![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Leslie Townes Hope ![]() 29 maig 1903 ![]() Eltham (Anglaterra) ![]() |
Mort | 27 juliol 2003 ![]() Toluca Lake (Califòrnia) ![]() |
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() |
Sepultura | cementeri de San Fernando Mission ![]() |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | comediant, presentador de televisió, actor de cinema, actor de teatre, actor de veu, ballarí, locutor de ràdio, actor de televisió, cantant, boxador, escriptor, guionista, actor ![]() |
Activitat | 1919 ![]() ![]() |
Partit | Partit Republicà dels Estats Units ![]() |
Instrument | Veu ![]() |
Segell discogràfic | RCA Victor ![]() |
Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Esport | boxa ![]() |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Dolores Hope (1934–2003), mort de la persona ![]() |
Germans | Jack Hope ![]() |
Premis | |
Lloc web | bobhope.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Bob Hope (Eltham, 29 de maig de 1903 - Toluca Lake, 27 de juliol de 2003) nascut Leslie Townes Hope, va ser un actor, comediant, cantant, còmic, atleta i escriptor estatunidenc d'origen britànic.
Amb una carrera que ha abastat gairebé 80 anys, Hope ha aparegut en més de 70 curtmetratges i llargmetratges, protagonitzant 54 llargmetratges, incloent una sèrie de set musicals titulada Road to..., amb Bing Crosby com el compant més popular de Hope.
A més de ser l'amfitrió 19 vegades dels Oscar, més que cap altre presentador, ha aparegut en nombroses produccions escèniques i papers televisius, i ha escrit 14 llibres. La cançó Thanks for the Memory va ser la seva melodia i es va convertir en la seva signatura.
Nascut al barri d'Eltham, al sud-est de Londres, Bob Hope va arribar als Estats Units amb la seva família quan tenia quatre anys i va créixer a prop de Cleveland, Ohio.[1]
Després d'una sèrie de curts, Bob Hope va protagonitzar The Big Broadcast of 1938 (1938) de Mitchell Leisen, amb WC Fields, Martha Raye i Dorothy Lamour, i el mateix any, College Swing de Raoul Walsh, amb George Burns i Gracie Allen.
La sèrie de set pel·lícules On the way to Road to... (1940 a 1962), amb Bing Crosby i Dorothy Lamour (aquesta última va ser substituïda per Joan Collins en l'última obra) i els convidats estrella Anthony Quinn, Dean Martin i Jerry Lewis, Zsa Zsa Gabor o Peter Sellers entre d'altres, li va assegurar una immensa popularitat a Amèrica.
El 1942, durant la Segona Guerra Mundial, va participar amb altres estrelles de cinema a la Victor Caravan,[2] una gira de dues setmanes en tren pels Estats Units destinada a recaptar fons per al suport de l'esforç de guerra.
Gran seductor de la pantalla, Bob Hope va tenir com a companys, la majoria de les vegades en comèdies romàntiques i absurdes explotant les venes de l'exotisme i la paròdia (westerns, cinema negre...), les actrius Betty Hutton, Signe Hasso, Eva Marie Saint, Anita Ekberg, Paulette Goddard, Virginia Mayo, Joan Fontaine, Madeleine Carroll, Jane Wyman, Katharine Hepburn, Rhonda Fleming, Lana Turner, Michèle Mercier i Yvonne De Carlo, Hedy Lamarr, Lucille Ball, Rosemary Clooney, Jane Calamity Jane (!) i Elke Sommer.
També va participar a la pel·lícula de Hal Walker Camí de Bali (1952), amb Dean Martin i Jerry Lewis, i també va actuar amb George Sanders, Mickey Rooney, Fernandel o Vincent Price. També prova el drama, per exemple al documental Beau James (1957) de Gene Fowler, una biografia del polític Jimmy Walker.
La pel·lícula Spies Like Us (1985) de John Landis és el seu adéu al cinema.
Va fer les seves últimes aparicions a la televisió els anys 1988 i 1989 a les sèries Highway to Heaven i The Golden Girls, i en una pel·lícula de televisió de Nadal, A Bob Hope Christmas (1991), al costat de l'actor Macaulay Culkin.
Bob Hope va jugar al golf amb onze presidents dels Estats Units, un honor sense precedents en el món de l'espectacle. Quan va morir, va rebre molts elogis càlids als Estats Units.
Tenia una vil·la d'estil futurista a Califòrnia, dissenyada per l'arquitecte John Lautner i amb vista a Coachella. Té una piscina, un gran parc i 2.170 m² d'espai interior on hi ha una roca al mig del saló, així com un fresc de Garth Benton inspirat en la imaginació de Henri Rousseau.
Bob Hope va morir el matí del 27 de juliol de 2003 als 100 anys, a casa seva de Toluca Lake, Califòrnia, després de patir una pneumònia.[5]
Després de la seva mort, dibuixants de diaris d'arreu del món van rendir homenatge al seu treball per a les Organitzacions de Serveis (USO) en nom de l'exèrcit dels Estats Units, i alguns diaris van presentar dibuixos animats de Bing Crosby, que va morir el 1977, donant la benvinguda a Hope to the Paradise.[6]