Dentadura humana | |
Detalls | |
---|---|
Llatí | dens |
Part de | Dentició, Boca umana (oc) i fonació |
Recursos externs | |
Gray | p.199 |
Terminologia anatòmica |
La dent humana és una peça anatòmica dura, incrustada en els humans. És una estructura que evolutivament deriva de les escames reptilianes, i que funcions relacionades amb l'alimentació. Les dents tenen funcions digestives (tallar, moldre i triturar els aliments sòlids), prènsils (subjectar les preses en animals o objectes diversos per elaborar-los) i participar en l'articulació de paraules en el llenguatge oral.
L'ésser humà té 20 dents que utilitza durant la fase inicial del desenvolupament dels maxil·lars i que reben el nom de dents de llet o de la infància. A mesura que els maxil·lars creixen, aquestes dents són reemplaçades per altres 32 dents permanents de major grandària. Com a resultat del creixement i ampliació dels maxil·lars, les arrels de les dents de llet se separen i deixen espai perquè les dents permanents, més grans, es desenvolupin. La pressió de les dents permanents en creixement provoca que els teixits mandibulars reabsorbeixin les arrels de les dents de llet, deixant només les corones. Al mateix temps que emergeixen les dents permanents, cadascun d'ells desallotja la corona de la dent de llet corresponent.[7]
Hi ha diverses tradicions populars per explicar als nens perquè desapareixen i cauen les dents primerenques. A Espanya existeix la llegenda del Ratolí Pérez, que s'emporta la dent deixada sota el coixí a la nit i a canvi hi posa un petit regal.
De totes maneres la tradició catalana és la dels angelets. Els nens posen les dents caigudes sota el coixí i els àngels els deixen un regal com a premi, però no s'emporten la dent, sinó que li deixen al nen com a record de la seva etapa infantil.