![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 abril 1922 ![]() Roma (Regne d'Itàlia) ![]() |
Mort | 5 octubre 2013 ![]() Roma ![]() |
Causa de mort | Suïcidi ![]() ![]() |
Sepultura | cementiri Flaminio ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Roma La Sapienza ![]() |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, productor de cinema, periodista d'opinió, actor de cinema, actor, guionista, realitzador ![]() |
Activitat | 1949 ![]() ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Carlo Lizzani (Roma; 3 d'abril de 1922 – ibídem; 5 d'octubre de 2013) va ser un director de cinema, actor, guionista i productor italià.
Entre les seves pel·lícules cal recordar: Atenció! Bandits! (1951), Crònica dels pobres amants (1954), Il gobbo (1960), Il processo di Verona (1963), La vita agra (1964), Banditi a Milano (1968), Mussolini últim acte (1974), Storie di vita e malavita (1975), San Babila ore 20 un delitto inutile (1976), Fontamara (1977), Mamma Ebe (1985), Caro Gorbaciov (1988), Cattiva (1991), Celluloide (1995) i Hotel Meina (2007). Per Banditi a Milano va guanyar el David di Donatello al millor director i un Nastro d'Argento al millor guió.[1]
Va realitzar dues aportacions al Spaghetti western com a director: Un fiume di dollari i Requiescant, en aquest últim va comptar amb la col·laboració de Pier Paolo Pasolini i dels actors fetitxe d'aquest, Franco Citti i Ninetto Davoli.[2][3]
De 1979 a 1982 va dirigir el Festival Internacional de Cinema de Venècia a Venècia.[4] Va ser membre del jurat al 44è Festival Internacional de Cinema de Berlín el 1994.[5]
El 5 d'octubre de 2013, als 91 anys, Lizzani, segons apunten diversos mitjans, es va llevar la vida tirant-se de la finestra, des del tercer pis on vivia al carrer Gracchi de Roma.[6]
Año | Categoría | Película | Resultado |
---|---|---|---|
1954[7] | Premio Internacional | Crònica dels pobres amants | Guanyador |