Infotaula d'organitzacióWarner Bros.
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

EpònimAlbert Warner, Harry Warner, Sam Warner i Jack Warner Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusproductora de cinema
empresa d'entreteniment Modifica el valor a Wikidata
Indústriaentreteniment, producció cinematogràfica i indústria del videojoc Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació4 abril 1923, Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
FundadorAlbert Warner, Harry Warner, Sam Warner i Jack Warner Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixpel·lícula i còmic Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Executiu en capBarry Meyer Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuWarner Media Group (2003–2022)
Warner Bros. Discovery (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Altres
Premis

Lloc webwarnerbros.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: co0002663 IBDB: 20982 TMDB.org: 17
Facebook: warnertvseries Twitter (X): WBPictures_Mx Instagram: warnerbrosentertainment LinkedIn: warner-bros--entertainment Pinterest: warnerbrosent Discogs: 97122 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Warner Bros. Entertainment, Inc (anteriorment '''Warner Brothers Pictures, Inc.''') [1] és un dels més grans productors de cinema i televisió del món. És actualment una filial del conglomerat Time Warner amb seu a Burbank, Califòrnia, Estats Units.

Warner Bros. inclou diverses companyies subsidiàries, entre elles Warner Bros. Studios, Warner Bros. Pictures, WB Television, Warner Home Video, Castle Rock Entertainment, Turner Entertainment, Dark Castle Entertainment, DC Comics, i els romanents de Hanna-Barbera Cartoons, Inc., encara que l'antic estudi de la Hanna-Barbera és ara conegut com a Cartoon Network Studios i està sota la Turner Broadcasting.

Història

Els primers anys

La Història de Warner Brothers Studios comença amb els seus fundadors, els germans Warner,[2][3] Harry Warner (1881-1958), Albert Warner (1883-1967), Sam Warner (1887-1927) i Jack Warner (1892-1978). El 1903 Harry Warner, es va introduir en el negoci del cinema amb una petita sala de cinema per exhibir les pel·lícules en els pobles miners de Pennsilvània i Ohio.[4] Els seus germans aviat es van sumar a aquest negoci i, al costat de Harry, van obrir la seva primera sala anomenada "The Cascade", a New Castle, Pennsilvània.

El 1904, van fundar la Warners Pittsburgh basat en la Duquesne Amusement & Supply Company (precursor de la Warner Bros Pictures) per a la distribució de pel·lícules.[5] Uns anys més tard, això els va portar a la distribució de pel·lícules a través d'una àrea de quatre estats. El 1918, els germans Warner van començar amb la producció de pel·lícules, fundant el seu propi estudi a Sunset Boulevard a Hollywood.

Sam i Jack Warner produïen les pel·lícules, mentre que Harry i Albert Warner i el seu auditor, i ara controlador Paul Ashley Chase manegen les finances i la distribució a Nova York. El 1923, es va incorporar formalment com Warner Bros Pictures, Inc. En els temps del cinema mut, van contractar un pianista perquè toqués en viu (mentre que el públic veia les pel·lícules) en les funcions amb una cortina musical. Cap a 1925, Sam Warner va descobrir que podria estalviar-se el cost del músic mitjançant algun sistema per incorporar so a les pel·lícules. D'aquesta idea va néixer Vitaphone que va començar a experimentar amb pel·lícules sonores (tot i que encara no parlades).

Després d'alguns projectes la Warner Bros ja tenia experiència en el camp del cinema.[6] Però no obstant això el que va posar a Warner Bros al mapa de Hollywood va ser un gos, Rin Tin Tin, portat des de França després de la Primera Guerra Mundial per un soldat nord-americà. Rinty va ser tan popular que va ser l'estrella en 26 pel·lícules, començant amb The Man from Hell's River el 1924.

L'estudi havia prosperat, i el 1924 va organitzar un important préstec. Amb aquests nous diners la Warners havia comprat el pioner Vitagraph Company, que tenia un abast nacional pel que fa al sistema de distribució. Warners també se sumava a la carrera per comprar i construir teatres.

1926-1931: nova generació de pel·lícules

El 1927, l'estudi va estrenar El cantant de jazz (The Jazz Singer), la qual va ser un èxit, aquesta va ser la primera pel·lícula parlada. Els Warner, però, no van poder assistir a l'estrena. Sam va morir un dia abans, i els germans es trobaven en el seu funeral. Malgrat la pèrdua, els germans van seguir expandint el negoci amb la compra de l'estudi "First National Pictures" i les 250 sales de cinema de la "Stanley Company" gràcies als guanys de la pel·lícula. Warner Bros poc després es va traslladar a la "First National" a Burbank (Comtat de Los Angeles)].[7]

El 1929 es va estrenar Gold Diggers de Broadway, que va resultar ser la pel·lícula més popular d'aquest any. (Segueix ser tan popular que es va exercir en els teatres fins a 1939). L'èxit d'aquestes dues pel·lícules en color va causar una revolució de colors. La Warner Brothers va publicar un gran nombre de pel·lícules en color 1929-1931. Les següents van ser totalment en Technicolor: The Show of Shows (1929), Sally (1929), Bright Lights (1930), Golden Dawn (1930), Hold Everything (1930), Song of the Flame (1930), Song of the West (1930), The Life of the Party (1930), Sweet Kitty Bellairs (1930), Under A Texas Moon (1930), The Bride of the Regiment (1930), Viennese Nights (1931), Woman Hungry (1931), Kiss Me Again (1931), Fifty Million Frenchman (1931),[8] Manhattan Parade (1932).

El 1931 el país s'havia cansat dels musicals, la Warner Brothers es va veure obligada a reduir el nombre de moltes de les produccions i publicitat. El públic havia començat a associar-se amb musicals a color i, per tant, les pel·lícules d'aquest estudi van començar a abandonar-lo. Warner Brothers tenia un contracte amb el Technicolor a produir dues pel·lícules més amb aquest mètode. Com a resultat d'això, les primeres pel·lícules de misteris en color van ser produïdes i estrenades per l'estudi: Doctor X (1932) i Misteri al Museu de Cera (1933).

El 1933, Warner Bros, però, va produir una pel·lícula musical que va salvar a l'empresa de la fallida, El carrer 42.Amb el col·lapse del mercat dels musicals, Warner Bros, als anys '30, es van introduir a les pel·lícules de gàngsters i obres èpiques com Robin Hood i alhora amb l'adquisició de la discogràfica "Brunswick Records" (després es va canviar a Warner Records) per 28 milions de dòlars.

Warner Bros va enfrontar múltiples dificultats. El 1956, l'Albert i Harry es van obrir del negoci. Jack continuar al capdavant de l'empresa fins a 1967, quan va vendre la seva part a "Seven Arts Productions", que al seu torn fou comprada per Kinney National Services, creant Warner Communications en 1971.[9] Després d'una reestructuració, l'empresa va seguir produint èxits basant-se, com sempre, en una estricta política de selecció de talents.[10]

Present

A la fi dels '90, Warner Bros va obtenir els drets de les novel·les de Harry Potter, i es va estrenar un llargmetratge, sent una adaptació la primera novel el 2001, la segona el 2002, la tercera en 2004, el quart el 2005, i la cinquena en 2007. La sisena està prevista per al juliol de 2009 (la seva primera data d'estrena estava prevista per al novembre de 2008). La setena entrega serà en dues pel·lícules: la primera part s'ha anunciat per a l'any 2010 i la segona part per al 2011.

A través dels anys, la Warner Brothers ha tingut la co-operació (distribució i / o coproducció) d'un nombre de petites empreses. Aquestes inclouen (però no es limiten a) Amblin Entertainment, Morgan Creek Productions (actualment treballant amb Universal Studios), Regency Enterprises (en l'actualitat treballen amb 20th Century Fox), Village Roadshow Pictures, Legendary Pictures, Silver Pictures (que inclou Dark Castle entertainment), The Ladd Company, i The Geffen Film Company.

El 4 de gener de 2008, Warner Bros va anunciar que canvia d'HD DVD a Blu-ray Disc. seguirà llançant pel·lícules en HD DVD fins a maig de 2008 (quan el seu contracte amb el grup HD DVD Expire).

Llista de les pel·lícules de Warner Bros

Dècada de 1910

Dècada de 1920

Dècada de 1930

Dècada de 1940

Dècada de 1950

Dècada de 1960

Dècada de 1970

Dècada de 1980

Dècada de 1990

Dècada de 2000

2011

2012

2013

Referències

  1. «Application filed October 22, 1924. Serial No. 204,292». Arxivat de l'original el d’agost 19, 2017. [Consulta: de febrer 1, 2018].
  2. «The Brothers Warner». Arxivat de l'original el 2016-02-17.
  3. «Santa Barbara News-Press: Daily newspaper since 1855». [Consulta: 1r febrer 2018].[Enllaç no actiu]
  4. Green, Fitzhugh. The Film Finds Its Tongue (en anglès). G.P. Putnam's Sons, 1929. 
  5. «Harry M. Warner film festival named one of thirty two 'premier' events in state». Arxivat de l'original el 2007-08-17.
  6. Warner, Sperling & Millner 1998, p. 84
  7. Warner, Sperling & Millner 1998, pàg. 142–145
  8. Warner, Sperling & Millner 1998, p. 148
  9. Booker, M. Keith. Comics through Time: A History of Icons, Idols, and Ideas (en anglès). vol.1. ABC-CLIO, 2014, p. 545. ISBN 0313397511. 
  10. Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3. 

Historia de Warner Brothers Studios

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Warner Bros.