre de 2018),[5] Orlando, Phoenix-Sky Harbor, Ponce, Portland (ME), Portland (OR), Raleigh/Durham, Reno/Tahoe, Rochester (NY), Sacramento, Salt Lake City, San Diego, San Francisco, San José (CA), San Xuan, Sarasota, Savannah, Seattle/Tacoma, Siracusa, Tampa, Washington-Dulles, West Palm Beach, Worcester Estacional: Hyannis, Martha's Vineyard, Nantucket, Palm Springs |
![]() |
Minneapolis/St. Paul |
En 2008, l'Aeropuertu Internacional JFK tuvo 47 807 816 pasaxeros.
JFK contribúi con aproximao 30.100 millones de dólares a l'actividá de la rexón de Nueva York, xenerando 229.000 trabayos y aproximao 9800 millones en sueldos y salarios. Cerca de 35.000 persones son emplegaes del aeropuertu.[11]
Por pasaxeros tresportaos, los cinco aereollinies más grandes del JFK son:[12]
Cerca de 100 aereollinies de más de 50 países operen regularmente vuelos regulares dende'l JFK. La ruta JFK-Aeropuertu de Londres-Heathrow ye'l par internacional d'EE.XX. más importante con más de 2,9 millones de pasaxeros en 2008. Los viaxes nacionales tamién representen una gran parte del tráficu del aeropuertusobremanera los transcontinentales y los vuelos a Florida.[13]
Númberu | Ciudá | Pasaxeros | Principales Aereollinies |
---|---|---|---|
1 | ![]() |
2.928.307 | American Airlines, British Airways, Delta Air Lines, Virgin Atlantic. |
2 | ![]() |
1.177.019 | Air France, American Airlines, Delta Air Lines. |
3 | ![]() |
850.000 | Air Europa, American Airlines, Iberia, Delta Air Lines. |
4 | ![]() |
579.954 | American Airlines, Delta Air Lines, JetBlue |
5 | ![]() |
564.110 | Alitalia, American Airlines, Delta Air Lines. |
6 | ![]() |
556.668 | American Airlines, JetBlue, Delta Air Lines. |
7 | ![]() |
552.504 | All Nippon Airways, American Airlines, Delta Air Lines, Japan Airlines. |
8 | ![]() |
546.135 | Delta Air Lines, El Al |
9 | ![]() |
533.667 | Delta Air Lines, KLM |
10 | ![]() |
516.414 | Asiana Airlines, Delta Air Lines, Korean Air |
11 | ![]() |
464.775 | Aeroméxico, Delta Air Lines, , Interjet , United Airlines |
12 | ![]() |
461.064 | American Airlines, Delta Air Lines, LATAM Airlines, Avianca Brasil |
13 | ![]() |
646.900 | Delta Air Lines, Lufthansa, Singapore Airlines, Thai, United Airlines, US Airways |
14 | ![]() |
455.706 | Aer Lingus, Delta Air Lines, United Airlines |
15 | ![]() |
418.665 | Emirates |
16 | ![]() |
367.214 | American Airlines, El Al Israel, Delta Air Lines, MALEV Hungarian Airlines, Swiss International Air Lines, United Airlines |
17 | ![]() |
341.418 | American Airlines, Cathay Pacific |
18 | ![]() |
327.252 | American Airlines, JetBlue, Mexicana, Aeroméxico, Delta Air Lines |
19 | ![]() |
315.301 | Air Jamaica, American Airlines, Delta Air Lines, JetBlue |
20 | ![]() |
304.948 | Avianca |
21 | ![]() |
283.637 | Alitalia, American Airlines, Delta Air Lines, Etihad Airways, MALEV Hungarian Airlines |
22 | ![]() |
275.097 | American Airlines, Delta Air Lines |
23 | ![]() |
272.291 | American Airlines, Delta Air Lines, JetBlue |
24 | ![]() |
270.832 | Delta Air Lines, Turkish Airlines |
25 | ![]() |
246.789 | Caribbean Airlines, Delta Air Lines |
26 | ![]() |
245.551 | Delta Air Lines |
27 | ![]() |
229.873 | Aeroflot, Delta Air Lines |
28 | ![]() |
224.233 | Aer Lingus, Air France, Delta Air Lines |
29 | ![]() |
222.413 | American Airlines, Delta Air Lines, Etihad Airways, Jet Airways, KLM Royal Dutch |
30 | ![]() |
218.166 | Lufthansa |
|
Númberu | Ciudá | Pasaxeros | Principales Aereollinies |
---|---|---|---|
1 | ![]() |
1.898.020 | Air New Zealand, Alaska Airlines, American, Avianca, China Eastern , Delta, El Al Israel, Japan Airlines, JetBlue, MALEV Hungarian Airlines, Qantas, SouthAfrican, LATAM Linhas Aeras, United Airlines, US Airways, Virgin America |
2 | ![]() |
1.551.630 | Air China, Air New Zealand, Alaska Airlines, American, Delta, El Al Israel, EVA Airways, Federal, Japan Airlines, JetBlue, MALEV Hungarian Airlines, Qantas, SouthAfrican, LATAM Linhas Aeras, United, US Airways, Virgin America, Mexicana |
3 | ![]() |
1.183.270 | American, Delta, JetBlue, Korean |
4 | ![]() |
1.066.390 | Delta, JetBlue, KLM Royal Dutch, Korean, US Airways, Virgin America |
5 | ![]() |
1.033.010 | American, Delta, JetBlue |
6 | ![]() |
1.009.000 | Delta, JetBlue |
7 | ![]() |
927.640 | American, Delta, El Al Israel |
8 | ![]() |
665.750 | American, Delta, JetBlue |
9 | ![]() |
624.820 | JetBlue, Delta, KLM Royal Dutch |
10 | ![]() |
573.530 | Delta, JetBlue, American, Alaska Airlines, Avianca, El Al Israel, LAN-Chile, Qantas |
11 | ![]() |
536.640 | JetBlue |
12 | ![]() |
471.730 | Air France, All Nippon, American, Avianca, British Airways, BritishMidland, Delta, El Al Israel, Gulf Air, Japan Airlines, JetBlue, KLM Royal Dutch, MALEV Hungarian Airlines, SouthAfrican, Taca, United, US Airways |
13 | ![]() |
462.360 | Air France, Alitalia, American, Delta, JetBlue |
14 | ![]() |
459.150 | Alaska Airlines, American, Delta, JetBlue |
15 | ![]() |
447.600 | Delta, JetBlue, US Airways |
16 | ![]() |
439.470 | Air China, Avianca, American, Delta, JetBlue, KLM Royal Dutch |
17 | ![]() |
386.100 | Delta, Korean |
18 | ![]() |
360.300 | JetBlue |
19 | ![]() |
360.180 | Avianca, Delta Air Lines, KLM Royal Dutch, Northwest |
20 | ![]() |
337.390 | Delta, JetBlue |
21 | ![]() |
334.030 | JetBlue |
22 | ![]() |
326.500 | Alaska Airlines, Delta, KLM Royal Dutch, JetBlue |
23 | ![]() |
307.720 | American, British Airways, El Al Israel, Jet Airways, JetBlue, Delta, MALEV Hungarian Airlines, Qantas |
24 | ![]() |
296.140 | Delta Connection operated by Comair, JetBlue |
25 | ![]() |
275.540 | JetBlue, Delta |
26 | ![]() |
257.580 | JetBlue |
27 | ![]() |
235.540 | Air France, Delta Air Lines, JetBlue, KLM Royal Dutch, US Airways |
28 | ![]() |
224.990 | Delta, JetBlue |
29 | Ficheru:Flag of Luisiana.svg Nueva Orleans, Luisiana | 214.630 | Delta, JetBlue, Lufthansa |
30 | ![]() |
209.910 | JetBlue, American, Delta, El Al Israel, Gulf Air , KLM Royal Dutch, Lufthansa, Qantas |
|}
Dos pares de pistes paraleles, cuatro en total, les pistes arrodien l'aérea central de les terminales del aeropuertu, pistes: 4L-22R, 4R-22L, 13L-31R y 13R-31L. La pista 13R-31L ye la pista comercial más llarga en Norteamérica, con una midida de 4441 metros. La pista 4R-22L tien 2560 metros de llargu y 60,96 d'ancha. Los dos finales de la pista tán forníos con Sistema Instrumental d'Aterrizaxe, Sistema d'Aterrizaxe con intermitentes ordenaes y aluzamiento Touchdown Zone.
La pista 4R ye una pista Categoría III A/L ILS, dexando aterrizaxes con una visibilidá de 189 metros o más por tripulaciones aérees cualificaes. El primer Sistema Empobináu de Detención en Norteamérica foi instaláu nel final de la pista nordés en 1996. La cama consiste de célules feches d'un material derivao del cementu, que puede desacelerar o parar l'avión con seguridá en casu de que se sala de la pista. El conceutu d'esti sistema foi aniciáu y construyíu pola Autoridá Portuaria ya instaláu nel JFK como un proyeutu d'investigación y desarrollu pola FAA. La pista 22L ILS tamién ye una pista Categoría III. La pista 4L-22R ye de 3460 metros de llargu y 45 metros d'anchu.
Ente finales de 2009 y principios de 2010, la pista 13R/31L foi cerrada pa un fondu arreglu y enanche pa poder recibir principalmente al nuevu jumbo A380 ensin retrasos.
JFK ye la entrada de mercancíes internacional más ocupada, pol valor de los cargamentos, nel país. En 2003, JFK remanó más del 21% del cargamentu internacional de los Estaos Xuníos. JFK ye un aeropuertu principal pa mercancíes ente Estaos Xuníos y Europa. Londres, Bruxeles y Frankfurt del Main son los trés rutes comerciales superiores. El tipu de mercancía que pasa por JFK ta compuesta principalmente de zapatos, materiales pa coser, papel y plásticos.
Más de 100 empreses de mercancíes operen en JFK, na llista tán: ABX Air, Air France, Alitalia, Asiana, Astar Air Cargo, Atles Air, Cargo 360, Cargoitalia, Cargolux, China Airlines, Continental Airlines, DHL, Emirates SkyCargo, EVA Air, Evergreen International Airlines, Execaire, FedEx Express, Gemini Air Cargo, Japan Airlines, Kalitta Air, Korean Air, Lufthansa Cargo, Nippon Cargo Airlines, Polar Air Cargo, Prince Edward Air, Singapore Airlines Cargo, United Cargo, UPS, Varig Loxística, World Airways y Yantze River Express.
La mayoría de servicios de carga y caltenimientu en JFK tán alcontraes al norte y al oeste del área principal de les terminales. Les siguientes aereollinies construyeron terminales de carga en JFK: Continental Airlines, Emirates SkyCargo, EVA Air, Evergreen International Airlines, FedEx Express, Japan Airlines, Korean Air, Nippon Cargo Airlines, United Cargo y UPS.
En 2000, Korean Air Cargo abrió una terminal de 102 millones de dólares nel JFK. Ye la terminal de mercancíes aérees más grande na mariña este con una aérea total de 16.764 m² y cola capacidá de remanar 200.000 tonelaes añales.
El JFK ta conectáu al sistema de metro de Nueva York y a otros sistemes de trenes usando l'AirTrain JFK. AirTrain pa en toles terminales, nos estacionamientos de carros de renta y en dos estaciones del metro. AirTrain JFK ye de baldre dientro del aeropuertu pero pa llegar a les estaciones del metro y fuera del aeropuertu cobren solamente 5 dólares. La distancia de viaxe de JFK a Manhattan faise aproximao en 45 minutos usando AirTrain y el ferrocarril de la estación en Xamaica
Podemos usar el carrilet de Southern Pouthern pa movenos dende'l mesmu pueblu hasta la mentada destinación.
Los taxis mariellos de la ciudá de Nueva York, que son operaos pola Comisión de Taxis y Limusinas de la Ciudá de Nueva York, ufierten un preciu de 52 dólares (setiembre de 2013) de JFK a Manhattan, escluyendo mampurres y peaxes. Dende'l 30 de payares de 2006 esti preciu tamién s'aplicó pa viaxes de Manhattan a JFK (escluyendo mampurres y peaxes). Dependiendo nel tiempu del día un viaxe de JFK a Manhattan facer n'aproximao 25 minutos. Los taxis de Nueva York pueden afaer a cuatro persones, escluyendo les vans que pueden afaer a cinco persones.