Infotaula de personaBarbet Schroeder

(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Gian-Reto Barbet Schroeder Modifica el valor a Wikidata
26 agost 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Teheran Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLycée Henri-IV
Liceu Condorcet Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,82 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, productor, productor de cinema, director de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBulle Ogier Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webbarbetschroeder.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0775447 Allocine: 1385 Allmovie: p110382 TCM: 172233 TMDB.org: 23393
Musicbrainz: f99a986c-eca7-4219-b486-2ce101d0f823 Discogs: 2148243 Modifica el valor a Wikidata

Barbet Schroeder (Teheran, 26 d'agost de 1941) és un director, actor i productor de cinema franco-suís.[1]

Biografia

Va començar la carrera en el cinema francès de la dècada de 1960, al costat de Jean-Luc Godard i Jacques Rivette. Als 23 anys, Schroeder va fundar la seva pròpia productora, anomenada "Les Films du Losange"[2] i va produir alguna de les millors pel·lícules de la nouvelle vague. Com a director va debutar amb la pel·lícula More (1969),[3] sobre l'addicció a l'heroïna i que es va convertir en un èxit a tota Europa, entre altres coses perquè el grup britànic Pink Floyd es va encarregar de fer la banda sonora. El 1972 va escriure i dirigir La Vallée,[4] pel·lícula que també va comptar amb Pink Floyd com a creadors de la banda sonora i va donar el disc Obscured by Clouds.[5]

En la dècada de 1980 Schroeder va dirigir més pel·lícules i va entrar de ple en el món de Hollywood. D'aquesta època són Barfly (el borratxo) de 1987 i protagonitzat per Mickey Rourke, Single White Female (Dona blanca soltera busca) de 1992 i Reversal of Fortune de 1990, per la qual va rebre una nominació a l'oscar i on Jeremy Irons en el paper de Claus von Bülow va rebre l'Oscar a millor actor.[6]

Tot i l'èxit, Schroeder ha continuat amb projectes personals de baix pressupost com l'adaptació de l'obra de l'escriptor colombià Fernando Vallejo La virgen de los sicarios del 2000,[7] el documental sobre el president ugandès el general Idi Amin Dada de 1974[8] o L'advocat del terror del 2007 on es mostra les controvertides pràctiques de l'advocat Jacques Vergès.[9]

Schroeder també ha fet algunes aparicions com a actor, la darrera interpretant al president de França a la pel·lícula Mars Attacks! (1996) de Tim Burton.

En el 2006 se li va fer una retrospectiva en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.

Filmografia

Actor

Director

Productor

Referències

  1. «Barbet Schroeder». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r octubre 2022].
  2. Fox, Alistair; Marie, Michel; Moine, Raphaëlle; Radner, Hilary. A Companion to Contemporary French Cinema (en anglès). John Wiley & Sons, 2015-01-12, p. 167. ISBN 978-1-118-58536-8. 
  3. Gordon, Bette; Schroeder, Barbet «Barbet Schroeder». BOMB, 32, 1990, pàg. 32–37. ISSN: 0743-3204.
  4. Layerle, Sébastien «‴'Une quête désespérée des origines” : La Vallée de Barbet Schroeder (1972)”». Les Cahiers d'Artes, 5, 2010, p. 109–123.
  5. Guesdon, Jean-Michel. Pink Floyd (en anglès). Blume, 2020-12-07, p. 262. ISBN 978-84-18075-69-8. 
  6. Niemi, Robert. Inspired by True Events: An Illustrated Guide to More Than 500 History-Based Films, 2nd Edition: An Illustrated Guide to More Than 500 History-Based Films (en anglès). ABC-CLIO, 2013-10-17, p. 502. ISBN 978-1-61069-198-7. 
  7. Lomillos García, Miguel Angel «Adolescencia, violencia y pasión: "La Virgen de los sicarios" de Barbet Schroeder». Trama y fondo: revista de cultura, 42, 2017, pàg. 163–180. ISSN: 1137-4802.
  8. Prager, Brad. A Companion to Werner Herzog (en anglès). John Wiley & Sons, 2012-03-30, p. 560. ISBN 978-1-4443-6140-7. 
  9. «L'avocat de la terreur». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 2 octubre 2022].
  10. Olachea, Rubén «Simón Bolívar en La Virgen de los Sicarios, de Fernando Vallejo / Barbet Schroeder» (en castellà). Cinemas d'Amerique Latine, 24, 2016, pàg. 102-105 [Consulta: 15 març 2023].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbet Schroeder